Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 2 de juny de 2012

02/06/2012 - I Trail Els Bastions -


Em vaig apuntar molt tard i vaig pagar 10 euros més del normal, però volia estar segur d'haver acabat bé la meva primera marató d'asfalt per decidir apuntar-me o no a fer el meu primer intent de Trail. Les sensacions a hores d'ara són contradictòries per varis factors.


La preparació havia estat bona tot i que des de feia temps no havia fet cap tirada llarga en alta muntanya. Em sentia amb forces i energies per superar un trail d'alta muntanya amb grans desnivells, i veure quines sensacions trobava de cara a provar algun dia de fer un Ultra-Trail. Així, quan vaig veure el I Trail Els Bastions amb "només" 50 Km, m'hi vaig apuntar tot i que el desnivell total arribava fins als 8000 m i la mitjana d'alçada de la prova superava els 2000 metres d'altitud. Com alicient cal dir que vaig pensar que era una bona cursa per no haver de córrer amb foscor perquè tot i començar tard (10:30h) es podia acabar amb llum diurna. Avui, després d'haver finalitzat la prova haig de dir que he patit més del que he disfrutat i m'haig de replantejar el tipus de proves que vull preparar de cara a la tardor :)




Sobre la cursa, cal dir que la vaig estudiar bé. Buscant informació sobre tots els trams de la mateixa, amb referències de temps, etc. M'agrada sempre documentar-me sobre el terreny on aniré a córrer perquè trobo que només té avantatges. A favor meu haig de dir que per no haver fet mai cap brutalitat com aquesta, he clavat els temps previstos quasi a la perfecció amb el que he fet en realitat. Això sí, he pagat car el sortir força ràpid a l'inici, portat per les bones sensacions i el bon temps que fèia. Però bé, ho explicaré a trams per donar més detalls.



Vam pujar ahir al vespre amb l'Astrid i els pares, però no vam arribar a temps a recollir dorsals i al briefing, així que ens vam instal·lar a l'hotel i vam anar a donar una volta pel poble tot buscant on sopar. Al final, vam acabar al restaurant on tenien el menú Bastions, amb pasta i carn, però com que tots els corredors vam pensar el mateix, quan vam demanar ja no els quedaven menús d'aquests i em vaig quedar de nou sense pasta abans d'una competició (com amb la Marató d'Empuries jeje). Em vaig conformar amb un rissotto de bolets i pollastre que estava molt bo també. Després de sopar, directament a dormir i intentar descansar per la jornada d'avui. Ho vaig deixar tot preparat per molestar el mínim possible a l'Astrid, ja que ells podien dormir una mica més, baixar a esmorzar i agafar un cremallera més tard que els corredors.



A les 7:15 he sortit a buscar on estava el Pavelló per recollir els dorsals i no he trobat cap indicació. Sort que baixava una dona del poble i m'ha indicat per on pujar. Hi havia Una mica de cua i l'organització estava un pèl atabalada amb el tema dels dorsals, xips i demés (únic, i repeteixo, únic mig punt negatiu de tota la cursa). Un cop superat el tràmit (sort que hi he anat prou d'hora), he tornat a l'hotel per trobar els pares esmorzant. Els he robat una mica d'esmorzar i quan ja enfilava camí de l'estació del cremallera que ens havia de pujar a Núria he recordat que havia deixat el mòbil carregant a l'habitació amb l'Astrid!! M'ha tocat tornar corrents, fer-la llevar per a que m'obrís i agafar-lo, sinó no podia competir (era material obligatori) :S Per fortuna anava bé de temps i encara tenia 10 minuts per anar a buscar el cremallera.



L'estació estava ben plena amb tots els corredors i gent de l'organització que havíem d'agafar el cremallera de les 8:38. La pujada és preciosa i s'intuia un dia fantàstic amb força sol. Un cop a Núria (1964 m), encara teníem 30 minuts abans de començar a passar el control de material i entrar a la zona de sortida. He aprofitat per esmorzar algo més i fer unes fotografies de l'entorn. A tres quarts de 10 ens han deixat entrar a la zona de sortida passant pel control de material. He preguntat si podia deixar el polar gruixut ja que portava el paravents finet i no hi ha hagut cap problema. Només esperava que els meus pares i l'Astrid arribèssin abans de la sortida i els pogués carregar el mort xDD A les 10:15 ha arribat el seu cremallera i hem parlat una mica abans de l'inici. Ens han fet fer un minut de silenci en homenatge a un dels organitzadors pioners de la prova que havia mort el passat hivern i estava quasi tot a punt per sortir. Només faltava un petit recordatori de que s'esperava bon temps i altes temperatures fins el primer avituallament i que calia carregar força beguda. Hem fet les fotos de rigor i a les 10:30 s'ha donat la sortida del Trail!!





Al principi tots ens hem emocionat i pujàvem al trote com si no ens quedés res per endavant jeje. Cadascú volia agafar la seva posició per anar còmode i no haver de buscar llocs per adelantar. De totes formes, el camí era prou ample per no tenir problemes i poc a poc s'ha anat estirant el grup. Tenia previst pujar al Puigmal (2910 m) en 1h30-1h40 però no he mirat pas el rellotge i m'he deixat guiar per les sensacions del cos. Així a la paret més dura del final, he acabat d'adelantar gent en una zona encara nevada i he passat pel cim amb 1h11' aprox. Quan he vist el rellotge m'he quedat flipant (després em passaria factura jeje). A partir d'aquí s'havia d'anar resseguint la cresta que separa Catalunya de França. Hi havia trams amb neu, pedres, pujades i baixades, amb el que es feia entretingut mentre coronavem el Petit Segre (2819 m) i el Puigmal Segre (2853 m) abans de baixar al coll de Finestrelles (245 mD-). Aquí tocava remuntar de nou el desnivell perdut i les cames anaven notant l'esforç d'anar amunt i avall (no estàvem ni al Km 10). De seguida he coronat el Pic de Finestrelles (2828) i hem baixat fins el Puig de Núria (2798 m). Aquí teníem una baixada fins al Coll d'Eina (117 mD-) on hi havia el segon control de xip amb uns nois ben simpàtics que m'han promès noies i menjar a 2 Km jeje. Faltava pujar al Pic d'Eina (2794 m) i enfilar-se al Pic de Noufons (2864 m). No recordo haver patit més del compte en aquest tram, però al arribar a l'avituallament tenia molta gana i he agafat força fruits secs, galetes i barretes energètiques. Aquí portàvem ja 3 hores de cursa (anava uns 30 minuts avançat respecte la previsió) i el temps estava canviant ràpidament.



Hem començat a escoltar trons i el cel s'ha posat ben fosc. Anava amb la segona noia al davant i un altre noi que portava una mena d'entrenador-supporter així que hem format un grupet de qualitat. Ells anaven més forts que jo, però tan bon punt ha començat a caure pedra del cel, han afluixat el ritme i els he donat caça. Ens hem protegit com hem pogut (gorra + paravents), hem ajupit el cap i apa, a caminar sota una pedregada de muntanya durant 1 hora aproximadament. Només recordo les quatre pedres que m'han caigut a les orelles i m'han fet veure les estrelles jeje. Amb tot això, hem coronat el Pic de Noucreus (2801 m) i el Pic de la Fossa del Gegant (2808 m). Aquí ha deixat de caure pedra intensa i hem tingut un problema d'orientació per manca de marques. La segona noia de la general s'ha aturat a mirar i no trobava les senyals. Li he hagut d'indicar jo. Calia creuar una zona amb força neu i tan bon punt ha posat els peus allà, s'ha fotut una nata que quasi se'ns envà pendent avall. L'hem hagut de rescatar entre l'altre noi i jo. Per sort, tot ha estat un ensurt i ens ha deixat que li obríssim camí per la neu perquè ella dèia que era molt dolenta en aquella superfície.





Al cap d'uns minuts el terreny s'ha començat a inclinar de nou cap amunt per arribar fins al Coll de la Marrana (en direcció a la vessant de Vallter). Aquí tornava a bufar vent de tempesta i el meu cos ja no es trobava tan fí. He decidit menjar bé perquè hi havia torrades amb codony i altres coses energètiques. Els meus companys de viatge fins al moment han anat tirant i ja no els he tornat a veure. Estàvem al quilòmetre 20 i he pensat que aprofitaria els 2.5 Km de baixada per recuperar-me abans de pujar al Balandrau, que per mi és el punt d'inflexió d'aquesta cursa. Amb el que no comptava és que la baixada se'm fés tan pesada i em trobés tan malament. Ha estat un suplici i he arribat com un cadàver a la zona del Refugi Coma de la Vaca. He decidit seure 2-3 minuts i beure aigua perquè m'estava plantejant retirar-me (portava 5h de cursa). El fet de veure el refugi a només 200 metres era temptador, però després de l'esforç fet i les ganes que hi havia posat, no m'ho podia permetre. M'he aixecat i he fet els primers metres d'ascensió al Balandrau com un moribund. M'ha passat gent i només els podia saludar i veure com es perdien davant meu jeje. Al final, m'ha superat la tercera dona al acabar la primera gran paret i de cop, com per art de magia, les forces m'han tornat. El terreny s'inclinava amb més suavitat i he tornat a ser persona per poder caminar normal. He arribat al cim (2585 m) i els del control m'han dit que venia blanc. Quan els he explicat que estava bé, no es podien imaginar com devia estar a baix jaja. Fins i tot m'han preguntat com m'he recuperat...i l'única explicació que tenia era beure aigua, descansar i anar fent passetes amunt xD Aquí estava ja a meitat de cursa (km 25) però amb l'alicient d'haver pujat ja uns 2500 metres de desnivell acumulat. Dels 25 km que faltaven, pràcticament 20 eren de baixada (que no vol dir que siguin fàcils). Aquí volia passar entre les 6h i les 6h30 de cursa i ho he clavat. Eren les 16:30h així que tot just fèia 6 hores de cursa. He enviat un sms als pares i a l'Astrid per indicar-los que en 1h30 arribava a Pardines i que s'anèssin desplaçant fins allà.



El descens era força còmode per la carena pratosa i es podia córrer tot i que jo no tenia moltes forces. M'he acabat la beguda només quan he divisat el proper avituallament del Puig Cervís (2208 m). En aquesta zona m'han adelantat alguns corredors que tenien més cames que jo i fins i tot el primer corredor de la Ultra Trail de 85 Km. Quina màquina! La diversió estava assegurada a l'avituallament amb una rebuda en forma de cheer-leaders i gent molt simpàtica. Després de reomplir el bidó amb isostar he optat per baixar sense aigua a la camel-back i omplir a Pardines que el dispositiu era més gran. He menjat força fruita i parlat amb els de l'organització i m'han dit que anava molt bé (al voltant dels 50 primers). Aquí ja em quedàven uns 8 km de baixada combinant un tros de pista, amb boscos i prats de vaques (plens de tifes). Semblava que no arribava mai a Pardines jeje, les cames es començaven a queixar. Això era el km 39 i allà estaven els meus seguidors i mig poble aplaudint. Els he explicat els problemes que he tingut i he entrat a menjar. L'amanida d'arròs portava tots els ingredients que no m'agraden (blat de moro, pebrot vermell, pebrot verd, tomàquet i pèssols). Olé tuuu, jaja, he menjat quatre granets d'arrós i mig entrepà de pernil dolç. Només tenia set així que he carregat bé de líquid i a fer l'última pujada del dia. M'he quedat una estona parlant amb els pares i l'Astrid i m'ha adelantat força gent però el meu pla era no morir i fer la darrera ascensió caminant tranquilament. Veient els temps parcials, m'han passat unes 6-8 persones a l'avituallament perquè adelantaments reals després han estat ben poquets (2-3 màxim). Tothom va just de forces jeje.




A les 18:15 aprox. he començat a pujar el Taga. Per més inri un cop sortíem de Pardines la pista cimentada fèia baixada i encara m'he animat a córrer 1 km mentre maleïa les cames jeje. Ara bé, tan bon punt ha canviat la inclinació, a caminar tranquilament. Sabia que necessitaria totes les forces per arribar bé a dalt. L'ascensió completa des del pàrquing que hi ha passat un mas sabia que es podia fer en 1h40 caminant, així que he calculat que entre les 20h i les 20h15 hauria d'arribar a dalt. Amb el meu ritme constant he atrapat a un parell de corredors a la part baixa, i una dona quasi arribant a dalt. Semblaven força cadàvers però haig de dir que dos d'ells m'han atrapat a la baixada per culpa d'un mal de genoll brutal. Al final, he coronat el Taga (2038 m) abans de les 20h i ja només quedaven 6 km de baixada directa fins a Ribes de Freser (1126 mD-). Els quadriceps fèien mal al fer força per frenar, i al cap d'una estona el genoll dret m'ha començat a fer punxades molt intenses. No podia disfrutar de la baixada del mal que em fèia i al final m'han passat 3 corredors (2 d'ells que havia avançat pujant). Poc a poc anaves veient el poble al fons de la vall però no s'hi arribava mai. Se m'ha fet llarguíssim aquest descens per culpa del mal de genoll. Finalment, quasi desesperat, quan he vist un home li he preguntat quan faltava per arribar a l'asfalt i m'ha dit que estava a menys d'1 km de meta. Les paraules m'han sonat a glòria i he acabat corrent força per arribar a la última pujada fins al Pavelló, on tot el públic cridava el meu nom i on m'esperaven els pares i l'Astrid! Al final he superat el repte dels 51 km arribant encara amb llum diurna :)



He arribat molt tocat del genoll dret i em costava caminar, però la resta del cos estava prou bé. He entrat a meta a les 20h50 aprox., fent un temps total de cursa de 10 hores 21 minuts i 32 segons. Un èxit ja que volia estar entre les 10h i les 11h jeje. M'han retornat la bestreta pel xip i he demanat un bon entrepà de llom que em venia molt de gust. He sopat amb la familia i després he anat a preguntar com anava el tema dels massatges. M'han apuntat a la llista però m'han dit que m'havia de dutxar (millor). Com que tenia 3 persones davant a la llista, m'ha anat de perles. He fet la dutxa amb calma i quan he sortit ja em tocava a mi. La Maria, m'ha deixat les cames força bé i s'ha estat quasi 20 minuts fent massatge. És d'agraïr! Després hem anat a buscar el cotxe i tot i no haver de conduir (l'ha baixat l'Astrid), he anat de copilot i no dormint. Ha estat una gran jornada on he patit força i a hores d'ara no em veig capaç de fer cap Ultra-Trail perquè no he disfrutat tant com he patit. De totes formes, en calent costa més veure totes les parts positives. El que tinc clar és que he après moltes coses que aplicaré de cara al futur :)




Ara a pensar en la recuperació i disfrutar fins la propera!!

Distància oficial: 50.000 m. (3500 mD+ / 4500 mD-)
Temps oficial: 10h21'32''
Temps real: 10h21'32'' (12:26 minuts/Km)
Posició: 56 de 155 inscrits (126 finishers) (36 de 83 inscrits (67 finishers) en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Midnight City" de M83

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ITrailElsBastions62012  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari