Dura, una cursa molt dura. L’haig de definir així
perquè avui he patit moltíssim. Oficialment seria la primera triatló en
distància M que feia, tot i que vaig participar a Cannes (versió curta) l’any passat
amb una natació i cursa a peu més curtes, i una bici més llarga. A més, per
fer-ho més entretingut, hem decidit participar a Pietra perquè és una de les
més dures a nivell de bici, i el circuit és preciós. L’any passat ens vam
inscriure i per no estar federats no vam poder-la fer, així que aquest any
tenia clar que volia provar-la.
A darrera hora el Roberto s’hi va apuntar i ha
estat una bona aventura poder-hi anar-hi amb algú, molt més interessant que tot
sol jaja. Els italians estan sonats, i organitzen les seves triatlons per
començar a les 12h del migdia jajaja, el qual va de conya per la secció de
l’aigua, però després mors amb la bici i sobretot a la cursa a peu (sobretot a
finals de maig). Però bé, la banda positiva pels que teníem 1h de cotxe és que
no hem hagut de fer la gran matinada. Cap a les 7:30 he sortit en bici fins al
punt de trobada amb el Roberto, a mig camí de casa seva. He fet un escalfament
matinal de 20’ amb pujada inclosa jeje. D’allà, hem agafat l’autopista i a les
9h aparcàvem al costat de la zona de sortida. Hem recollit el dorsal i la
samarreta sense fer cap cua i quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me una
catalana al mig de l’organització jajaja. Quan han vist el meu DNI l’han cridat
per a que vingués. Resulta que viu a Savona (Itàlia) :)
Un cop a punt, hem tornat al cotxe a preparar-ho
tot i de camí hem vist com començaven a col·locar la boia més llunyana. Al
arribar al pàrquing, hem descobert que havíem oblidat la crema solar. El dia
apuntava a molt calorós tot i que bufava un lleuger ventet que anava animant el
mar (sense onades però amb corrent). Al final li hem demanat a un altre
corredor una mica de crema i hem salvat la cara almenys jajaj. Al final hem
decidit menjar una mica abans d’anar a deixar la bici a la zona de transició i
esperar l’hora de sortida. Realment se’ns ha fet llarg arribar a les 9h i haver
d’esperar fins passades les 12h per sortir jeje. Quan ens hem acostat fins la
zona de sortida, hem vist com la boia estava molt més lluny que abans, i ja m’he
començat a espantar jajaja.
A les 11:30 han fet el briefing amb explicacions
que ja sabíem, i han començat a preparar els calaixos de sortida. Una mica més
i no podem posar-nos a l’aigua per escalfar jaja. Sort que estàvem al calaix 3
i 4 i hem tingut temps mentre anaven cridant els grups. Primer han sortit les
dones, 10 minutes més tard la primera tanda d’homes, 2’ més tard la segona i 2’
després la última. Jo he sortit tranquil, veient que la primera boia estava
llunyíssim, i m’ha començat a passar tothom, com era d’esperar. Al cap d’uns
minuts m’he adonat que no havia encès el rellotge, així que l’he encès pensant
que ja corregiria la distància amb el Roberto al acabar jeje. De seguida m’han
atrapat també els primers corredors del calaix posterior (el Roberto entre
ells) i he seguit fent fins l’interminable primera boia. Fins allà, la corrent
ens venia de costat-darrera, però al girar 180º, ens ha tocat fer un transsecte
llarguíssim contra corrent. I quin tros mare meva, no veia pas la segona boia i
només anava seguint gent que se m’escapava nedant davant jaja. Al cap d’una
estona molt més llarga he vist per primer cop la segona boia. Encara m’ha
costat arribar-hi, però sabia que d’allà a la tercera el tros era més curt i
que sobretot al girar de la tercera ja anàvem cap a terra. He anat fent, cada
cop més sol fins que he tombat la darrera boia i he vist l’arc de sortida. Allà
he canviat una mica de ritme per sortir de l’aigua el més aviat possible. Menys
mal que no estava gens freda i feia molta calor perquè al final he estat a
l’aigua 42’!!! 1900 metres. Serà possible, l’any passat van fer curt (uns 1300
m) i aquest any s’han passat molt. Confesso que ha estat la natació més llarga
que he fet mai seguida...tant a piscina com al mar!!! A part del nivell alt
dels participants, les meves aptituds de natació són justetes, i sumant la
distància extra, explica que he sortit de l’aigua en la posició 329 jaja.
Estava molt cansat i he fet la transició molt
tranquil per respirar i menjar alguna cosa abans de començar la bici. El neoprè
ha sortit sense problemes, i he començat la bici sabent que m’ho passaria bé.
Dit i fet, he anat avançant gent a tot el recorregut. Primer hem fet la primera
part plana des de Pietra fins a Tovo San Giacomo, on començava la primera pujada
de 5 Km (300 mD+) aprox. Els primers 3,5 Km de forta pujada (6%), avançant
força gent, després 0,5 Km plans per respirar abans de fer el Km final amb
rampes per sobre del 10%. Allà he vist una ambulància recollint un corredor :S
Haig de dir que la gent era molt simpàtica i cadascú intentava sobreviure.
Inclús a les baixades els més lents deixaven passar sense problema i he pogut
fer el descens fins a Finale Ligure amb un altre corredor molt ràpid i sense
patir. Un cop allà, tocaven 4 Km de fals pla cap amunt que se m’ha fet més
llarg del que recordava. He anat sol tota l’estona i no acabàvem d’arribar a
Calice per començar la segona i més llarga pujada del dia (6,5 Km amb 475 mD+).
Quan finalment hem arribat al trencall, m’he preparat per fer la meva part
favorita. Al llarg de tota la pujada he anat passant gent que anava tocadeta
(les rampes eren molt fortes) amb un bon ritme fins acabar els primers 3 Km
durs. Allà hi havia l’avituallament, abans d’enfrontar-nos als 3,5 Km finals
que també pugen força i sense referències. La carretera va fent corbes en forma
d’essa que semblen totes iguals jajaj. He anat fent, i al final per fi he
arribat, ja cansat, a la corba per iniciar el descens perillós. Sense ningú
davant ni darrera, he pogut baixar al meu ritme i encara he atrapat alguns
corredors més prudents. Una mica més endavant, m’han passat alguns corredors i
els he deixat fer perquè encara quedava una pujada dura (i curta). Dit i fet,
al cap d’una estona (més llarga del que recordava) hem arribat a la tercera i
última pujada d’uns 2 Km (125 mD+). El dia de reconeixement la vaig fer a tope
amb els italians, però avui he arribat ja tocadet i només he pogut seguir a
ritme, fins i tot perdent alguna roda que m’havia passat baixant. Això sí, un
cop a la carretera, tot era baixada fins la zona de transició amb uns
quilòmetres plans al final per pedalejar i agafar aire per la cursa a peu.
Destaco que el circuit estava molt ben controlat, senyalitzat i en cap moment
m’he trobat cotxes molestant als corredors.
Arribant a la zona de transició, he notat que els
músculs es queixaven amenaçant rampes. Amb la calor que feia (i potser per la
beguda isotònica) m’he dit que seria una cursa dura. Dit i fet, tant bon punt
m’he intentat posar les bambes, se m’ha garratibat el quàdriceps esquerre i he
hagut d’estirar allà mateix a la zona de transició perdent una mica de temps.
Quan he vist que podia continuar, he sortit trotant suau a per la primera volta
del circuit de 5 Km. Menys mal que era ben bé pla i alguna part a l’ombra, que
sinó hagués hagut de parar a caminar i tot jaja. Els primers 4-5 Km els he fet
amb amenaces de rampes al quàdriceps esquerre però amb un ritme decent tot i no
ser espectacular (4:30-4:35 el Km.). Però a partir de la segona volta, ha
començat una agonia brutal. Els dos bessons i l’altre quàdriceps han començat a
amenaçar amb rampes i he hagut de baixar el ritme. No estava gaudint i mirava
de sobreviure amb un ritme adequat. M’ha passat gent, tot i que jo també n’he
enxampat alguns que encara anaven pitjor. No ajudava que als avituallaments
(per sort cada 2.5 Km) només tenien aigua (necessitava algo més jo jajaj). Bé,
he anat fent sense arribar a atrapar mai al Roberto, que amb els minuts que
m’ha fotut a la natació, no l’he arribat a veure fins a l’arribada. Al Km 8
m’he sentit prou bé i ja he enfilat els darrers 2 Km de semi baixada fins a
meta pensant que podia córrer més ràpid...ha durat 1 Km....després del 9 a meta
les rampes han sortit de cop a tot arreu i anava fent postures rares per córrer
diferent intentant que no saltessin de veritat, un desastre jajaj. Estic
orgullós de no haver hagut de parar i poder finalitzar “corrent”, però ha estat
horrorós.
Al arribar, m’he reunit amb el Roberto, que per
primer cop m’ha guanyat en una triatló jajaj i hem comentat la jugada. Realment
m’han destrossat els 1900 m de la natació (quan un espera 1500 m i sent mal
nedador es nota). La bici l’he fet en el millor temps previst, i la cursa ha
estat totalment supervivència, així que acabar en 47’ per un 10 Km no està
malament (tot i que volia estar per sota de 45’). Hem estat recuperant i
estirant abans d’anar a recollir l’avituallament de pasta, arròs, tomàquet i
fruita. Ens hem assegut a l’ombra, hem dinat i després hem anat a fer un bany a
la platja. N’havia tingut prou de nedar, però calia refrescar-se jajaja. Al
final, ens hem estat 5-10’, hem anat a mirar classificacions i ja hem recollit
la bici per marxar. Estava força petat i feia molta calor, però xerrant sobre
la cursa, sensacions i totes les aventures se’ns ha fet super curta la tornada.
Haig de felicitar al Roberto per la seva gran
cursa, ja que fins i tot si hagués estat de les distàncies correctes, avui crec
que hagués quedat per davant meu. Entre la bici i la cursa només li he retallat
7’...i es probable que en la natació me n’hagués tret entre 8 i 9 jajaj. Ho
veurem en alguna altra cursa, temps al temps J
Ara toca descansar uns dies, recuperar bé els
músculs i retornar a la vida normal de família d’aquí dues setmanes: VISCA!!!
Distància real: 1900 m./ 39.100 m. (950 mD+)/ 10000
m. (30 mD+)
Temps oficial: 3h16’40”
Temps seccions: 42’14” (2’13/100 m.)/ T1: 2’46”/ 1h42’53”
(22,75 Km/h)/ T2: 1’52”/ 46’57” (4:41 min/Km)
Posició: 258 de 515 participants (447 finishers) (37
de 47 finishers a la meva categoria)
L'Avi Salmó escoltant “Amsterdam” de Nothing but Thieves
