Aquest mes, després de
baixar a visitar la família molt durant març i abril, tinc dos caps de setmana
a casa. El segon, vaig a fer una triatló a Itàlia (1h) que ens vam quedar amb
les ganes de fer l’any passat per no estar federats (ja ens havíem inscrit i al
final no ens van deixar participar). Així que avui, he aprofitat el bon temps
(ahir va diluviar) per anar a reconèixer els circuits de la bici (molt dur amb
1000 mD+) i la cursa a peu.
En principi em tocava
anar-hi sol, però a darrera hora, a causa del mal temps d’ahir, el Roberto em
va dir que podia venir i així ho fèiem junts. Ell també s’ha apuntat a última
hora a la cursa i volia saber quant patiria amb la bici jaja. Hem quedat a les
7:45 a dalt de Cap Martin, així que he fet una primera pujada d’escalfament des
de casa abans d’entrar a la furgoneta :) Així, en 1h15 hem arribat a
lloc i estàvem a punt per sortir cap a les 9h.
La part de bici comença amb
una zona plana que va picant amunt entre Pietra Ligure i Tovo San Giacomo. Uns
3 Km al costat del riu que van bé per escalfar les cames. Un cop al poble, han
començat les rampes dures per remuntar unes quantes corbes tancades i seguir
pujant fins a Bardino Vecchio. Aquí hi havia un petit descans camí de Cosino, i
quan ja pensàvem que podíem respirar, una rampa criminal d’1 Km ens esperava
per coronar l’ascens fins la carretera SP490.
Tocava la primera baixada,
ràpida i amb carretera força bona camí de Gorra i fins a la rotonda d’entrada a
Finalborgo. Allà hem trencat cap a l’interior un altre cop per una zona plana
de 4 Km camí de Calice Ligure. Just a la rotonda m’he espantat perquè no he
vist al Roberto darrera meu i he pensat que no havia trencat...així que
probablement hauria arribat ja al mar jajaj. Tot just quan el trucava, l’he
vist arribar (havia perdut un bidó a la baixada i s’ha parat a recollir-lo quan
han deixat de passar cotxes jajaj).
Aquesta zona és la perfecta
per menjar una mica i preparar-se per la segona i llarga ascensió del circuit.
Des de Calice Ligure cal remuntar de nou fins dalt de la SP490. Hi ha unes
rampes molt dures, però avui anàvem tranquils de reconeixement. De cop ens han
passat dos ciclistes molt ràpid i hem pensat, si que estan forts. Al cap de 20
metres de passar-nos, han mort i els hem tornat a passar (no entenc aquest
plantejament realment). Però bé, més endavant el Roberto ha hagut de parar a
ajustar algo del canvi i ens han tornat a passar, xerrant una mica....almenys
eren simpàtics i s’han parat amb nosaltres (i a esperar un company seu).
Hem acabat fent la pujada
darrera seu (uns metres enrere) fins a la carretera, pensant que a la cursa
caldrà guardar forces abans per fer aquest tram amb garanties. Des de la
carretera, hem girat a mà dreta per remuntar fins al punt més alt del circuit
(uns 500 m sobre el nivell del mar). Les rampes no eren tan criminals però la
carretera encara pujava durant 3,5 Km més i es fa llarg. Al arribar al trencall
per començar la baixada (Magliolo), de nou els 3 italians estaven aturats i hem
parlat una mica. També fan la cursa i estaven de reconeixement jaja. Un d’ells
sabia el circuit i ens ha guiat per la perillosíssima baixada (no penso córrer
a la cursa en aquest tram). Són carrers secundaris molt empinats i amb una carretera
xungueta i plena de grava, així que amb calma. El guia ens ha portat al ritme
perfecte per no patir, fins arribar a una zona de fals pla abans d’iniciar la
darrera pujada del circuit on ell ha seguit avall camí de casa seva suposo
jeje.
Si arribes molt cuit aquí,
patiràs bastant, però és suficientment curta (2 Km) per apretar si et queden
forces. Aquí un dels italians ha incrementat el ritme i m’he decidit a
seguir-lo (sabent les seves tècniques, moriria en algun moment). Ha mantingut
un bon ritme una estona, però finalment l’he passat sense canviar el meu ritme.
De cop, m’ha aparegut l’altre com un llamp pel costat i aquí sí que he decidit
posar-m’hi en serio jajaj. L’he atrapat amb un petit canvi, i seguint amb la
seva dinàmica...en 20 metres ha tornat a morir. No he perdonat, he canviat de
ritme i he anat incrementant la velocitat sabent que em quedaven menys de 500
metres de pujada. Una bona prova de situació real de cursa si encara tinc força
per pujar, ja que després és tot baixada fins la transició a la cursa a peu.
Al final, el primer italià
ha arribat abans que el que m’ha passat com un llamp, i m’ha felicitat. Hem
esperat al segon i al Roberto, i hem baixat tots junts seguint la carretera del
primer ascens. També cal anar tranquil perquè les corbes són perilloses i hi ha
més trànsit. Al arribar a Pietra, ens hem separat i hem anat a la furgo a
canviar-nos per fer una volta de reconeixement de la cursa a peu (5 Km).
Hem sortit força bé, amb la
idea de fer 25’, però cal dir que tot el circuit és absolutament pla, i hem
marcat temps al voltant de 4:35-4:45 per quilòmetre tota l’estona. Bàsicament
hem recorregut la zona del passeig marítim direcció oest, abans d’entrar al
casc antic (zona peatonal molt maca per cert) i retornar camí est. Hem passat
per sota la via del tren (amb pujada de 10 metres que pot destrossar bessons,
alerta) i hem tornat al costat de la riera per anar direcció nord. Una mica més
endavant hem trencat a mà esquerra per un camí entre horts fins a l’alçada de
l’autopista, on hem girat a mà dreta per retornar a una petita rotonda i baixar
de nou la riera. M’han encantat els dos circuits i realment l’únic problema
important serà la calor si tenim un dia potent (la cursa comença a les 12h).
Molt interessant haver pogut
veure el circuit, i ara a analitzar-lo bé!
Distància: 40 Km en bici/
5 Km corrent
Desnivell: 959 mD+/959 mD-
i 20 mD+/20 mD-
Temps emprat: 2h05’ + 23’
Podeu veure i descarregar
el circuit clicant aquí:
L'Avi Salmó escoltant “Tomorrow”
del James Hersey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada