Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 7 de juliol de 2012

07/08/2012 - III Trail Andorra -


Amb el genoll dret encara lluny del 100% i sense permís del fisio, al llarg de tota la setmana abans de la prova em vaig intentar mentalitzar de que no podia córrer el III Trail d'Andorra. El problema va ser que no vaig assimilar bé aquesta decisió ja que en el dia a dia vèia com podia fer vida normal i se'm fèia dur no participar a la prova. Fins ara mai he abandonat una prova i encara menys no participar-hi un cop inscrit!



De totes formes, ahir quan vam pujar fins Andorra amb l'Astrid i els seus pares estava quasi convençut de no córrer la cursa i només anar a gaudir de l'ambient. Poc a poc, però, em vaig anar auto-convencent de que podia provar de caminar i buscar on podia abandonar si era necessari, o fer un recorregut més curt (que també hi havia l'opció). Total, ahir a la nit vaig deixar la motxilla preparada amb tot el necessari per molestar el menys possible a l'Astrid aquest matí. No he dormit massa bé pensant que m'adormiria i quan ha sonat el despertador de veritat estava força cansat.


He sortit de l'hotel cap a les 6:30 i a les 7 ja estava a Ordino amb el cotxe aparcat. Després de donar alguna que altra volta buscant on recollir el dorsal, m'han donat tot el necessari i tocava prendre la decisió final: agafava el bus cap a la sortida o no? Era una decisió important perquè degut a que el recorregut no és circular, si pujava al bus, com a mínim havia de fer uns quilòmetres a peu (uns 10 km amb +- 500 mD) fins trobar una de les opcions de tornar en bus (Arinsal). M'he vist bé i he plantejat la cursa caminant sense forçar gens el genoll. A la que em fés mal, cap a casa!


El trajecte d'autobús me l'he passat pensant si m'equivocava o no jeje, però un cop auto-convençut he mirat de pensar que si caminant al dia a dia no em fèia mal, avui no havia de ser diferent. Al final, com que he pujat a un dels primers autobusos, he arribat molt dora al Coll de la Botella (sortida a 2050 m.) i m'ha tocat esperar quasi 1 hora amb força vent fred. M'he posat el para-vent i he buscat on seure una mica protegit per esmorzar les quatre ametlles que portava i unes gominoles. Com que el primer avituallament estava al Km 6, podia sobreviure jeje. A la que han avisat de que es podia entrar a la zona de sortida, m'hi he dirigit per gaudir de l'escalfor humana jeje. Ens han activat el xip i ja només faltava esperar el tret de sortida.


M'he posat al darrera de tot de la cursa perquè tenia clar que no pensava córrer gens. La sortida l'han donat amb una sèrie de petards-cohets amb els colors de la bandera andorrana. Ha estat bé. Com sempre, tothom ha començat trotant i corrent i poc a poc hem format el grup dels "avis" que dic jo. Gent que surt a peu i manté el ritme tot el dia. Això sí, m'ha fet cosa quan m'he girat i he vist que anàvem ben bé els últims de tot jaja. No hi estic acostumat :) Als pocs metres de la sortida s'abandonava la carretera per enfilar corriol amunt cap al Port Negre (2450 m.). Aquí ja hi havia cert embús perquè es convertia en "carril únic", però com que anava sense cap mena de pressa, he anat fent darrera del grup d'avis locals. La pujada se m'ha fet prou planera perquè el ritme era força tranquil. El genoll, pujant, no es queixava gens.


De seguida hem arribat al cim envoltats per una boira força densa que no m'ha deixat fer cap fotografia. En aquest darrer tram ja he pogut superar alguns grups que anàven lents pujant. Tocava un mini descens per pista per enfilar la pujada fins a la Portella de Sanfons (2600 m.). De nou un camí en pujada progressiva i ja sense boira. Al coronar tocava la primera prova de foc pel meu genoll: un descens de 300 metres de desnivell fins al Refugi del Comapedrosa (primer avituallament). Ha estat molt frustrant perquè estic acostumat a córrer avall i passar-ho bé, i de seguida he vist que caminant ja m'estava fent una mica de mal el genoll, així que he deixat que m'adelantés tothom fins al refugi. He arribat aquí amb 1h15' aproximadament i m'ho he prés amb calma menjant bé (fruita, galetes, entrepans de fuet, etc.). La gent encara anava molt fresca (només portàvem 6 km) i no paraven molt, però jo estava tenint un debat mental important: continuava amb el circuit normal, o m'estalviava pujar al Comapedrosa (2942 m.) evitant així un ascens i descens de 800 m. (l'organització donava aquesta opció)?


Al final, la panxa plena i les ganes de pujar al cim més alt del país han pogut més. He decidit pujar al Comapedrosa i patir la baixada abans de retirar-me per Arinsal (serien un total de 14-15 Km) i tornaria content per haver fet alguna cosa. Total, igual que a l'inici de la cursa, tot l'ascens l'he fet perfectament adelantant força gent. A mitja pujada, abans d'enfilar cap al llac Negre, ens han passat els primers corredors que ja tornaven avall a tota llet jeje. Sort que de seguida ens hem separat del camí comú. Tocava crestejar tota la muntanya per arribar al cim. Les vistes eren espectaculars i allà dalt hi havia la festa de la gaita i la pandereta esperant-nos jeje. El temps oficial de cursa diu que he arribat al cim després de 2h32' de cursa. Mentre fèia fotos, quasi perdo la gorra perquè ha vingut un cop de vent que me l'ha tret del cap, però un voluntari me l'ha pogut recuperar ja que s'ha quedat encallada en una pedra xD


Total, amb els deures fets he decidit baixar amb calma. El genoll em fèia força mal i només pensava en arribar al refugi per avisar de la meva retirada. En aquest punt és on m'he trobat a l'Anna. Una noia que també tenia problemes de genoll i anàvem al mateix ritme baixant. La primera part era molt inclinada i fins i tot havíem de posar culs i mans a terra (hem vist algunes caigudes), però a l'alçada del llac Negre, la cosa suavitzava i podíem caminar. Total, que hem començat a xerrar i poc a poc m'ha auto-convençut de que podíem arribar a meta els dos plegats xino-xano. Jo li he dit que un cop al refugi decidiria perquè no em volia fer mal realment.


Sempre és més distret quan vas parlant amb algú, i s'ha fet curt el retorn al refugi (3h30'). Allà he tornat a menjar bé, fruita i més entrepans de fuet combinats amb xocolata jeje. L'Anna m'ha preguntat si al final seguia i he decidit prendre'm l'ibuprofé i continuar amb ella fins al punt on podia baixar a Arinsal o continuar en cursa. De totes formes això ho havia de fer igualment, l'únic que no he fet és notificar que abandonava, així que si al final plegava, hauria de buscar un punt de control per avisar! He aprofitat que l'Anna és andorrana i coneixia aquest tram per saber què m'esperava. Encara havíem de baixar uns 3 km més (en total la baixada fèia uns 7 Km) i hem anat poc a poc. M'ha dit que es podia fer en 40-45 minuts i  realment ho hem clavat. Al darrer tram ella estava patint força amb cada passa i l'he deixat una mica enrera. L'he esperat al punt de control on havia de decidir què fèia, si em retirava o continuava. Quedaven un parell de pujades separades per un tros força planer i després la llarga baixada cap a meta (em fèia por). Ella ha dit que continuava almenys fins al següent refugi perquè hi tenia amics allà, i "no he tingut més remei" que seguir jaja.


El meu ibuprofé m'estava fent efecte i no em fèia pràcticament gens de mal el genoll. Hem pujat força ràpid les dures rampes sota un sol important i en 30 minuts hem arribat al refugi de Pla de l'Estany. Ella estava molt contenta de retrobar-se amb els seus amics i jo he aprofitat per menjar bé i fer-me uns entrepans per més endavant (ja no hi havia més avituallaments fins la línia d'arribada). S'ha posat gel i s'ha prés un altre ibuprofé i després de descansar una mica hem tornat a posar-nos en marxa per enfilar la última gran pujada fins al Pic del Clot del Cavall (2610 m.). El primer tram pràcticament fèia baixada suaument i he vist que ella estava patint molt. L'ha acompanyat un amic seu del refugi anterior i cada vegada els anava deixant enrera més fàcilment. Al final m'ha demanat que tirés endavant perquè no vèia clar que pogués acabar. Ha estat una llàstima ja que anàvem a bon ritme i m'ho he passat bé amb ella (a la nit he vist que no ha pogut acabar :( ).


Finalment, en un darrer gir pronunciat amb un control de pas, començava l'últim ascens. Tothom li tenia por i jo en canvi l'estava esperant perquè és on menys patia el meu genol jaja. He enfilat amunt ben fort, deixant gent a totes bandes esbufegant i sense massa aire. El primer tram, dins de bosc, era molt dur, però al agafar els prats el pendent suavitzava una mica. Això sí, la calor era força important i calia no cremar massa energies encara. He continuat passant gent fins que m'he unit a la Loreto, una noia de Pamplona afincada a València. Hem anat xerrant i pujant fins al coll que precedia el cim. Allà hi havia un darrer control amb aigua. Ens hem fet unes quantes fotos i hem acabat de coronar el cim a les 6h25' de cursa.


Tocava la pitjor part per mi, els últims 12 km de baixada fins a la meta (7 més pronunciats i els 5 últims quasi plans). M'ho he prés amb filosofia i he decidit baixar sense pensar el que em faltava, simplement anar tirant i deixar passar tot aquell que vingués fort al darrera jeje. He deixat a la Loreto fent unes fotos i pensant que m'atraparia ràpidament i no ha estat el cas. De fet, he estat jo qui ha anat avançant gent que baixava caminant més a poc a poc. Hi havia trams poc empinats on podia caminar sense forçar genolls, i altres on havia d'usar el sistema "pata de palo", que vol dir carregar el pes a la cama bona i no forçar gens el genoll dret jeje. He calculat que necessitaria unes 2 hores per arribar a Llorts, i m'ha fet il·lusió veure que a les 8h10' ja hi era :)


Aquí he tingut un petit cop a la moral perquè havia vist en algun document que de Llorts a meta hi havia 3 km...i en realitat eren 5 jaja. Com que no volia córrer pel genoll (aquí ja el notava adolorit), m'ha tocat caminar ràpid i veure com encara m'adelantaven alguns corredors que anaven trotant (entre ells la Loreto jeje). Això sí, estava tranquil perquè anava bé de temps per arribar a meta!! Al final he arribat a Ordino després de 9h04'21'' per entrar fent fotos a l'arribada mentre un munt de gent aplaudia jeje. L'ambient al llarg de tota la cursa ha estat impressionant, les indicacions impecables i els nombrosos controls manuals perfectes. He demanat una mica de gel pel genoll i he estat menjant una mica abans d'anar a buscar el meu regal de finisher (una bonica motxilla bandolera que sumada a la samarreta tècnica interior fan un pack genial)!



M'he acomiadat de la Loreto, que ha arribat un parell de minuts davant meu i he anat al cotxe a fer estiraments, unes darreres fotos i enviar sms a la familia per veure com ens trobàvem jeje. La veritat és que estava molt content per haver acabat la cursa i sobretot, haver-la disfrutat anant a un ritme més tranquil que el de competició! Un dia genial que ha acabat amb un bon sopar :)


A descansar, recuperar-se bé per les visites mèdiques, fisio i últim esforç del divendres vinent!!

Distància real: 35.000 m. (2500 mD+/ 3300 mD-)
Temps oficial: 9h04'21''
Temps real: 9h04'21'' (15:33 minuts/Km)
Posició: 275 de 420 inscrits (325 finishers) (242 de 340 inscrits (274 finishers en la meva categoria))

L'Avi Salmó escoltant "This is what makes us girls" de Lana Del Rey

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/IIITrailAndorra72012

1 comentari:

  1. Que gran fuerza de voluntad!!! Has demostrado que con dolor y una buena preparacion mental se pueden acabar las carreras!!! Enhorabuena!!!

    ResponElimina

Arxiu del diari