Avui tocava completar la segona cursa de la combinada del cap de setmana. L'Astrid s'ha quedat descansant a l'apartament i he pujat jo sòl fins a Canyelles. Gràcies a ja tenir el dorsal d'ahir he pogut arribar més just de temps, però m'ha costat molt més que ahir aparcar jeje.
Era una incògnita com respondrien les cames després de l'esforç d'ahir a la tarda, però tan bon punt he començat a escalfar he vist que estava prou bé. A més, fèia dues setmanes que no fèia cap tirada llarga de cap de setmana, així que veuríem com responía el cos durant la cursa. M'he plantejat no sortir molt fort sabent que tocava tornar a pujar fins al Pic de l'Àliga de nou i després acumular fins a 800 metres de desnivell positiu.
Era una incògnita com respondrien les cames després de l'esforç d'ahir a la tarda, però tan bon punt he començat a escalfar he vist que estava prou bé. A més, fèia dues setmanes que no fèia cap tirada llarga de cap de setmana, així que veuríem com responía el cos durant la cursa. M'he plantejat no sortir molt fort sabent que tocava tornar a pujar fins al Pic de l'Àliga de nou i després acumular fins a 800 metres de desnivell positiu.
M'agraden les curses on la gent no s'estressa a l'hora de sortir. Avui n'era un exemple perquè a falta de 2 minuts no hi havia ningú col·locat sota l'arc de sortida jaja. Ens han indicat des de l'organització que ens preparèssim i amb un petard han donat per iniciada la cursa. Ens han fet fer una petita volta pel poble per estirar el grup abans d'enfilar cap a la muntanya. M'he col·locat a la meitat del grup pensant que l'ascens tenia un bon trós en fila d'un i sense poder adelantar, però tampoc volia arribar a dalt ofegat perquè la cursa era molt llarga.
En definitiva hem fet tot l'ascens amb el noi que vaig conèixer ahir (en Marçal), passant a la gent tan bon punt podíem. Personalment crec que m'ha anat bé fer trams caminant darrera gent més lenta per no malbaratar energia. A la part final de la pujada, que ja coneixia d'ahir, he fet un canvi de ritme i he coronat el Pic de l'Àliga en 27'aproximadament (el camí era diferent que el d'ahir així que tampoc es podia comparar al 100%). Allà hi havia el primer avituallament abans de començar un bon tram de descensos pedregosos on m'ha adelantat algun corredor (amb els meus turmells delicats no li puc fotre més canya). Això sí, cada cop que tornava a venir una pujada dura, els tornava a atrapar jeje. Hem anat fent aquest estira i arronsa fins el segon avituallament (km 8) on hem arribat a un dels punts més baixos de la cursa. Aquí m'ha atrapat de nou el Marçal i hem fet un tram junts.
A partir d'aquí el circuit ens ha dut per una sèrie de corriols preciosos i plens de vegetació, fang i pedres. Exceptuant algun tros de camí més ample, on he pogut posar un ritme fort i atrapar algun corredor, ens hem passat l'estona saltant, esquivant pedres i plantes i gaudint amb el terreny. En tots aquests quilòmetres he anat veient un corredor davant al que no he pogut atrapar però per darrera he anat veient com tampoc ningú em seguia. Al final, just abans del darrer avituallament (km 12), ens han fet pujar un tram de bosc ben dur on t'havies d'ajudar de les mans i tot jeje. Aquí he sobre passat un parell de corredors més que anaven tocats. Fèia força calor i tocava fer un bon tros de pista forestal que pujava progressivament. Aquest terreny m'ha anat molt bé per posar el meu ritme i anar-me acostant als de davant.
Finalment, després d'1.5 Km ens han fet entrar de nou al bosc i fer l'últim ascens pronunciat. Les cames aquí ja anaven tocades però en general tenia força a tot el cos així que he apretat de valent per atrapar els dos corredors que escoltava al davant jeje. Aquest últim ascens ens ha portat a la meitat del caminet de pujada al Pic de l'Àliga, amb el qual ja només mancaven 2.5 Km de baixada per arribar a meta. Tot just a dalt he caçat a la primera noia i el primer juvenil. Tan bon punt hem iniciat el descens, se m'han escapat una mica fins que hem arribat a la part asfaltada, on els he tornat a atrapar. Un cop s'han assegurat de que no competia amb ells (no era ni noia ni juvenil jeje), els he passat i tampoc m'han apretat el ritme jeje. He intentat atrapar algun corredor més en aquest darrer tram de corriol, però les forces ja anaven justes i m'he dedicat a disfrutar del camí que vam fer ahir de pujada, però corrent fort.
L'entrada a la plaça del poble ha estat ben maca, amb força públic animant i un bon ambient. Ràpidament sense aturar-me massa he anat a buscar el cotxe (dalt d'una rampa jeje) per agafar els tickets d'entrepà i beguda. Just quan hi anava, he vist que arribava el Marçal, l'he animat i hem quedat per veure'ns a la zona d'avituallament final. La recollida de menjar ha anat com la seda i hem estat menjant amb en Marçal i altres corredors reconeguts com en Xevi Guinovart. Després he aprofitat per dutxar-me ja que ahir ja vaig usar les instal·lacions i estaven molt bé (punt a favor per l'organització). Al sortir, havien penjat les classificacions i després de mirar-les he tornat cap a l'apartament per acabar de passar la jornada amb l'Astrid :) Una bona cursa de muntanya, amb molts corriols tècnics i bons paisatges!!
Distància oficial: 16300 m. (790 mD+)
Distància real: 16300 m. (790 mD+)
Temps real: 1h43'28'' (6:21 minuts/Km)
Posició: 37 de 170 finishers (11 en la combinada per punts Sprint+Cursa)
L'Avi Salmó escoltant "Maybe Tomorrow" de Stereophonics
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VCursaDeMuntanyaPicDeLAliga32013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada