Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 12 de juliol de 2014

12/07/2014 - V Trail Andorra -


Tercer any consecutiu fent aquesta prova, i tercer any que el circuit era diferent. A petició popular, aquest any, el trail de 35 Km es convertia en una marató de muntanya amb un gran desnivell (42 Km amb 3000 mD+/3000 mD-)!! Després d'estar temptat de provar el Celestrail, prova consolidada de 83 Km, el tema horari em va fer enrera i vaig optar per seguir provant amb la germana petita de moment.




Com cada any, vam pujar cap Andorra el divendres després de dinar. Vam trobar una mica de cua per entrar a l'aduana, així que vam pujar directament fins a Ordino a recollir el dorsal i la bossa del corredor (tancaven a les 19h). Era l'hora crítica, així que vam patir una mica de caos per agafar-ho tot jeje. Un cop tot a punt, vam tornar a Andorra la Vella per instal·lar-nos a l'hotel i passejar una mica abans de sopar.



Vaig deixar-ho tot a punt per evitar molestar molt a l'Astrid aquest matí, i a les 6:30 m'he llevat prou descansat. M'he vestit i he agafat tot el que necessitava per la cursa (inclòs l'esmorzar). Al final, ens vam deixar els pals a casa, així que tocarà córrer sense aquesta ajuda (que a Andorra va molt bé jeje).



A Ordino, aparco on sempre, just a temps d'agafar els darrers llocs d'aparcament correcte i m'he esperat a dins repassant el circuit i esmorzant. Fèia fresca a l'exterior i no calia córrer cap a la sortida encara. Uns quants minuts abans m'he endinsat al poble, notant ja l'ambient que sempre desprenen les sortides a Andorra. Música, speaker i tot el poble animant. Per entrar al calaix hi havia revisió de material obligatori i quan han vist que tots portàvem el necessari, hem anat omplint la plaça.



Aquest any volia grabar part del circuit per fer un video com l'any passat, així que ja he començat a Ordino, disfrutant de l'ambient. A les 8, puntuals, han donat la sortida amb una traca important de petards i el grup ha sortit disparat. Els primers 4 Km eren ben corribles i ja els coneixia del primer any, quan els vaig fer d'arribada a meta. Hem anat guanyant alçada progressivament i he avançat corredors sense desgastar-me gens. Tenia clar que al arribar a Arans (Km 4) s'acabava el córrer jeje. Hem agafat el primer ascens del dia cap a Engolasters i Ensegur. Una bonica pujada que poc a poc ens ha fet guanyar alçada fins arribar al primer cim (2200 m). Després d'un lleuger descens, hem acabat d'encarar l'ascens final de nou per sobre dels 2200 m. Aquí he hagut de menjar una mica d'anous perquè ja notava que perdia energia i quedaven uns quilòmetres de baixada fins el primer avituallament.



Un cop a dalt, ha tocat baixar per un prat força inclinat en direcció al primer control i avituallament a la Coma Obaga (Km 12). He deixat passar a tot aquell que anava més ràpid i de seguida ens hem trobat menjant al refugi. Aquest any estaven tots molt ben assortits, amb alimentació sòlida important i de tot tipus (dolç, salat, fred, calent, fruita, isotònica...). Suposo que l'organització va prendre nota de l'any passat en aquest aspecte. Personalment, em venia molt de gust el fuet, així que li he fotut canya i he sortit per continuar baixant fins El Serrat. Com sempre, a les baixades perdo algunes posicions, però ja estic acostumat a cedir el pas jeje.



Era un tram força tècnic i he anat amb compte pels turmells i els quàdriceps, ja que encara quedaven molts quilòmetres de pujades. Tan bon punt hem trepitjat asfalt al Serrat, gir de 180º i a enfilar amunt cap El Quer (2100 m). Aquest era un ascens amb trams durs, tot i que sabíem que el proper avituallament estava aprop (Km 18). Per arribar-hi, però, ha tocat fer una bona baixada complicada en el seu inici. També he perdut alguna posició, tot i que pel que he vist als temps finals, aquí encara anava prop dels 100 primers jeje. Finalment, hem arribat a l'avituallament del Refugi del Sorteny, amb molta animació! M'ho he près amb calma per menjar bé, ja que quedava un llarg ascens cap a Ferreroles. He recuperat forces i he sortit darrera un noi amb el que intercanviàvem posicions, jo l'adelantava pujant i ell baixant jeje.




Estàvem a uns 2000 m d'alçada i havíem d'arribar a 2600 m. Ha estat un dur ascens amb unes vistes precioses. Primer per una vall i boscos una mica més tancats, però de seguida hem arribat a la vall per on havíem d'ascendir i es vèia el caminet de corredors al davant amb el que havíem de pujar. Una imatge impressionant. He anat fent, una mica fluix d'energia veient tot el que quedava, però atrapant corredors i avançant-los. He aprofitat per grabar l'espectacle i les vistes també. Ens ha plogut lleugerament, però en cap moment s'ha format tormenta ni he hagut d'usar l'impermeable. Els manguitos polars han estat suficient! Finalment, després del llarg ascens, hem arribat al cim de Ferreroles i calia enllaçar amb el Casamanya baixant fins al Coll d'Arenes.



El tram era força tècnic i calia anar a poc a poc perquè el camí anava molt inclinat. Les cames ja no anaven tan fresques i no volia relliscar. Al final he arribat al tercer avituallament dins del temps previst (Coll d'Arenes Km 22 i a 2500 metres d'alçada). Ens tenien reservada una gran sorpresa, ja que a la carpa de control hi havia dos músics tocant el violí en directe!! Si senyor, la música sempre lligada a les curses andorranes :)



Aquí he tornat a menjar bé, tot i saber que quedava poca pujada, era molt dura (màxima inclinació). Un membre de l'organització m'ha avisat de que a dalt del Casamanya fèia força vent i fred per a que m'abriguès més però amb els manguitos polars anava perfecte. Finalment ens hem topat amb el darrer tram realment dur d'ascensió. La grimpada cap al cim del Casamanya Nord, emprant cordes, cadenes i les mans per pujar. Almenys les cames no patien massa i no em faltava l'oxigen jeje. Un cop a dalt, teníem una bonica zona plana on es podia trotar i on he grabat el darrer tram de video del dia. La càmera no ha volgut funcionar després!!



Jo pensava que ja havíem fet el cim del Casamanya, però després d'una lleugera baixada, hem hagut de tornar a remuntar una carena que m'ha costat molt, per arribar al cim de veritat :) Hi havia molt bones vistes i ja només quedava anar perdent alçada (estàvem quasi a 2800 m) per arribar al quart i darrer avituallament al Coll d'Ordino. De nou he deixat passar als corredors més ràpids i he anat baixant dignament esquivant pedres, herba i altres obstacles. Era un descens dels que deixen els quàdriceps ben tocadets, almenys els primers 2 Km se m'han fet eterns. Després suavitzava una mica i es podia córrer, però anava força cansat i m'ha costat arribar a l'avituallament amb soltura. Portàvem ja 5h de cursa i el cos ho notava.



Després de córrer per un corriol dins del bosc molt maco i fàcil durant una estona (més llarga del que voldria jeje), he sortit al Coll d'Ordino, per trobar-me la gran carpa de l'avituallament i el control (Km 29). Hi havia molt públic i tothom intentava ajudar. M'han ofert de tot i he decidit aturar-m'hi força estona i mirar bé el perfil del que quedava. Tenia l'experiència de l'any passat, amb les "sorpreses" finals. He recuperat bé i he sortit coneixent que tot i que no ho semblava al perfil, quedaven 3 pujades curtes als darrers 12 Km de cursa.



Aquí m'ha vingut la "pàjara", però no en format mareig, sinó que les cames no tiraven gens. Jo volia trotar i elles dèien que no. He notat que estava assimilant tot el que havia menjat al darrer avituallament, així que m'ha tocat seguir caminant i veure com em passava gent al trot jeje. Per sort, després d'un parell de quilòmetres per dins del bosc amb un continu puja i baixa, les forces han tornat. El terreny no permetia agafar un ritme fixe però almenys podia córrer. Així he anat avançant fins el gran gir que ens ha dut a fer el primer ascens dur del final de cursa, la Collada d'Estall. Ha tocat apretar dents i coronar-la com he pogut abans de tornar a baixar. Hem arribat amb un altre corredor al darrer control de xip abans d'Ordino i ens han indicat que quedaven uns 8 Km fins a meta. No era molt, però les forces anaven justes!



Hem continuat baixant per trams força pedregosos i per corriols fins a sortir a una carretera. L'hem creuat i poc a poc el terreny tenia més trams  corribles per mi. Pista forestal una mica més oberta i on fins i tot he pogut atrapar algun corredor en baixada!! Anava bé de forces, intentant no desgastar massa perquè quedaven dues pujades i començava a fer molta calor.  Hem baixat pel costat del riu un bon tram i de cop, ens han fet girar a la dreta per tornar a pujar (segona sorpresa). Com ja ho sabia, m'ho he près amb humor però a les meves cames no els ha fet tanta gràcia. Tot aquest tram és el que vam fer l'any passat però en direcció contrària. Recordava algunes zones!



Finalment he sortit a una pista forestal on he pogut tornar a córrer perquè fèia baixada. Els organitzadors d'Andorra no són gent normal, i per això no podien fer l'arribada relaxada seguint la pista. He trobat un nou control manual que m'ha indicat que havia de tornar a pujar un tram abans de baixar al poble per un camí força tècnic de pedres. Quedaven 2 Km i ja m'era igual, anava rient i m'he motivat quan he vist un corredor davant que perdia una mica de pistonada. El terreny era força tècnic amb pedres, però l'he pogut atrapar i animar abans d'enfilar el darrer descens cap a Ordino, on m'ha passat a mi un altre corredor jeje. De cop he arribat a una casa i ja he vist que estàvem al poble. Baixada important per asfalt i gir a mà esquerra per entrar a meta entre els ànims de tot el públic!



Al final trigant una mica més del repte de les 7h però dins del meu rang de temps i sense lesions. Una cursa preciosa però més curta que la distància de la Marató (menys mal jeje). El paisatge genial i ara toca descansar uns dies i veure què faig aquest estiu, ja que m'he tornat a apuntar a la Matagalls-Montserrat al setembre :P



Gaudiu!

Distància oficial: 42000 m (3000 mD+/3000 mD-)
Distància real: 39200 m (2800 mD+/2800 mD-)
Temps oficial: 7h11'49'' (11:01 min/Km)
Posició: 119 de 645 participants (527 finishers) (69 de 278 la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Princesa de Colors" de la Joana Serrat


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VTrailAndorra72014 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari