Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 16 de novembre de 2014

16/11/2014 - Menton - Mont Carpano - Castellar - Menton -


Aprofitant que estic sol i que han pronosticat bon temps per aquest cap de setmana, he anat a buscar un mapa topogràfic de la zona a veure si puc fer alguna excursió sortint directament des de casa. No ha estat fàcil aconseguir el maleït mapa i al final he trobat la última unitat al Carrefour gegant de Mónaco, amagat en unes prestatgeries mòbils. És l'escala més petita que existeix (1:25000) així que m'haurà de servir jeje. 




Així, equipat amb la meva nova motxilla petita per portar el més bàsic he sortit corrents des de Menton cap a Menton-Garavan seguint la platja, per intentar trobar el GR que m'havia de portar muntanya amunt. La veritat és que ràpidament he trobat les marques blanques i vermelles internacionals que m'han dut pels empinats barris de la zona. He pujat moltes escales i molts carrers amb gran inclinació, i és que aquí es puja del nivell del mar a gran alçada molt ràpidament. He atravessat el barri de Les Colombieres i he passat per sota l'autopista per abandonar per fi les zones urbanitzades. Tot això sense deixar de pujar i intentant agafar un ritme que em deixès respirar jeje.





El camí s'enfila recte cap a la zona final dels Alps del Sud-Est, i és que just a la frontera entre França i Itàlia, és on acaba aquesta gran cordillera que atravessa vàris paísos europeus. Al llarg de tota la pujada, les vistes de la costa han estat magnífiques. El dia era ben clar i es podia veure tot Menton, Roquebrune-Cap Martin i fins i tot Mónaco al fons. Seguint el petit camí que pujava fent zig-zags, he arribat al primer gran mirador, just a l'alçada de les Granges de St. Paul (446 m). Des d'allà es veia la gran zona d'oliveres de Pian, amb més de 400 exemplars multi-centenaris. Aquí podia trencar a mà esquerra seguint una pista forestal directament cap a Castellar o seguir pujant. Jo volia seguir pujant però m'he trobat un cartell avisant que hi havia batuda de caça per la zona. He dubtat una mica però finalment he decidit continuar fent algo de soroll a mesura que caminava jeje. De seguida he vist alguns caçadors equipats amb armilles fosforecents que vigilaven els camins i he vist que la caça anava més cap a la banda italiana. El camí continuava pujant entre pedra calcària perdent cada vegada més l'inclinació i amb algun tros més planer dins d'un bosc de pi. 




He continuat fins arribar al Plan de Leuze, on he trobat un pal indicador i dues excursionistes veteranes. Hem parlat una mica i m'han recomanat pujar fins al Mont Carpano seguint el trencall, així que les he seguit. Una d'elles parlava anglès i més o menys ens hem pogut anar entenent. De fet, m'ha recomanat uns llibrets gratuïts amb un munt d'excursions que pots recollir a les oficines de turisme. Hauré de buscar-ne informació! Total, que hem acabat de fer cim al Mont Carpano (772 m) i per acabar de rematar l'ascens, m'han portat fins un dels Bornes que hi ha més amunt (800 m). Els Bornes, són indicadors de pedres que marcaven (i encara ho fan) la frontera entre França i Itàlia i estaven col·locats cada certa distància entre ells. Avui en dia encara se'n poden trobar alguns i estan numerats! Des d'aquí teníem vistes del Castel del Lupo (864m) i de tota la zona italiana. He preguntat si es podia continuar amunt però hem vist que hi havia caçadors i el camí tampoc estava molt indicat així que ho deixarem per una altra vegada.



Des d'aquí, he baixat amb les meves dues companyes de nou fins al trencall del Plan de Leuze i elles han baixat per on jo havia pujat, i jo he continuat per on elles havien vingut en direcció a Castellar. El camí ja no pujava massa més i de seguida he arribat al Plan du Lion, on m'he trobat un altre excursionista. Des d'allà es pot pujar al Roc de l'Orméa (1135 m), un dels cims més alts de la zona, però hi havia força caçadors i he decidit baixar ja cap a Castellar seguint el GR 51 i deixant el GR 52 per un altre dia. A partir d'aquí, el camí anava per l'obaga de la muntanya i s'estava bé, no fèia gens de calor i hi havia zones humides després de tants dies de pluja. M'he creuat amb algunes persones pujant i de seguida he anat a parar a una pista forestal ampla (pista de l'Orméa) des d'on es vèia ja Castellar. 



Sempre que passo per aquestes zones vaig molt atent per si hi ha gossos sense lligar de les masies, granges o cases. No vull problemes :) Per sort avui no he trobat res d'això i al arribar al reservori d'aigua, on començava la ruta cap al Col de St. Bernard, he trencat carrer avall per entrar al bonic poble de Castellar. No he pujat fins al casc antic perquè el camí que volia provar estava abans, però si he passat per la capella de St. Sebastien (segle XIV) i la capella de St. Roch (restaurada al 2000) abans de veure l'indicació del camí cap a les Granges de St. Paul. No l'he agafat perquè jo volia seguir per un altre sender, i al final seguint unes marques m'he adonat que no anava per on jo volia. He baixat per uns caminets a la vora d'una urbanització, i quan m'he adonat de que no era el camí, havia baixat massa per tornar enrera així que he continuat endavant. Així he baixat per Balmettes, Sorgio i finalment Le Baousset, on gràcies al mapa he pogut anar a buscar el camí que volia inicialment. Tot i això, la pèrdua m'ha costat fer uns quants quilòmetres de més baixant per una vall que no era la meva jeje.



Quan he retrobat el camí al Ponny-Club, encara faltaven algunes pujades i baixades per La Colle, la muntanya que separa les dues parts de Menton. Finalment, una mica cansat i amb caloreta, he arribat de nou al casc antic de Menton, entrant pel cementiri. D'aquí m'he acostat a les esglèsies del casc medieval, i he baixat per unes escales fins a casa directament. Una bonica sortida per anar estrenant les rodalies, i tot sense agafar cap vehícle!!!



Distància: 14,92 Km
Desnivell: 892 mD+/902 mD-
Temps emprat: 3h25'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move46724545#table-year=2015

L'Avi Salmó escoltant "Tinc fam de tu" de Lax'n'Busto


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201411MontCarpano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari