Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 29 d’abril de 2012

29/04/2012 - X Marató d'Empuries -


Dos mesos després d'haver-me decidit a fer la meva primera Marató, per fi ha arribat el dia. Desde que vaig decidir deixar una mica aparcada la bicicleta per dedicar-me només a córrer (novembre 2011), tot ha anat molt ràpid. He anat fent curses curtes (10-20 Km) al voltant de Terrassa, tant en ruta com de muntanya, perquè l'oferta és molt variada. A principis d'any em vaig fer mal al peu i he arrossegat una lesió que m'ha condicionat la preparació dels mesos de gener, febrer i març. Per sort, cuidant-me i no fent bajanades he pogut participar a totes les competicions que m'havia plantejat a la preparació. Ara que s'acosta el final de la primavera i l'estiu, faré el salt definitiu a les proves de muntanya llargues a veure com responen les meves cames. Volia esperar a finals d'any per intentar realitzar una marató de muntanya, però penso que tinc forces i ganes de provar algun trail abans, dijous ho decidiré (tinc fisio i farem tractes jaja). 


Retornant a la prova d'avui, la història de la Marató és ben curiosa ja que respón a una anècdota que va convertir una bona notícia en un final tràgic. Es diu que l'any 490 aC el soldat grec Fidipides, va recórrer els 42 quilòmetres que separen la ciutat de Marató d'Atenes per anunciar que l'exèrcit grec havia vençut al persa. Tràgicament, però, Fidipides va morir de fatiga al acabar aquest recorregut. Aquest és el preludi que indica que per fer una bona marató cal preparar-se bé tan físicament com mentalment. Per acabar amb el tema de les anècdotes, vull remarcar que la distància oficial actual de 42.195 metres que té la marató es va establir als Jocs Olímpics de Londres al 1908 per poder acostar la sortida de la prova fins al Castell Reial de Windsor (els que tenen poder manen, ja se sap...).


Bé, sobre el meu debut en la distància cal dir que ja portava unes setmanes esperant que arribés, per provar-me si de veritat podia fer una cursa en condicions o no. No he volgut fer cas de cap programa d'entrenament que he trobat, ja que tots inclouen massa quilòmetres setmanals (mínim 50 Km) o masses dies d'entrament (> 4). Això sí, he sigut fidel i constant amb el meu plànning propi d'entrenament (2 sessions setmanals de 12 Km (180mD+) pel Parc Vallparadís i una tirada més llarga (15-20 Km) el cap de setmana. Només ho he alterat en aquelles setmanes en que estava molt cansat del dia de feina o em fèia mal la lesió del peu. En aquest cas he descansat o corregut només una volta al circuit (6 Km). Dic això perquè quedi constància de que les coses es poden fer amb ganes, constància i una bona preparació (que no cal que sigui excessiva si saps fins on pots arribar).

El cap de setmana de marató va començar ahir amb el viatge fins a l'Escala amb l'Astrid. Al final vam sortir després de dinar per a que ella pogués aprofitar el matí per estudiar una mica. Com que al final no va venir l'equip de suport del laboratori a animar, no hi havia problema d'horaris jeje. El dia estava força lleig, amb núvols i boirines durant tot el recorregut. Al arribar, com que vam trobar les indicacions del pavelló vam anar-hi directament a recollir el dorsal, el xip i la bossa del corredor. Tot va anar prou ràpid i sense massa cues, vigilats d'aprop per dos guardes romans que passejaven pel pavelló (són un clàssic de la cursa). Quan ja pujàvem cap al pis superior a gaudir de la degustació d'anxoves amb pà amb tomàquet em vaig adonar que havien penjat uns mapes amb els circuits definitius de les tres curses (Marató, Mitja Marató i cursa de 10 Km). Primera sorpresa, ja que després de dies preparant els temps que volia fer al suposat circuit oficial que hi havia penjat a la pàgina web, l'havien canviat!!! Haig de reconèixer que en un principi em va fer molta ràbia perquè havia preparat unes indicacions a l'Astrid perquè em pogués veure passar, etc...i ara m'ho canviaven tot. Després d'haver finalitzat la cursa, penso que la modificació és més que correcta! Simplement van evitar que haguéssim de passar 4 cops per la zona d'arribada i ho van limitar a 3, fent més llarga la segona volta en direcció nord. Un cop vam tastar les anxovetes, vam deixar el cotxe al pavelló i vam caminar fins a la pensió que havia reservat fa temps al centre del poble (menys mal perquè estava tot ple). Una habitació senzilla però molt correcte i renovada recentment. La relació qualitat/preu inmillorable i una ubicació perfecta. Vam deixar-hi les coses i vam sortir a passejar. Entre tendes i un descans en una terrasseta, vam fer el petit tram de la marató que passava pel centre per veure les pujades que hi havia (entre el Km 38 i el 39 estava la pitjor per mi: el C/Empuries jaja).


 


Al vespre vam anar a sopar a un restaurant molt petit, proper a la pensió, on havíem reservat lloc quan estàvem passejant. Els preus eren molt econòmics i tenia coses més interessants que els locals més turístics de la zona de platja. Jo volia sopar pasta per tenir hidrats de carboni per la cursa, però no n'hi havia a la carta així que vam optar per una bona amanida i pizzes de coca! Boníssim tot plegat. El tema divertit del sopar el va posar la taula de dones de mitjana edat del costat on només una parlava català i les altres castellà. La clau de tot plegat era el cambrer-propietari que era holandés però parlava català perfectament, i elles es pensaven que no entenia res. Primer la van liar a l'hora de demanar perquè dèien que ja ho tenien clar, però era mentida jaja. I per acabar-ho d'adobar, es van demanar una foundee de carn on l'oli no estava prou calent i la carn no es fèia bé i s'anaven queixant en anglés macarrònic al cambrer. La conversa va anar així:

Dona 1: - Oiga, this should be hotter. After half an hour the meat is white!
Dona 2: - Eso, el aceite debería estar más caliente.
Cambrer: - Paciència, mengeu, parleu, bebeu, paciència i s'anirà fent la carn.

Nosaltres ens anàvem contenint els riures perquè la situació no tenia desperdici. Al llarg del sopar va començar una tempesta important i va ploure de valent, però jo confiava en la previsió de que al matí faria un bon dia per córrer, sinó tocaria patir una mica més jeje. Bé, després del tiberi nocturn, a les 23h vam tornar a la pensió per descansar ja que jo m'havia de llevar a les 7h per vestir-me, esmorzar i sortir caminant fins la zona d'inici de la marató.




Aquest matí ens han despertat uns amables clients de l'hotel que eren uns maleducats, fotent crits a les 6:30 del matí!! Per sort, el tema nervis previs a la cursa no m'afecten massa i he dormit seguit fins llavors així que estava prou descansat. M'he llevat per esmorzar les meves torrades amb codony i m'he vestit per la cursa. Al final he optat per córrer amb el maillot ciclista del Banc Sabadell, els meus pantalons negres transpirables i unes malles que he rescatat de quan jugava a bàsquet! Per evitar fregaments a l'entrecuix, tot i les malles, he optat per aplicar-hi vaselina tal i com havia llegit per internet. No sé si ha estat això o les malles, però no he tingut absolutament cap molèstia jeje. He sortit amb força rasca de la pensió, encara bebent-me un suc de pinya i menjant una torrada amb codony. Així podia deixar l'Astrid dormint una mica més tranquila. He arribat a la zona de sortida amb temps i he intentat trobar els mapes amb el nou recorregut per visualitzar-lo una mica, però no hi eren (o no els he sabut trobar). Total, que m'he assegut sota un arbre amb vistes a l'Escala mentre sortia el sol que ja començava a escalfar. Seria una cursa amb calor. Al final, a les 8 he decidit començar a escalfar suaument pel passeig que rodeja les ruïnes d'Empuriabrava. Uns minuts abans de l'inici de la cursa, he vist que la gent s'ubicava dins del recinte, darrera els soldats romans, així que jo també m'hi he col·locat per no quedar-me massa enrera. Finalment als participants de la mitja marató i la marató ens han fet passejar entre les ruïnes i ens han acompanyat fins la sortida.
 




Al començar la cursa he decidit guiar-me una mica més per sensacions que no pas pel rellotge ja que sabia que tenia molt temps per adaptar el meu ritme. Afortunadament, des d'on he sortit no he hagut de fer massa adelantaments extranys a la gent lenta i de seguida hem entrat a la zona de carretera on hi havia espai per tothom. He fet els primers 3-4 quilòmetres amb un grup de veterans del club natació terrassa, però ràpidament he vist que podia anar una mica més ràpid i els he passat. Al final he fet els primers 5 Km en 24:00 justos, un pel més del ritme ideal a 4:45 min/Km. Cal dir, però, que aquest tram era el més pesat perquè fèiem tota la carretera solitària en direcció a St. Pere Pescador amunt i avall. Un cop retornats cap a la zona de sortida, he passat el Km 10 en 48:10, més o menys repetint el parcial anterior. M'ho he prés amb calma perquè sabia que més endavant necessitaria no defallir jeje. De seguida hem començat la primera volta per dins de l'Escala, on l'ambient era més animat i això t'ajudava a córrer tot i les pujades i baixades que amagava el circuit en aquesta secció. Al Km 15 portava un temps d'1h11'30'', ja gairebé clavat al previst. En aquest tram, he picat la mà a alguns nens que s'havien acostat a animar-nos, crec que és important contactar amb el públic jeje. Aquí anava seguint un corredor de Blanes que també saludava a tot aquell que ens aplaudia, m'ha semblat molt bé. Al retornar al centre del poble, no he sapigut veure l'Astrid així que m'he dedicat a comprovar com n'era de dura la pujada que em trobaria més tard (km 38-39). Com canvia de fer-la al Km 18-19 jaja, m'he trobat bé i he adelantat varis corredors que es quedaven una mica més aturats (és l'efecte dels entrenaments amb pujades i escales a Vallparadís jaja). Al Km 20 duia un temps real de 1h34'30'', millorant ja el registre marcat com ideal. Ara venia la part més dura perquè tornàvem a la carretera solitaria i ens separàvem dels corredors de la mitja marató. De cop m'he trobat sol amb alguns corredors uns metres més endavant. Com que em trobava bé, he decidit apretar una mica el ritme (sempre molt progressiu) i poc a poc m'hi he acostat i els he sobrepassat. No em notava gaire fatigat i no sabia si seguir amb l'estratègia de menjar una barreta al Km 25 i una altra al Km 35. Al final, he decidit menjar-ne només una al 28 Km i seguir bebent molta aigua i menjant taronges sempre que fós possible. Just abans del gir del final de la carretera (km 25, amb un temps de 1h58'00''), he vist que per l'altra banda baixava primer un grup nombrós amb les dues primeres noies, i una mica més enrera la tercera classificada, la Carme Ballesteros, que ja conec d'altres curses de Terrassa i que em serveix de referència. Per tant, en plenitut de forces, m'he decidit a atacar per contactar amb ella. No m'ha costat molt, i tot i que he afluixat el ritme mentre menjava la barreta energètica perquè respirar i menjar alhora és complicat (no m'agraden els gels, ho sento jeje).

 


Tot aquest tram ja era la última vegada que hi havíem de passar, així que m'he anat motivant batejant-lo amb el concepte de "circuit esborrat", és a dir, que a mesura que el vas fent, s'esborra del mapa perquè ja no hi has de tornar més. A mi m'ha ajudat a restar quilòmetres fins al final jeje. Quan per fi hem tornat a arribar a la zona de sortida, estàvem ja al Km 30, que l'he passat amb 2h20'00''. Quedaven els "famosos" 12 km mortals (hi ha gent que els compta a partir del km 32 i parla dels 10 últims km), on es demostra si el teu cos aguanta el ritme o no. En el meu cas, partint de que l'objectiu inicial de la Marató era baixar de les 3h:30', tenia un marge molt gran! La pujada de nou fins a l'Escala l'he fet molt bé, tenia moltes forces i he mantingut el ritme adelantant molts corredors. A la platja del poble hi havia l'Astrid i ens hem saludat per agafar energies jeje. He seguit apretant fins atrapar el grupet de la segona noia, just al passeig marítim de l'Escala. Anava ben respatllada per corredors del seu club i ràpidament els he deixat enrera. Al passar la última catifa de control, he atrapat el grup de la primera dona i hem anat junts molts quilòmetres perquè les forces m'han començat a fallar a partir del Km 35 (2h42'00''). La Marató és una cursa on als seus últims 5 Km es veu qui arriba sencer i qui no, per això, la pujada del Km 38-39 se m'ha fet eterna tot i que no m'ha adelantat ningú (suposo que anàvem tots igual de morts). Al baixar de nou cap a la zona de les ruïnes d'Empuriabrava, he vist el cartell del Km 39 i m'he decidit a aguantar el ritme com fós els últims 3 Km intentant mantenir la posició per davant de la primera dona. El Km 40 l'he passat amb 3h07'00'', sense dubte el parcial de 5 Km més lent de tota la marató. Això sí, sabia que sense fer gran cosa podia baixar de les 3h20', que ja era un resultat espectacularment bo per la primera vegada! Encara hem recollit uns quants "cadàvers" que anaven totalment fossos, i a l'últim gir de la carretera per agafar el camí de ronda cap a la meta, he tornat a escoltar els "biciclistes" que acompanyaven la primera dona així que els tenia ben aprop. He anat mirant enrera per evitar destorbar-la si volia passar-me, però anàvem força iguals d'energia i he apretat els últims 195 metres (després del cartell del Km 42) per entrar uns segons davant seu i poder-la aplaudir mentre arribava. Acabava de finalitzar la meva primera marató amb un temps fantàstic de 3h16'53'', amb una mitjana de 4:40 min/Km. Increïble!




Unes nenes molt simpàtiques s'han encarregat de donar-me la meva medalla de "finisher" i al veure que l'Astrid encara no havia arribat des del poble, he anat a recollir provisions. Com que he arribat força cansat no he pogut continuar corrent, tal i com diuen que cal fer, m'he dirigit caminant fins la zona de refrescos i galetes. Avui hi havia massa cua per fer-se un massatge, i l'únic que em venia de gust era posar-me a l'ombra i estirar. El tram final de la marató ha estat marcat per les altes temperatures (> 20ºC). Em fèien mal els dos genolls, la planta del peu dret i sobretot els isquios posteriors. De seguida ha arribat l'Astrid, i he seguit amb els estiraments al camí de ronda mentre esperàvem al Santi que venia en bicicleta des de Font-Clara. Poc a poc m'he anat recuperant, i ara calia tornar a peu fins la pensió on m'han deixat dutxar-me a l'habitació (més tranquil que al pavelló). Després ens hem quedat una estona en una terrasseta de la platja i a dinar a l'Estartit amb els pares de l'Astrid i els seus amics! A la tarda hem passejat una estona per l'Estartit i al vespre hem anat fins a Fontclara a descansar abans de tornar cap a Sabadell.



Un gran debut en la distància de la Marató, i que m'ha fet molta il·lusió haver-lo disfrutat amb bona companyia en un entorn fantàstic. Segurament sense tants serveis i ajudes als corredors com a Barcelona, però amb un preu molt més ajustat i que m'ha permés completar el conjunt de proves en ruta per la meva col·lecció particular!

Distància oficial: 42.195 m. (120 mD+)
Temps oficial: 3h17'15''
Temps real: 3h16'53'' (4:40 minuts/Km)
Posició: 59 de 324 finishers (8 de 27 en la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "No other one" de Taio Cruz

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XMaratoDEmpuries42012 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari