Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 31 d’agost de 2013

31/08/2013 - La Cocollona Night Run -


"Diu la llegenda que si algun dia de boira espessa, passejant pels ponts de l’Onyar, escolteu una mena de xiulet que us fa pensar en el vent lliscant pel canal del riu, pareu molta atenció perquè potser tindreu la sort de veure volar, o potser nedar, a la Cocollona.

Conten els més vells que fa molts anys, quan al barri del Mercadal encara hi havia un convent de monges clarisses, a una cel·la fosca, situada per sota del nivell del riu, hi havien tancat a la Rosalia, una monja novícia.

Uns diuen que el càstig es devia a què no s’entenia amb la resta de les seves companyes, perquè pensava que eren un mal exemple de vida i els recriminava constantment tot el que feien. Altres, més avesats a històries romàntiques, expliquen que estava tancada perquè la mare superiora l’havia enxampat escapant-se per les nits per anar a reunir-se amb un monjo franciscà del convent de Sant Francesc, de qui estava bojament enamorada.

El seu patiment era tan gran, i va haver de passar tant de temps tancada que, a poc a poc, el seu cos es va anar transformant per adaptar-se al lloc on malvivia. Es passava el temps estirada pel terra, arrossegant-se com si fos un llangardaix i, degut al grau d’humitat d’aquella racó, li van començar a sortir escates per tot el cos.

Per poder-se escapar a través de la finestra que donava al riu, li van començar a créixer ales a l’esquena. Unes ales grans, però delicades, que es plegaven per travessar les petites escletxes que s’obrien entre els barrots i s’obrien majestuoses quan se sentien lliures a fora d’aquella presó.

D’aquesta manera, la Rosalia va passar a convertir-se en una mena de cocodril i papallona alhora, és a dir, en una Coco-llona. Un ésser condemnat a viure amagat, a sortir quan la majoria de gent no la pogués veure i enxampar!

Nens i nenes, nois i noies, homes i dones, si alguna vegada, passant a prop de l’Onyar us cauen a sobre algunes gotes, però us sembla que els núvols no amenacen pluja, no us estranyeu, són llàgrimes de Cocollona. Mireu amunt i crideu: no ploris Cocollona, vola alt i arriba al cel!"

 

Amb aquest resum de la llegenda de la Cocollona, els organitzadors d'aquesta gran cursa ens introduien en aquesta nova aventura. Una cursa nocturna molt ben organitzada per la gent de Diversport, apta per a tots els públics i amb cursa nocturna també per als més menuts.

Després d'un mes d'agost sense grans entrenaments i pensant clarament en la Matagalls-Montserrat, la velocitat no era el meu punt fort. Aprofitant el viatge fins a terres gironines per visitar uns coneguts, he pogut completar la jornada corrent la primera edició de la Cocollona Night Run en un entorn fantàstic :)



Hem arribat a Girona a mitja tarda i he decidit recollir el dorsal per poder arribar més just a la sortida de la cursa. Com a conseqüència d'uns petits mal entesos o retards, des de l'organització no m'havien pogut inscriure i no sortia a les llistes. De totes formes, parlant amb ells no he tingut cap mena de problema per rebre un dorsal i poder disputar la cursa. Tot han estat facilitats, així que en 10 minuts estava tot arreglat!!



Durant la tarda hem fet un passeig per Girona i un parell d'hores abans de córrer he decidit menjar alguna cosa per no sortir buit. Finalment a les 21:45 he començat a escalfar pel Parc de la Devesa per provar el frontal i fer part del recorregut. El terreny estava molt bé i sense grans sotracs (enemics dels meus turmells jeje). L'Astrid m'ha deixat entrant al calaix de corredors i m'ha anat a esperar pel casc antic de la ciutat. Ha estat un gran encert fer-nos passar per allà durant 1,5 Km aproximadament. L'ambient era fantàstic a l'hora de la cursa (22h), amb la gent sopant o passejant i animant tota la colla de corredors que anàvem!!



M'he col·locat al primer terç de corredors perquè tot i no estar al 100% sabia que la cursa s'adaptava a les meves característiques i volia sortir bé. De totes formes, als primers metres he deixat que la gent corrés molt ja que hi havia alguns obstacles i tampoc calia fer-se mal. De seguida hem deixat el Parc de la Devesa per dirigir-nos a la Plaça de la Independència, plena de gent cridant-nos i donant al·lè!! Allà el grup s'ha anat estirant i no he tingut cap problema per avançar corredors progressivament. Ens han fet creuar el riu Onyar pel Pont de Pedra i anar en direcció a la Catedral.  Ens han fet fer un ziga-zaga per dins dels carrers del casc antic (variant una mica el circuit inicial), i hem acabat arribant al pont on hi ha la famosa estàtua del cul de la lleona ;) Allà m'esperava l'Astrid, que ha tingut temps de veure'm i saludar perquè sinó no la veig jaja. Aquí ja anàvem ben estirats i tot just acabava de passar a la primera dona (Anna Comet).



Hem tornat a passar per la zona de sortida i he escoltat pels megàfons que uns metres darrera meu venia el conegut periodista, i corredor, Xavier Bonastre. Sabia que si anava per davant seu, la cosa rutllava jeje. M'he unit a un altre corredor amb el que portàvem un bon ritme i hem anat fent via atrapant alguns corredors més mentre rodejàvem el Parc de la Devesa. Quan l'hem abandonat ja estàvem pràcticament al Km 4 i en poc més de 500 metres hem trobat el primer avituallament. No fèia gens de fred ni calor, però he begut aigua ja que cal hidratar el cos, tot i que no ho demani!!

A partir d'aquí hem creuat un pont peatonal estret per sobre el riu Ter i ens han fet pujar un tram. Aquesta zona pràcticament no tenia llum i calia dur el frontal ben encès. Aquest era el segon canvi respecte el recorregut inicial, ja que em comptes de baixar per aquí, ho hem fet de pujada i així el descens ha estat per pistes i corriols més tècnics. Ens han fet baixar per un caminet per tornar a enfilar carrer amunt, al més pur estil trenca-cames de poc desnivell. Tan bon punt hem arribat a dalt, teníem un llarg tram de carril bici sorrenc que ha permès agafar un bon ritme. M'he unit a un altre corredor i hem anat els dos força ràpid fins el final del polígon. Allà començava la zona de pista i corriol, més entretinguda i on calia vigilar bé on es posaven els peus. Entre tots dos hem caçat un grupet de 3 corredors i els hem sobre-passat. El company m'ha indicat una mica el que faltava i després he vist que ell anava sense frontal, quin crack jaja!

Un cop acabat el descens, hem tornat al pont peatonal que creua el Ter, i al final hi havia de nou l'avituallament. Hem agafat aigua per refrescar el cos i afrontar els darrers 2 km de cursa pel Parc de la Devesa. Aquí hem anat molt ràpid (per sota dels 4'/km) i encara hem atrapat algun corredor. A uns 500 metres de l'arribada, he deixat enrera el meu company per atrapar el darrer corredor que tenia davant, i de cop he vist que el company de fatigues encara tenia més força que jo, ja que ens ha adelantat a tots dos en un final de força pura :)



Una bonica entrada a meta plena de públic animant i fent ambient, amb un gran resultat, ja que no esperava quedar tant endavant realment. L'avituallament final era exquisit amb molta fruita, pica-pica i plats de pasta per tots els corredors. He aprofitat per menjar bé i recuperar energies abans de reunir-me amb l'Astrid. Realment una gran cursa, que tot i els canvis del circuit original, ha estat un èxit. Segur que l'any vinent es farà molt més gran i caldrà tornar-hi :)

Distància oficial: 10000 m. (100 mD+/100 mD-)
Distància real: 9800 m. (100 mD+/100 mD-)
Temps oficial: 40'27'' (4:08 min/km)
Temps real: 40'23'' (4:07 min/km)
Posició: 25 de 401 finishers (11 de 155 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "No importa que llueva" d'Efecto Pasillo

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/LaCocollonaNightRun82013 

2 comentaris:

  1. Molt bona descripció de la cursa.

    Jo sóc el company de fatigues i la veritat anava bastant justet, feia molts mesos que no feia una cursa.

    Jordi

    ResponElimina

  2. Ostres Jordi, què divertit que hagis anat a parar al meu blog :)

    La cursa em va agradar moltíssim per l'ambient que hi havia i perquè és una distància assequible sense entrenar al 100% jeje. De totes formes, li vam fotre força canya al darrer tram!

    Felicitats pel teu gran final :)

    Fins la propera,

    David H.

    ResponElimina

Arxiu del diari