Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 2 de febrer de 2014

02/02/2014 - 7ª Cursa de Muntanya de Mont-Rodon -


Tercera participació consecutiva a aquesta bonica cursa de muntanya organitzada a Matadepera i que ens porta per camins coneguts per tots!! Aquest any m'he esperat a darrera hora per inscriure'm, ja que no sabia com em trobaria després de fer la Mitja de Terrassa diumenge passat. Al veure que vaig aconseguir millor marca personal, em vaig adonar que realment tot i entrenar menys, estic fent millor qualitat!!



Així, un any més, ens hem llevat amb força fred però amb el cel molt clar. He recollit als pares i hem enfilat cap a Matadepera per recollir el dorsal i la generosa bossa del corredor. Tot ràpid i sense entrebancs! He tingut temps de fer el darrer esmorzar i escalfar ben tapat perquè bufava un aire molt fred. Al final he optat per emprar la samarreta tècnica de Sport HG de màniga llarga i les malles curtes. Em fèia por patir calor però no ha estat així en cap moment!

Després d'escalfar una mica i ubicar els pares per a que em poguèssin veure passar m'he col·locat a la sortida, en posicions més o menys avançades i m'he trobat amb els companys de Corremonts. He deixat al Mia ben preparat i m'he situat una mica més enrere, no estic tan fort!! L'Speaker anava animant als corredors mentre es fèia l'hora d'arrencar, i finalment a les 10h s'ha donat el tret de sortida.



Com que darrerament em funciona a la perfecció, he sortit tranquil i sense forçar res. Teníem 5 km de pujada progressiva i no calia cremar-se gens. He anat agafant posicions pels carrers asfaltats de Matadepera intentant arribar sense massa embússos a la Font de la Tartana. Allà començava la cursa de veritat! Primeres rampes intenses per disparar el cor, seguides d'una baixadeta abans d'enfilar el camí dret per la torrentera fins al Mont-Rodon!!

Aquest any hi havia una petita sorpresa ja que abans d'arribar a la pista forestal, s'ha habilitat un corriol que seguia pujant força recte fins a dalt del cim. Així s'evitava pujar i baixar pel mateix tram de pista. Per mi ha estat un encert per part de l'organització, tot i que m'ha vingut de sorpresa jeje.



Un cop al Mont-Rodon he comès el meu únic error. M'he aturat del tot a beure i menjar xocolata i després m'ha costat molt arrencar. Fer parar el cor a tope de pulsacions no és massa acertat jeje. Per sort, tocava terreny  amb més baixada que pujada i de seguida m'he tornat a trobar bé. Hem seguit les pistes principals fins a la Masia del Girbau, tot passant pels Collets del Mont-Rodon, els Rossos i el Collet dels Forns. Fins aquí he anat a rebuf d'aquells corredors que m'han avançat a l'avituallament i he anat guanyant alguna posició a les pujades.

Al deixar El Girbau, començava la segona gran pujada de la cursa fins al Coll de la Grua per la Carena del Sabater. Els bessons ja m'anaven a tope però no he hagut de caminar en masses trams. Així he pogut avançar algun corredor més fins arribar a dalt. Abans de retornar a la pista, just al Coll, he notat que venien corredors molt ràpid per darrera, així que els he deixat passar perquè jo baixant sóc força conservador i no volia pressions.



Hem baixat ràpidament el tram més tècnic fins a Can Torres, on encara m'ha passat algun corredor més. Aquí ja no m'he aturat a l'avituallament, em notava bé. Els corriols tècnics, però, són la meva perdició jaja. Això sí, un cop a la pista, m'he dedicat a mantenir distàncies amb els de davant sabent que si arribava a la següent pujada a una distància prudencial, els enxamparia segur. Dit i fet, l'ascens des de la pista fins a la Carena de la Costa del Tet l'he pogut fer tot corrent. Aquí l'any passat vaig anar caminant i em va passar algun corredor. Avui ha estat al revés!



Tenia forces i he aprofitat la pujada per agafar una bona posició i fer el següent tram de descens semi-tècnic sense ningú davant. M'agrada veure bé el terra per poder córrer ràpid. De seguida hem arribat al tercer avituallament abans d'afrontar el darrer ascens, al Pujol. Una pujada curta però molt empinada i explosiva, que amb les cames cansades, ens deixa a tots destrossats jeje. Encara he atrapat algun que altre corredor abans de coronar, amb un munt d'animació a dalt!! Aquí ha estat l'únic cop que he mirat el temps que duia al rellotge (al voltant de 57' minuts) :)

Al primer tram de baixada tècnic ja se m'han enganxat dos corredors i en quant hem arribat al primer tram de pista, m'han passat. Quedava encara l'última baixada perillosa pel fang. Per sort des de l'organització hi han posat unes cordes que m'han anat molt bé. Vigilant on posava els turmells he arribat a la pista notant l'al·lè d'uns altres corredors, però sabent que ara arribava el meu terreny.



M'he unit a un company, fisio d'alguns membres de l'equip Corremonts, i hem enfilat una baixada molt ràpida pels carrers de Matadepera. Quan els carrers s'empinaven de debó, ell fèia una acceleració brutal i em costava de seguir, però mantenint el ritme el podia tornar a atrapar. Així hem anat acostant-nos fins un grupet de corredors amb els quals ens hem marcat un bon sprint final tot arribant a meta entre el deliri de l'Speaker i la gent. A mi m'ha anat bé que el trem final tinguès certa pujada per acabar d'apretar i recuperar alguna posició més, tot i aprofitar per saludar als meus pares també jeje!



Al final, he mirat el crono i he vist que havia baixat gairebé 2 minuts i mig respecte l'any passat. Increïble! Molt content amb la cursa realitzada i ara a encarar la darrera cursa en caps de setmana seguits. Sense lesions i amb moltes ganes després dels dos primers èxits :)

Distància real: 13500 m. (600 mD+)
Temps oficial: 1h07'51'' (5:01 min/Km)
Temps real: 1h07'47'' (5:01 min/km)
Posició: 45 de 503 participants (26 de 228 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Dope" de Lady Gaga


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/7CursaDeMuntanyaDeMontRodon22014  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari