Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 20 de setembre de 2014

20/09/2013 - 35ª Matagalls-Montserrat (85 Km) -


L'any passat vaig disfrutar tant la cursa que aquest any em vaig decidir a repetir aprofitant que tenia plaça assegurada i no calia entrar a sorteig! Això sí, el camí i la preparació per la fita ha estat ben diferents. No he fet res aquest estiu i tot just tres setmanes abans del dia clau vaig començar a córrer una mica de nou. Finalment, per diferents causes tampoc vaig poder anar a caminar trams llargs com m'haguès agradat i m'he conformat en fer el tram de Sant Llorenç Savall- Matadepera, per recordar la zona més dura i on cal exprimir la ment perquè agafa a l'inici de la matinada.



Amb totes aquestes incògnites, però sabent que tenia l'experiència de l'any passat i el record del recorregut, m'he plantat al Coll Formic amb l'Astrid una mitja hora abans de la meva sortida. L'any passat em van espantar tant amb el trànsit que vaig dinar i esperar massa estona allà, aquest any he arribat dinat i sense cues :P És l'avantatge de sortir tard (17:48)!! Allà m'he trobat una colla d'amics i coneguts amb els que he pogut parlar fins l'hora de sortir, després ja no ens hem vist més!!

De nou, el sorteig d'assignació d'hora de sortida m'ha fet començar molt endarrerit però així fas tota la travessa troban-te gent, que sempre és agradable al llarg de la nit. El problema són alguns taps que es fan, però que cal païr amb tranquilitat. Per evitar-los al màxim, només sortir he posat un bon ritme als trams de pujada fins al C1 (Trencall del Bellit), on quasi he calcat el temps de l'any passat (55').



D'aquí es començava la llarga baixada per pista ampla però amb pedres fins a Aiguafreda. Només calia anar mirant on trepitjaves i deixar les cames córrer sense forçar-les massa, ni apretant, ni retenint! Xino-xano he arribat a l'entrada del poble, hem creuat la riera baixant i pujant les escales, i després d'una nova baixada i el creuament d'un pont hem enfilat l'ascens pel carrer d'asfalt fins l'avituallament. Hi havia força ambient i encara teníem llum. He arribat aquí al voltant de les 2h de cursa. He menjat una mica de tot, que era dolç i no m'he entretingut massa, sabia que havia d'anar avançant posicions per evitar grans taps.

Hem començat el llarg ascens fins al Pla de la Garga i poc a poc se'ns ha anat fent fosc. Tenia la referència de l'any passat, que vaig arribar amb llum fins a la masia dels gossos, però avui se m'ha fet fosc abans tot i que el temps de cursa anava bé...llavors he caigut en que l'any passat es va celebrar 7 dies abans jajaja. He passat pel C2 amb un temps aproximat de 2h40. Al final, m'he posat el frontal al mateix lloc però perquè sóc un tossut i amb tanta gent es podia seguir sense llum :P 



Un cop hem ascendit per darrera la masia, tocava la pista de baixada fins la carretera on ja hi havia gent animant. Després tornàvem a pujar un bon tram i he enganxat el primer tap. Aquest any me l'he trobat abans, just al entrar al corriolet després de les granges. De nou he aprofitat per gaudir de l'espectacle de la serp de frontals que teníem a baix i menjar una mica. Poc a poc ens hem anat movent i hem fet tot aquest tram de corriols força lents però sense parar massa més. Reconec que se m'ha fet llarg fins que hem sortit a la pista ample i cadascú ha pogut agafar el seu ritme.

A partir d'aquí, corrent una mica a les baixades hem arribat al C3 (Torrent de la Rovireta) amb unes 4h25'. Els genolls em fèien una mica de mal baixant i era molt dora encara, però és el que té no haver entrenat. La resta de baixada fins la carretera ha anat bé, amb algun altre tap sense massa importància. Finalment hem sortit a la carretera i havíem de remuntar pel bosc fins al segon gran avituallament al Coll de Poses (Km 32,5). Aquí encara anàvem ben enfilats, sense cues però amb molta gent al voltant. Portàvem més d'un terç de travessa (5h) i encara hi havia força aglomeració. He decidit omplir ràpid la cantimplora i agafar 2 entrepans abans de seure. M'he posat al costat de l'ambulància i he vist alguns casos de llagues brutals :S Pobres, encara quedaven massa quilòmetres per ells.



Sense deixar-me refredar massa, he engegat de nou caminant per enfilar l'ascens al Coll de Matafaluga. No anava massa bé de ritme i em notava cansat, però només tenia una opció, caminar i caminar jeje. M'ha avançat gent amb pas més lleuger i poc a poc el meu cos anava passant per fases més bones i altres no tan bones. En cap cas m'he trobat malament, però es notava que no tenia les forces que tocaven jeje. Un cop passat el C4, amb 6h05', quedava un lleuger ascens abans de baixar i sortir a les amples pistes que baixen a Sant Llorenç.

No anava al 100% però he pogut córrer una mica a les baixades sense patir dels turmells. Em fèien mal els genolls i només anava pensant en el menjar que em fotria a l'avituallament. Aquest any al no portar equip de suport, he carregat tot el menjar, tuppers i beguda a l'esquena per si no m'agradava el dels avituallaments :P Sense més incidents que el mal de genolls, he anat baixant i igual que l'any passat, se m'ha fet llarg arribar a Sant Llorenç! Al final he entrat al poble amb 7h15', he anat a menjar una mica de meló (fatal error) i algun entrepà abans d'obrir el meu tupper.



He buscat una zona on poder seure i m'he abrigat una mica, començava a fer fresca i anava suadet. M'he forçat a menjar la pasta que duia ja que a mig tupper, no m'entrava més jaja. Entre això i algun premi en forma de croissanet de xocolata, m'he tornat a posar dret, he fet uns estiraments, i a seguir. Repeteixo que admiro i envejo la gent que té uns equips de suport ben xulos, amb taules, cadires, truites de patates, fogonets i tot preparat però alhora entenc perquè hi ha tants abandonaments aquí...la temptació és massa gran jajaj.

Tocava l'única part que havia entrenat, sabia com era el terreny i sobretot mentalment preparat per les dures rampes camí de Matadepera. El problema ha estat que només sortir em fèia força mal la panxa, com si no acabès de digerir el que havia menjat. El meló m'estava matant! Notava que fèia fred per l'aire que expulsava, però el cos suava força anant amb la jaqueta. M'he obligat a dur-la fins al proper avituallament jeje. Els primers 5 Km entre Sant Llorenç i la Pista del Dalmau (C5) se m'han fet llargs perquè no podia córrer ni amb el terreny favorable. Han començat a aparèixer algunes bullofes i anava més cómode pujant que baixant! Portava unes 8h40 però sabia que arribant bé a Matadepera, acabaria amb bon temps la travessa.



He fet el tram de la riera amb molta tranquilitat, i he indicat a un grupet que s'anava a perdre que no anaven pel bon camí. A la zona del Sabater vell, he liderat el grup i m'he començat a trobar millor. Ja havia paït el menjar i tocava agafar forces per remuntar fins al coll de la Grua. L'ascens l'he fet a bon ritme i sabent el que quedava en tot moment. Va ser un encert poder fer aques tram (gràcies Miquel per acompanyar-me amb gran logística). Un cop a dalt, he passat el C6 al Torrent de les Saleres amb unes 10h. Ja només faltava arribar a Matadepera. Aquí he hagut de tornar a indicar a un parell de corredors que es passaven el trencall per baixar cap a l'urbanització (10H15').

Aquest any, no he hagut d'esperar a l'equip de suport i m'he dedicat a menjar una mica de donuts, suc i caldo calent. Em venia molt de gust menjar algo salat però em costava empassar jeje. Després he deixat l'avituallament per seure uns 50 metres més endavant com l'any passat. He acabat amb la pasta del meu tupper i m'he fotut un entrepà de codony. Era conscient de que arribaria a Montserrat però em preocupaven les bullofes dels peus ja que quasi mai en tinc.



He pogut sortir amb ànims i perdent menys temps que l'any passat en aquest punt. Baixant per Matadepera corrents amb molèsties als genolls i els quàdriceps abans d'encarar l'ascens per Les Pedritxes. Qué llarg se m'ha fet la zona asfaltada en comparació amb el caminet de després jeje. Un cop hem passat les dues rampes encimentades, hem seguit pujant progressivament i en poca estona hem coronat el Coll del Queixal (C7). Portava 11h:15' i els peus començaven a queixar-se. No tenia massa forces per córrer ara que tocava baixada. He anat combinant el córrer amb el caminar segons el mal de les bullofes i encara he fet una baixada digna fins a la Casa de l'Obac i posteriorment fins al següent control (C8) a Les Vendranes! Igual que l'any passat, s'ha fet un petit grupet baixant, però molt amablement ens anàvem deixant pas a mesura que venia algú més ràpid per darrera jeje. He acabat passant el control amb un temps total aproximat de 12h15'. Quedava baixar fins la riera i un bon tram de pujada fins a Vacarisses.

La pujada l'he fet amb força, unint-me amb un altre participant, però al arribar a dalt i agafar els corriols i posterior pista fins a Vacarisses, he notat que la bullofa del peu s'inflava de cop!! Fins llavors no em fèia massa mal, era només la molèstia del roçament, però ara cada amb cada pas fèia força mal. He vist clar que tocava fer una bona parada amb "operació" inclosa a l'avituallament. Quedaven entre 10 i 11 Km fins a meta, però si no arreglava el peu, no arribaria! He entrat a l'avituallament amb exactament el mateix temps que l'any passat: 12h50', però no l'he pogut fer tan ràpid com haguès volgut. Després d'alimentar-me bé, m'he assegut a terra i he fet servir tots els estris de la farmaciola per punxar les butllofes i curar-les per seguir (protegint-les amb algoplaque i esparadrap). Tenint en compte el cansament, la nit sense dormir i que m'havia de punxar jo sol a zones de difícil accès, no m'ha quedat tan malament jaja.



De seguida m'he posat en marxa, però ja havia perdut ben bé un quart d'hora. Els primers 100 metres han estat horrorosos perquè seguia fent mal, però tan bon punt s'ha enganxat bé el meu aplic, no m'ha molestat més del compte fins a l'arribada! Això sí, ja no he corregut més. Ni tenia les cames a to, ni els genolls i molt menys els dits dels peus, així que l'objectiu era arribar bé a Montserrat i si tocava no córrer gens, així seria. Per això en tot aques tram més còmode he anat perdent temps en relació amb l'any passat, tot i que almenys no he patit tant! Finalment hem fet l'últim ascens fins al C9 a la Carena de l'Hostal de la Creu i allà ens esperava la muntanya de Montserrat amb tot el seu esplendor. S'havia fet de dia uns quants minuts abans, però l'imatge ha estat preciosa. Duia 14h i sabia que en aproximadament 1h30' podia ser a dalt!

He fet la darrera baixada saltant una mica entre les pedres, gaudint sense forçar massa la màquina i he repetit l'experiència de l'any passat al arribar a Monistrol. M'he aturat a la plaça principal a esmorzar el que dúia a la motxilla. Havia patit força amb la baixada pels peus i volia pujar amb força. He fet un suc i uns croissanets de xocolata i he encarat la darrera pujada a un ritme fort. No recordava quants trams tenia, però he anat fent i fent amb un bon grup que portava un bon ritme. He passat pel darrer control (C10) amb 14h40', amb algo més de mitja hora de retard respecte l'any passat.

Al final, hem anat pujant i pujant a bon ritme amb fases on m'he trobat bé i altres no tant. De nou hem tornat a atrapar algun cadàver i alguns corredors asseguts acabant de menjar algo, però jo ja no he afluixat. Fins i tot al arribar a les escales finals que porten al cremallera, he seguit incrementant el ritme, deixant enrera més gent. Allà dalt m'esperaven, un any més, els meus pares. Els ha tocat esperar una mica més que l'any passat, però m'han pogut fer unes bones fotos i videos tot arribant. Els ànims estaven alts i he fet les últimes escales al trot per reunir-me amb ells i saludar-los. De seguida he seguit pujant el segon tram d'escales per entrar a l'arribada en 15h24'!! Ben content i arribant sense caloreta a les 9:25 del matí!

He recollit la meva placa de finisher i he agafat només caldo. No em venia de gust res sòlid. He arribat força més cansat que l'any passat però bàsicament perquè no he entrenat res jeje. Tenia una mica de son i hem estat poca estona recuperant. Al cap de pocs minuts hem començat a baixar per comprar el tradicional matonet i arribar fins al cotxe, que m'ha costat lo meu amb els peus trinxats jeje. Ha estat una gran experiència un cop més i ara a pensar en pròxims reptes!!

Distància oficial: 85000 m. (3000 mD+/3248 mD-)
Distància real: 83410 m. (3000 mD+/3425 mD-)
Temps real: 15h24'24'' (11:02 min/km)
Posició: 520 de 3500 participants (520 de 2466 finishers)

L'Avi Salmó escoltant "Till I Lost" de Tom Odell


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/35MatagallsMontserrat92014 

1 comentari:

Arxiu del diari