Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 7 de febrer de 2015

07/02/2015 - Road bike "Le défi de la Madone" -



 Aquesta setmana tenia ganes de provar una de les rutes esportives que la regió dels Alps Marítims proposa als seus mapes. D'igual forma que hi ha les guies per fer excursions i altres activitats a la muntanya, també ténen una sèrie de rutes familiars i esportives per fer amb bicicleta de carretera recorrent les diferentes muntanyes i colls locals. Aprofitant que n'hi ha algunes que passen per Menton, i després de la prova dura de la setmana passada, m'he atrevit a provar-ne una: el desafiament de la Madona (Le défi de la Madone).




És la ruta esportiva nº 6 i consisteix en un recorregut amb bona part d'ascenció que culmina amb l'arribada al mític Col de la Madone (925 m), a camí entre Sta. Agnés i Peille. Com que a la descripció de la ruta posava que es trigaven unes 5h, volia sortir a les 9h i anar tranquil, però m'ha costat llevar-me i he acabat sortint de casa uns minuts abans de les 10h jeje. He deixat Menton per la carretera principal cap a Castellar (D24) en comptes d'usar la ruta que vaig fer l'altre dia anant pel Camping.



Aquesta carretera va pujant i pujant progressivament amb unes bones vistes del Roc de l'Orméa, avui nevadet. A mitja pujada m'han començat a passar ciclistes d'un club. Com que anaven més forts que jo els he deixat fer i fins i tot hem fet broma amb un d'ells que em preguntava per la càmera que portava al casc jaja. Al final m'han atrapat els dos últims i he vist que el ritme no era tan alt i m'he disposat a aguantar-los fins a Castellar. De fet, anaven més justets que jo i al final, a manca de mig quilòmetre els he deixat enrera perquè començaven a baixar el ritme. He trobat a la resta del grup al poble esperant-los i jo no m'he aturat pas. He continuat per la carretera de Coletta i he tornat a veure avís de transhumància, però era per dilluns menys mal jeje. He deixat enrera la zona on vaig deixar el cotxe el dia de l'ascens al Rocher de la Penna, i he anat a parar a la carretera principal cap a Castillon i Sospel (a l'alçada del circuit de motocross). 



Avui però, he enfilat avall la ràpida carretera en direcció Menton un altre cop. A l'alçada de l'autopista, he trencat a mà dreta com l'altre dia per fer tot l'ascens a Sta Agnés, el poble litoral més alt d'Europa! Volia comprovar la diferència de fer aquest port dur cansat o més fresc. Evidentment, amb menys de 20 Km a les cames avui he pujat molt millor i gaudint de tot l'ascens. Ben bé en menys de 45' he coronat el port. Ja duia 1h45' i com que penso que és pecat pujar a Sta. Agnés i no arribar a dalt del mirador, he fet els últims 800 metres amb el gran desnivell fins arribar-hi. Aquí he esmorzat una barreta i una mica d'aigua mentre xerrava amb dos avis locals sobre les vistes. Els ha impactat força que vinguès en bici quan els he explicat el recorregut jeje. Eren molt simpàtics.


Bé, després de recuperar una mica de forces he baixat des del poble fins al coll per acabar la darrera gran pujada del dia i que dóna nom a la ruta: el Col de la Madone. Pensava que seria més dur el tram final però hi ha rampes més dures pujant fins a Sta. Agnés que des del poble fins al Col. Es remonten uns 250-300 metres de desnivell en uns 5 Km amb unes grans vistes, avui amb restes de neu. Diria que en tot el recorregut només m'ha passat un cotxe, demostrant que a l'hivern és una zona molt tranquila per anar amb la bici. Quan ja vèia el coll des de lluny he sentit uns quants trets de caça, així que també és zona perillosa per fer excursions jeje. Finalment, després d'anar pujant i regulant força bé les forces, he coronat el Col de la Madone de Gorbio. Hi havia restes de neu i un gos vigilant una casa, però ni ha fet intenció d'acostar-se ni ha bordat, així que hem quedat com a bons amics jeje. A dalt hi ha un monument fet amb restes d'obusos de la segona guerra mundial amb una gran frase: "Combat de l'homme, éclats d'obus, désormais ne soyez plus que Madone de la paix", que vindria a ser algo així com "Combats de l'home, restes d'obusos, a partir d'ara no seran més que la Madona de la pau".


L'història d'aquest Col és perquè ha estat usat per varis grans ciclistes per preparar-se. Així Tommy Rominger i Lance Armstrong van fer-lo servir per entrenar durament de cara a les grans voltes ciclistes on van participar. A més, arrel del munt de vegades que hi va venir Armstrong, la casa de bicicletes Trek va agafar el nom per posar-li a un dels deus models de bicicleta i així entrar al mercat europeu. Com a curiositat cal dir que hi ha una mena de ranking de temps oficial en pujar des d'un punt concret de Menton fins a dalt. Algun dia hauré de provar a veure quan faig jo donant-ho tot. Els tres primers són: Tom Danielson (30'24''); Lance Armstrong (30'47'') i Tommy Rominger (31'25''). Després de les fotos de rigor, m'he tornat a posar en marxa.


Ja havia fet el més difícil i només mancava baixar fins el Col de St. Pancrace (711), per arribar a Peille. La carretera tenia trams amb gel desfent-se així que m'ho he près amb calma. Després de passar uns petits túnels foradats a la roca m'he aturat un parell de cops a fer fotos al poble penjat de Peille (anomenat el poble més curiós dels Alps Marítims). M'hi he acostat expressament ja que només estava a uns 2 Km (direcció nord per la D53) i he pogut veure bé el bonic poble medieval ben conservat i la seva espectacular torre de pedra amb el monument visitable a dalt de tot. Quan he creuat tot el poble per la carretera, he donat mitja volta i he tornat en direcció La Turbie per la mateixa carretera.


La carretera aquí fèia baixadeta sostinguda i les cames anaven soletes sense patir gens ni mica. He passat per St. Martin de Peille fins arribar al Col de Guerre (555 m). D'aquí, un darrer tram per arribar a La Turbie. Com el destí va fer que el primer cop que vam venir a la zona dormíssim aquí, he tornat a acostar-me al seu mirador fantàstic sobre el Principat de Monaco. He fet les fotos pertinents i he enfilat avall, sabent que quedava poc. Jo ja anava ben content, de baixada cap a Roquebrune per la D2564 i veient aprop Menton. El que no sabia és que el desafiament tenia una sorpreseta final. En plena baixada, calia trencar a mà esquerra per tornar cap a l'interior camí de Gorbio (D50). Les rampes no eren molt dures però després de tanta baixada, ha costat fer el canvi de ritme.

De cop m'he trobat amb un terreny conegut. El dia que vaig fer el Tour del Mont-Gros, vaig baixar per la carretera arribant a l'escola d'educació canina on hi ha un circuit d'Agility. Avui hi he arribat pujant, deixant Roquebrune a mà dreta, uns quants metres més avall. He seguit remuntant fins al Parc Cros de Casté i allà la carretera s'ha encarat cap a l'interior, allunyant-me cada cop més de Menton. No és que sigui dur però pica lleugerament cap amunt. Quasi no es nota, és més l'efecte mental de veure't tan aprop del final i alhora allunya-te de casa jaja. Al cap d'una estona he arribat a Gorbio, darrera població del repte.

En aquesta població hi ha "L'om de Gorbio", situat al bell mig del casc antic del poble medieval, i que està classificat dins dels 200 arbres emblemàtics de França. És un símbol molt important del poble perquè va ser plantat al 1713 després del tractat d'Utrecht, pel qual el Comtat de Niça tornava a passar a mans del Duc de Savoia. Des de llavors, ha estat testimoni de molts conflictes. Ara sí, des d'aquí he començat la baixada per la D23 cap a Menton. A mig descens hi havia l'opció de trencar per tornar a enllaçar prop de la pujada cap a Sta. Agnés o continuar avall. M'he passat el trencall així que he acabat entrant a Menton per una vall diferent. De fet, he anat a parar a Carnoles i després ja he retornat cap a Menton seguint el passeig marítim. Fèia força vent i el mar estava molt picat així que avui res de banys!

Les cames estaven molt millor que l'altre dia. Suposo que el fet d'estar "més" entrenades i que avui els ports estaven als primers 30-35 Km ha ajudat. Realment m'ho he passat molt bé i m'ha encantat la ruta, la repetiré i segurament canviant de sentit també, que dóna molt joc!

Distància: 70,10 Km
Desnivell: 1660 mD+/1660 mD-
Temps emprat: 4h31'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move52294097

L'Avi Salmó escoltant "Le Portrait" de Calogero


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201502RoadBikeLeDefiDeLaMadone

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari