Tot just una setmana després de la darrera
competició, tocava la segona prova local a Cap d’Ail. Sí, les concentren totes
al mes de setembre jaja. Amb una mica més de descans al cos, avui m’he llevat
bé i amb menys pors per competir. Per evitar problemes de transport, he decidit
anar en tren amb la bici i de l’estació de Mònaco acostar-me fins a Cap d’Ail,
no hi havia esforç i m’estalviava desmuntar la bici per posar-la al cotxe!
He arribat prou d’hora i amb temps de muntar tota
la paradeta a la zona de transició. Com que vam poder recollir el dorsal el
divendres tarda, no hi havia problemes de cues. Cal destacar que la cerimònia
de presentació de divendres va ser molt completa, amb xerrada, pica-pica i
xampany jeje. Un cop ens hem trobat amb el Roberto i la Rachel, ens tocava
deixar les coses a la zona de transició i esperar que la Rachel pogués
participar, ja que estava a la llista d’espera per si hi havia baixes. Hem
tingut sort, ha entrat la penúltima jaja.
Sense massa temps per passejar ni escalfar, ens
han fet anar amunt i avall de la platja a la zona de transició per fer-nos
xerrades tècniques, i de seguida ens han posat al calaix de sortida. De nou, he
deixat als dos bons nedadors a davant i jo a la meitat del grup. Avui però,
m’he posat a un lateral per intentar nedar sense tanta gent barallant-se jaja.
Crec que ha funcionat més o menys bé. Personalment penso que m’he trobat més
còmode nedant amb bons trams d’espai tot i que tard o d’hora acabes xocant amb
gent. Hi havia avís d’alguna medusa però per sort, ni n’he vist, ni n’he notat
al cos (avui almenys anàvem amb neoprè jeje).
Cal dir que he intentat fer el mateix de sempre,
primera volta més suau que la segona, però avui m’he trobat fluixet al final de
la segona. De totes formes, el meu temps ha estat força bo, al voltant de
14’30”. He sortit amb calma amb la bici, perquè sabia que patiria a la primera
pujada sortint de Mònaco. L’hem fet vàries vegades entrenant i em costa sempre
jaja. Just aquí m’ha passat un corredor que la setmana passada va compartir
gairebé tot el circuit amb mi, així que he intentat no perdre’l de vista.
El problema ha estat l’ascens sostingut abandonant
Cap d’Ail, durant el qual em trobava molt bé però ens hem trobat un autobús
gegant barrant el pas, ja que ocupen tota l’amplada de la petita carretera L He hagut de posar el peu a terra i tot, però no
he volgut arriscar-me a passar ocupant l’altre carril com alguns altres
corredors (uns segons no valen la pena a canvi d’un possible accident!!). Un
cop hem pogut passar el bus, he posat la directa sabent tot el que venia. Avui
era dia de posar-se en posició aerodinàmica amb les extensions de manillar i a
fer treballar les cames.
He fet una molt bona baixada fins a Beaulieu i no
he vist ni al Roberto ni la Rachel venir de cara. Ens hem degut creuar en algun
punt sense massa visibilitat. Tota la tornada ha estat dura però amb unes
vistes genials del mar. He apretat tot el que he pogut i no ha estat fins
l’ascens final que m’han passat alguns corredors (incloent el nostre amic
desconegut jeje). A l’entrada de Mònaco, els he deixat fer per no tenir
accidents baixant a canvi de perdre uns segons, i de pas he respirat una mica
abans de començar la cursa a peu.
Avui he pogut constatar dues coses, la primera és
que segons on estiguis de la zona de transició pots anar més ràpid que mai (ha
estat el meu cas avui), i la segona, que si no vaig marejat, no em cal cap gel
jajaja. Millors sensacions al començar a córrer avui que la setmana passada!
Només sortir, he vist que anava darrera el meu “amic”, però he vist que avui ell
no anava tan bé. L’he pogut passar abans del primer ascens per les temudes
escales. Sí amics, la triatló d’avui tenia un circuit a peu molt dur amb dues
passades per unes escales llargues seguides d’una rampa brutal abans de
començar la part suau i en baixada.
Per sort, també l’havíem pogut entrenar vàries
vegades i estava preparat. La primera pujada l’he feta ràpid però sense
ofegar-me, per tenir forces per la resta del circuit. He anat passant molta
gent durant la cursa a peu, sentint-me molt fort i sense patir més del compte. He
pogut passar al Roberto al final de la primera volta i anava tocadet. A la segona
pujada d’escales, m’ha costat una mica més però he aguantat el ritme mentre la
majoria anava caminant jeje. Un cop a dalt, he apretat a mort els darrers 2 Km
per anar recollint corredors fins pràcticament la línia d’arribada. De nou he
aconseguit entrar en podi “femení” entre la segona i la tercera noia, acabant
amb molt millors sensacions que la setmana passada.
Al final avui m’he quedat a poc més d’un minut de
la Rachel, així que estic ben orgullós del meu esforç i sembla que poc a poc el
cos va responent jeje. Ara toca esperar a veure com anirà la de Niça, que dobla
les distàncies J Les anècdotes del
dia han estat que la Rachel ha batut al Roberto a la natació; que el Roberto i
jo hem CALCAT el temps de la bici (17 centèssimes de diferència jajaja); i que
he fet el 9é millor temps TOTAL de la part de córrer, increïble :)
Un cop a meta, hem menjat, ens hem refrescat i de
nou hem esperat la recollida de premis per la Rachel, que ha tornat a guanyar
jeje. De nou li han fet entrevista en francès, però s’han adonat que era
estrangera i han fet l’esforç de parlar en anglès una estona jeje. Entremig,
hem pogut veure els fills del Roberto competir en una mini versió d’Aquathlon
(Nedar i Córrer) molt ben organitzat i totalment gratuït pels nens. Una molt
bona iniciativa!! Un cop tot finalitzat, he tornat a Menton amb la bici tot
xino-xano per deixar anar cames :)
En general ha estat una bona cursa i ara ja entrem
a la darrera setmana de preparació per Niça!!
Distància real: 750 m./ 18700 m. (207 mD+)/ 5000
m. (84 mD+)
Temps oficial: 1h11’08”
Temps seccions: 14’37” (1’57/100 m.)/ T1: 1’12”/
34’09” (32,2 Km/h)/ T2: 30”/ 20’40” (4:08 min/Km)
Posició: 40 de 250 participants (233 finishers) (20
de 68 a la meva categoria)
L'Avi Salmó escoltant “Amiga de ningú” de les
Oques Grasses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada