Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 19 de novembre de 2016

19/11/2016 - Road Bike to La Turbie, La Trinité, Drap, La Grave, L’Escarene, Col des Banquettes, Ste. Agnés and Menton -



Dos mesos després de la darrera triatló, he tornat a fer una sortida llarga en bici amb la Rachel. Entre les curses i l’adaptació a l’Alexia, crec que l’Astrid mereixia una mica d’ajuda per part meva i he aprofitat per descansar tot aquest temps de sortides de cap de setmana.

Avui per guanyar temps hem quedat a La Turbie (més o menys mig camí de cadascú). He sortit amb temps perquè no sabia ni la meva forma física i el temps exacte fins a dalt jeje. Al final, he arribat uns minuts tard però ens hem trobat pràcticament sense esperes. Per variar la ruta, he decidit portar-la per la baixada de la triatló de Niça, que baixa fins a La Trinité per una carretera maca. Un cop allà, hem tombat cap a Drap i d’allà cap a La Grave (el nostre territori jajaja).

El meu pla era seguir tranquil·lament la pujadeta camí de l’Escarene, però quan més estàvem gaudint, he punxat jajaj. Quin desastre! Un dia que volia tornar d’hora a casa i em toca averia. Per sort, com que vaig punxar la setmana passada a la feina, tenia pràctica i ho he arreglat en menys de 20 minuts (un èxit per mi :P).

De nou en marxa, hem arribat a l’entrada de l’Escarene i avui no ens hem aturat sinó que ens hem perdut intentant trobar la pujada cap al Col des Banquettes jajaj. Hem fet una pujada dura, que un cop iniciada no he reconegut com el camí de sempre (al fer-ho sempre cap avall, no ho tenia gens fresc). Així que ha tocat baixar de nou i buscar el bon camí jaja. Resulta que ens l’havíem passat (estava 50 metres més avall a la carretera).

Un cop en la bona direcció, hem fet tot l’ascens cap a la vall de darrera Peille. Com canvia quan es fa cap amunt jajaj, té unes bones rampes de pujada. Fins i tot ens han perseguit una mica uns gossos d’una masia, però sense conseqüències...més enllà de que la Rachel s’enriues de mi per tenir-los por :P Poc a poc hem anat resseguint la vall, i quan ja hem tombat camí de Peille, hem arribat al trencall que puja cap al Col des Banquettes per anar directament a Ste. Agnés. És una carretera que no havia fet mai i la volia provar de pujada per saber si s’hi pot baixar des de l’altra banda.

La veritat és que està molt ben arreglada fins arribar a dalt del Col. Allà han deixat l’espai quasi sense asfaltar (deu ser una zona massa gran), així que només hem travessat uns 250 metres amb un asfalt penós jaja. D’allà ja només quedava fer tota la baixada de Ste. Agnés a Menton, relaxant cames i sabent que ja anàvem cap a casa jaja. Aquesta és una altra carretera que sovint només faig de pujada i avui l’he vist amb una altra perspectiva. Té unes grans vistes del mar amb tot Menton als peus a mesura que vas baixant!!

Un cop a nivell de mar, ens hem separat i hem tancat la jornada esportiva ben contents del que hem pogut fer. M’ha tocat disculpar-me amb l’Astrid pel retard, però avui ha estat culpa de la punxada J

Distància: 71,05 Km
Desnivell: 1331 mD+/1331 mD-
Temps emprat: 4h18’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Velocitat del Lluç” de les Oques Grasses


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari