Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 12 de març de 2017

12/03/2017 – Monaco Run 10 Km -



Feia 6 mesos que no competia. Per temes personals no he pogut calçar-me un dorsal en tot aquest temps, tot i haver entrenat regularment. A més, aquest any, degut a les demandes del govern francès de mesures de seguretat extres pels esdeveniments esportius, han cancel·lat la meva cursa favorita de la regió: la Riviera Run. Ja hi estava inscrit des d’octubre passat, però almenys l’organització ens va proposar un retorn de diners o canviar-nos a la cursa curta de 10 Km dins de Monaco. Com que realment volia competir, vaig decidir fer el canvi i així m’he plantat aquest matí un cop més a competir!



Hem quedat amb el Charlie i la Sarah a l’agencia, que està a 1 minuts de la sortida per canviar-nos i deixar les motxilles (així no havíem de fer cues a consigna, etc.).  Volia agafar un tren abans, però no he dormit molt bé i he fet el vago sabent que amb el següent també em sobrava temps jaja. Així, ens hem trobat tots a les 8:30 a punt per preparar-nos.

Hem escalfat una mica junts sota el solet. Si bé es preveia que faria calor, en màniga curta i pantalons de competir la rasca era important jeje. Després de 10’ junts, els he deixat estirant per fer els meus darrers sprints i entrar al calaix de dorsals preferencials. Una cosa bona d’aquesta cursa és que si tens una mitja marató sub 1h30 (per la cursa de 24 Km) o uns 10 Km sub 40’, et donen dorsal preferencial i surts des del primer calaix :)



Avui però, el control no era massa estricte i he vist força dorsals colant-se. Cal dir que no he tingut cap problema perquè no eren molts i la gent té prou seny per anar on toca, però aquí ha fallat l’organització.  Hem estat dins del calaix uns 5’-10’ abans de que donessin el tret de sortida per sorpresa jaja. Han enganxat a tots els corredors :P

No he tingut cap problema per córrer des del primer metre. He anat agafant la meva posició, veient gent molt ràpida passant-me i d’altres perdent pistonada abans del primer quilòmetre. Personalment crec que he sortit una mica massa ràpid, però sense fondre’m. Hem enfilat directament el túnel sota le Rocher per anar cap a Fontvielle a buscar l’Estadi. A la zona davantera no hem tingut cap problema, però el Charlie i la Sarah m’han dit que allà s’ha fet un tap important i han hagut de caminar (mala gestió doncs).



Un cop a l’altre costat, de seguida hem rodejat l’Estadi i he intentat agafar un ritme de creuer bo. No hi havia cap grupet que m’anés bé, ja que el de davant anava un pelet massa ràpid per mi així que he fet camí tot sol. M’havia posat de consigna no mirar el rellotge fins el Km 5 per no anar patint per temps, però potser m’hagués ajudat a controlar el ritme jajaj.

Hem tornat a creuar el túnel fins sota l’agencia, i d’allà començava la zona de pujadetes. Primer a la Rascasse, per seguir pel Boulevard Albert 1er, i al tombar davant de l’estació de tren, la Rue Grimaldi fa pujadeta fins entrar al túnel que porta a la Voie Rapide. El grupet que m’havia passat al pla, el podia atrapar a les pujades, però tant bon punt tornàvem a anar plans o en baixada, se’m tornaven a escapar jeje. Tot el Km 4 era a l’inici de la Voie Rapide, plena de petits tobogans on hem anat jugant a aquest joc amb els meus companys de fatigues. Finalment hem arribat al cartell del Km 5 i he vist que portava 18:48. Un temps perfecte per baixar de 40’ i intentar estar a prop de 38’. 



Entre el 5 i el 6 hi havia l’avituallament, on he agafat una mica d’aigua. I tot just després m’he trobat el Paul de la feina que havia vingut en bici a animar. Ens hem saludat i he seguit per acabar els darrers 4 Km. En teoria aquesta zona era on volia posar un bon ritme de creuer ja que és totalment plana, però ja anava massa ràpid i he hagut d’afluixar una mica per respirar bé.

La baixada cap al Montecarlo Beach Club estava prop del Km 7 i ja he vist que les cames no anaven com les dels altres. Tenia uns quants corredors darrera trepitjant-me els talons jeje. He intentat oblidar-me d’ells i seguir com he pogut, però no anava còmode. Finalment la zona plana prop de la Plata de Larvotto l’he fet com he pogut esperant arribar al Km 9. M’han seguit passant corredors i no els podia seguir, mentalment era dur però quan més estava patint, m’ha passat pel costat una corredora amb un ritme perfecte de progressió. M’he dit, és ara o mai, a seguir-la!



Quina bona decisió, sense cap esforç he pogut seguir el seu trenet i poc a poc m’ha portat a passar la grupeta de corredors que m’havien avançat jeje. Quan més la mirava córrer, més pensava que podia ser una atleta famosa però no m’ho acabava de creure així que he pensat que seguir que m’equivocava (després he vist que tenia raó, era la Paula Ratcliffe, record del món de Marató encara vigent!!!). 



Bé, des de dins del túnel de la F1 fins a meta, tocava tancar dents i seguir-la com fos. Ha obert un petit forat de 4-5 metres però he vist que podia aguantar-la, així que hem seguit amb un ritme molt fort tota la Route de la Piscine. Quan ja arribàvem al darrer revolt he sentit que algú cridava el meu nom: era la Rachel animant jaja. He fet la darrera pujada de la Rascasse i he enfilat la recta de meta quasi sense benzina jaja. La Paula m’ha obert un forat massa gran i he decidit seguir a ritme veient que no venia ningú darrera.



Al final he fet 38’09”, molt a prop de baixar de 38’ que hagués estat increïble. No em puc queixar gens ni mica, tot i que vol dir que els segons 5 Km, tot i ser favorables, els he fet en 19:21. M’he dirigit directament a recollir la medalla de finisher i menjar alguna cosa a les taules (després de revisar-me el sucre clar). Al cap de res, com que no hi havia massatges aquest any, he pujat per reunir-me amb la Rachel i esperar al Charlie i la Sarah.

Al final, cap als 55’ han arribat ells a meta i els hem estat animant. Després hem anat a voltar mentre es recuperaven i he vist a la classificació que havia entrat dins dels 50 primers, perfecte!!! La veritat és que després de tot el que ha passat, estic super content amb els meus resultats...toca seguir lluitant per mantenir-los mentre es pugui. Un cop tots junts, hem fet fotos de rigor i hem anat a l’agencia a dutxar-nos abans de tornar cap a casa :)



Propera parada, una duatló de carretera per anar afinant de cara a les triathlons!

Distància real: 10130 m (42 mD+)
Temps oficial: 38’11”
Temps real: 38’09” (3:46 min/Km)
Posició: 49 de 1278 participants (1119 finishers) (29 de 271 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Alexandrie, Alexandra” del M. Pokora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari