Feia 6 mesos que no competia. Per temes personals
no he pogut calçar-me un dorsal en tot aquest temps, tot i haver entrenat
regularment. A més, aquest any, degut a les demandes del govern francès de
mesures de seguretat extres pels esdeveniments esportius, han cancel·lat la
meva cursa favorita de la regió: la Riviera Run. Ja hi estava inscrit des
d’octubre passat, però almenys l’organització ens va proposar un retorn de
diners o canviar-nos a la cursa curta de 10 Km dins de Monaco. Com que realment
volia competir, vaig decidir fer el canvi i així m’he plantat aquest matí un
cop més a competir!
Hem quedat amb el Charlie i la Sarah a l’agencia,
que està a 1 minuts de la sortida per canviar-nos i deixar les motxilles (així
no havíem de fer cues a consigna, etc.).
Volia agafar un tren abans, però no he dormit molt bé i he fet el vago
sabent que amb el següent també em sobrava temps jaja. Així, ens hem trobat
tots a les 8:30 a punt per preparar-nos.
Hem escalfat una mica junts sota el solet. Si bé
es preveia que faria calor, en màniga curta i pantalons de competir la rasca
era important jeje. Després de 10’ junts, els he deixat estirant per fer els
meus darrers sprints i entrar al calaix de dorsals preferencials. Una cosa bona
d’aquesta cursa és que si tens una mitja marató sub 1h30 (per la cursa de 24
Km) o uns 10 Km sub 40’, et donen dorsal preferencial i surts des del primer
calaix :)
Avui però, el control no era massa estricte i he
vist força dorsals colant-se. Cal dir que no he tingut cap problema perquè no
eren molts i la gent té prou seny per anar on toca, però aquí ha fallat
l’organització. Hem estat dins del
calaix uns 5’-10’ abans de que donessin el tret de sortida per sorpresa jaja.
Han enganxat a tots els corredors :P
No he tingut cap problema per córrer des del
primer metre. He anat agafant la meva posició, veient gent molt ràpida
passant-me i d’altres perdent pistonada abans del primer quilòmetre.
Personalment crec que he sortit una mica massa ràpid, però sense fondre’m. Hem
enfilat directament el túnel sota le Rocher per anar cap a Fontvielle a buscar
l’Estadi. A la zona davantera no hem tingut cap problema, però el Charlie i la
Sarah m’han dit que allà s’ha fet un tap important i han hagut de caminar (mala
gestió doncs).
Un cop a l’altre costat, de seguida hem rodejat
l’Estadi i he intentat agafar un ritme de creuer bo. No hi havia cap grupet que
m’anés bé, ja que el de davant anava un pelet massa ràpid per mi així que he
fet camí tot sol. M’havia posat de consigna no mirar el rellotge fins el Km 5
per no anar patint per temps, però potser m’hagués ajudat a controlar el ritme
jajaj.
Hem tornat a creuar el túnel fins sota l’agencia,
i d’allà començava la zona de pujadetes. Primer a la Rascasse, per seguir pel
Boulevard Albert 1er, i al tombar davant de l’estació de tren, la Rue Grimaldi
fa pujadeta fins entrar al túnel que porta a la Voie Rapide. El grupet que
m’havia passat al pla, el podia atrapar a les pujades, però tant bon punt
tornàvem a anar plans o en baixada, se’m tornaven a escapar jeje. Tot el Km 4
era a l’inici de la Voie Rapide, plena de petits tobogans on hem anat jugant a
aquest joc amb els meus companys de fatigues. Finalment hem arribat al cartell
del Km 5 i he vist que portava 18:48. Un temps perfecte per baixar de 40’ i
intentar estar a prop de 38’.
Entre el 5 i el 6 hi havia l’avituallament, on he
agafat una mica d’aigua. I tot just després m’he trobat el Paul de la feina que
havia vingut en bici a animar. Ens hem saludat i he seguit per acabar els
darrers 4 Km. En teoria aquesta zona era on volia posar un bon ritme de creuer
ja que és totalment plana, però ja anava massa ràpid i he hagut d’afluixar una
mica per respirar bé.
La baixada cap al Montecarlo Beach Club estava
prop del Km 7 i ja he vist que les cames no anaven com les dels altres. Tenia
uns quants corredors darrera trepitjant-me els talons jeje. He intentat
oblidar-me d’ells i seguir com he pogut, però no anava còmode. Finalment la
zona plana prop de la Plata de Larvotto l’he fet com he pogut esperant arribar
al Km 9. M’han seguit passant corredors i no els podia seguir, mentalment era
dur però quan més estava patint, m’ha passat pel costat una corredora amb un
ritme perfecte de progressió. M’he dit, és ara o mai, a seguir-la!
Quina bona decisió, sense cap esforç he pogut
seguir el seu trenet i poc a poc m’ha portat a passar la grupeta de corredors
que m’havien avançat jeje. Quan més la mirava córrer, més pensava que podia ser
una atleta famosa però no m’ho acabava de creure així que he pensat que seguir
que m’equivocava (després he vist que tenia raó, era la Paula Ratcliffe, record
del món de Marató encara vigent!!!).
Bé, des de dins del túnel de la F1 fins a meta,
tocava tancar dents i seguir-la com fos. Ha obert un petit forat de 4-5 metres
però he vist que podia aguantar-la, així que hem seguit amb un ritme molt fort
tota la Route de la Piscine. Quan ja arribàvem al darrer revolt he sentit que
algú cridava el meu nom: era la Rachel animant jaja. He fet la darrera pujada
de la Rascasse i he enfilat la recta de meta quasi sense benzina jaja. La Paula
m’ha obert un forat massa gran i he decidit seguir a ritme veient que no venia
ningú darrera.
Al final he fet 38’09”, molt a prop de baixar de
38’ que hagués estat increïble. No em puc queixar gens ni mica, tot i que vol
dir que els segons 5 Km, tot i ser favorables, els he fet en 19:21. M’he
dirigit directament a recollir la medalla de finisher i menjar alguna cosa a
les taules (després de revisar-me el sucre clar). Al cap de res, com que no hi
havia massatges aquest any, he pujat per reunir-me amb la Rachel i esperar al
Charlie i la Sarah.
Al final, cap als 55’ han arribat ells a meta i
els hem estat animant. Després hem anat a voltar mentre es recuperaven i he
vist a la classificació que havia entrat dins dels 50 primers, perfecte!!! La
veritat és que després de tot el que ha passat, estic super content amb els
meus resultats...toca seguir lluitant per mantenir-los mentre es pugui. Un cop
tots junts, hem fet fotos de rigor i hem anat a l’agencia a dutxar-nos abans de
tornar cap a casa :)
Propera parada, una duatló de carretera per anar
afinant de cara a les triathlons!
Distància real: 10130 m (42 mD+)
Temps oficial: 38’11”
Temps real: 38’09” (3:46 min/Km)
Posició: 49 de 1278 participants (1119 finishers)
(29 de 271 a la meva categoria)
L'Avi Salmó escoltant “Alexandrie, Alexandra” del
M. Pokora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada