No volia tornar a competir fins els dos grans reptes del mes de juny: la CMC a la Cerdanya (34 Km, 1600 mD+/1600 mD-) i l'Andorra Trail (35 Km, 2500 mD+/3300 mD-), objectiu de la primera part de l'any després de la lesió de l'any passat :) La idea era anar fent entrenaments i algunes tirades llargues aquests caps de setmana de maig per agafar una mica de fons, però després de 3 setmanes sense curses el cos demanava acció!
M'està costant una mica sortir el cap de setmana a córrer quilòmetres (vaig cansat) i com a molt havia fet uns 17-18 Km d'una tirada. Per això, quan dimecres em va trucar el meu tiet, per convidar-me a córrer una cursa d'asfalt però amb un desnivell brutal (1300 mD+), no li va costar massa convèncem d'anar-hi :P La cursa es un clàssic de l'atletisme de fons, i consisteix en pujar tot un port de muntanya al més pur estil ciclista. Se surt de Bagà i s'acaba al Coll de Pal, 19,5 Km més amunt. Vaig mirar una mica el perfil, i em va assegurar que les vistes del port de muntanya eren precioses. Això sí, de descansos, pràcticament ni un. És una cursa curiosa, suposo que precursora de les curses de muntanya d'avui en dia!
Com que a mi el que m'agrada és preparar-me les curses i analitzar-les abans d'anar-hi, vaig buscar el perfil altimètric detallat del port (fàcil de trobar perquè els ciclistes ho pengen sempre jeje). Ja vaig veure que hi havien rampes dures en alguns trams, però era una incògnita el meu rendiment en aquest tipus d'ascens perquè mai havia fet res semblant. No sabia si podia mantenir un ritme durant tot l'ascens, si hauria de caminar, etc. Analitzant la pujada, s'havia de conservar al principi per evitar que el port es fès més llarg del compte. El que tenia clar és que volia baixar de les 2h, i per fer-ho havia de pujar a 6' el Km. Les referències eren fàcils (30' al Km 5; 1h al Km 10; 1h30 al Km 15; 1h55-2h a meta) i comptant que es van veient totes les marques dels quilòmetres del port, és fàcil de controlar. Així la cursa m'havia de servir per calibrar els meus temps de pas de la CMC, on també ens tocarà remuntar uns 1000 mD+ en 11 Km, només de sortida!
Aquest matí, després d'haver dormit poc més de 5 horetes, m'he llevat i he esmorzat bé. Ho vaig deixar tot preparat ahir a la nit per no haver de córrer més del compte. Així, he pogut sortir a temps i arribar a casa del meu tiet a les 6:50, on ja m'esperava amb el seu amic Esteban. Hem pujat fins a Bagà amb el seu cotxe i en aproximadament 1 hora ja estàvem allà. Realment des de que han arreglat la carretera a partir de Manresa, es guanya molt temps! Hem deixat el cotxe (a 0ºC, quina fresca) i ens hem acostat a recollir dorsals i la bossa de menudalles. Sense cues i molt ràpid ja que és una cursa petita (ens han dit que hi havia 73 inscrits, no sé si s'haurà apuntat algú d'última hora).
Com que anàvem bé de temps, hem entrat en un bar (ple de corredors jaja) i ells dos han fet un café. Jo portava els meus sucs i entrepans de codony que m'agraden més. De pas, hem aprofitat per preparar els dorsals abans de tornar al cotxe a canviar-nos. L'organització posava un autobús a disposició dels corredors on fins 5' abans de la sortida podies deixar-hi una motxilla amb roba per quan arribèssim al cim! Ha anat de conya per aquells que no portàvem la familia de supporters jeje. Uns trenta minutets abans de la sortida, hem anat al cotxe a canviar-nos i hem deixat les coses a l'autobús. Pràcticament no hem escalfat, només una pujadeta pel que seria l'inici de la cursa (tot pujada pel poble) i cap avall a la sortida. He fet una mica d'estiraments i he grabat l'ambient de sortida. Finalment he decidit pujar amb el porta-ampolles per tenir aigua embotellada i dur-hi la càmera per grabar les vistes, el dia prometia!
A la sortida, un grupet de corredors del Club Natació Sabadell han arrencat molt forts (per sortir a la foto suposo) però de seguida, les primeres rampes del poble han anat posant a tothom a lloc. Al ser tan poca gent, no hi ha hagut problemes d'embussos i en quant hem abandonat el poble (500 m.) ja anàvem estirats. Començava el Km 0 del port i he deixat enrere al meu tiet i a l'Esteban. Fins al Km 2 encara anava veient en la llunyania els primers corredors, mentre intentava agafar una posició cómode. Com que el tram entre els Km 2 i 3 del port era pràcticament pla i amb baixada, hem anat parlant una mica amb els companys de cursa. Erem 4 corredors més o menys agrupats, però de seguida ens hem tornat a separar un cop la carretera ha tornat a enfilar cap amunt. He intentat seguir la parella de corredors del poble, mentre el quart membre del grup s'anava quedant. En algun moment entre els Km 4 i 5, un d'ells ha començat a quedar-se i l'altre a escapar-se, així que jo he seguit al meu ritme entre tots dos, que la cursa era molt llarga. Cal destacar que la cursa ha posat avituallaments líquids cada 2,5 Km aproximadament, amb el que l'aigua estava assegurada.
Al pas del Km 5 anava força bé en relació a les meves previsions (al voltant de 30'). Tocaven els dos quilòmetres més durs (amb rampes entre el 11 i el 13% durant quasi 1 km) i m'ho he prés amb calma. He atrapat algun corredor i l'he superat molt poc a poc. És important no voler córrer més del compte perquè després es paga. A més, en aquest tipus de cursa, tenir un corredor a 100 metres, pot voler dir tranquilament distàncies de 30 segons! A partir del Km 7, m'he trobat sol i amb forces, així que he decidit seguir tibant fins al Km 10. Allà portava un retard aproximat d'1 minutet respecte la previsió però les vistes m'han obligat a treure la càmera i grabar una miqueta. Fèia un dia preciós i es veien uns paisatges brutals, amb el Pedraforca encara nevat!
Entre els Km 10 i 12, m'he anat acostant a un corredor que ja començava a fer ca-co (caminar-córrer) i m'he dit que tard o dora l'enxamparia. Després de les grabacions mentre corria, he desat la càmera i he tornat a posar-me en serio amb la cursa. He sobrepassat aquest corredor i ens hem anat trobant corredors/caminants (fins i tot un de 78 anys!!!) que han sortit 1 hora abans de cursa per poder arribar a dalt abans de les 12h (era una opció que facilitava l'organització i que he trobat molt bona idea per incentivar la participació dels caminants o menys corredors). Al voltant del Km 13, he començat a tenir caloreta i anava veient un corredor davant al que no podia atrapar. M'ha salvat l'avituallament d'aquest punt on teníen taronges!!! Em venien molt més de gust que un altre cop aigua :)
Entre els Km 14 i 17, el pendent tornava a suavitzar (sempre per sobre del 5% jaja) fins arribar al Xalet, punt de referència indiscutible d'aquesta cursa. En aquest tram he pogut córrer una mica més lleuger i és quan te n'adones que en una cursa d'aquest tipus, les cames troben "fàcil" rampes del 6% simplement perque vens de trams superiors al 10% jajaj. El pas pel Km 15 em marcava que portava algo més d'un minut i mig de retard però que podia arribar abans de les 2h. Aquí he aconseguit sobrepassar el corredor que havia vist abans i ens hem animat mútuament.
Al Xalet, ha estat l'únic punt on no he begut aigua perquè ja he decidit tirar amunt amb la que portava a l'ampolleta. A tots els altres, sempre he glopejat una mica perquè en curses llargues és molt important la hidratació i és un error molt comú en la gent que no hi està acostumada. Bé, els últims 2 km han estat durs per dos aspectes. Primer, per l'alçada, ja ben bé als 2000 metres. I segon, perquè et trobes a la zona més erma de l'ascens, no hi ha arbres ni protecció. Haig de dir que avui no ens ha emprenyat massa el vent. De fet, a mi m'ha anat bé que bufés una briseta fresca perquè venia força acalorat.
He anat remuntant bé fins el Km 18, veient un corredor davant meu fent ca-co. He pensat que potser l'atraparia, però l'últim quilòmetre (marcat amb una pancarta més endavant) se m'ha fet molt llarg i no ha pogut ser. Els dos últims revolts m'han costat, tot i que he acabat molt content d'arribar en 1h57'17 a dalt, complint el repte que m'havia marcat!! Les vistes eren precioses i encara hi havia força neu en direcció a la Tossa d'Alp i el Puigllançada (dues rutes que hem fet amb raquetes amb l'Astrid).
He agafat una mica d'aire, m'han donat una bossa de patates d'obsequi i m'han convidat a menjar per recuperar forces. Pà amb tomàquet, embotit bo i coques a dojo. M'han anat molt bé jeje. De seguida he agafat la càmera i he baixat una mica per la carretera per grabar l'arribada de l'Esteban i el meu tiet. El primer ha arribat de seguida (4 minuts darrera meu) i amb bona cara, però al meu tiet l'hem hagut d'esperar una mica més (16 minuts darrera meu) i ha arribat amb una bona "pàjara" a sobre, pobret jeje. Se li ha fet llarg el port, tot i que el temps està molt bé!
Entre els Km 10 i 12, m'he anat acostant a un corredor que ja començava a fer ca-co (caminar-córrer) i m'he dit que tard o dora l'enxamparia. Després de les grabacions mentre corria, he desat la càmera i he tornat a posar-me en serio amb la cursa. He sobrepassat aquest corredor i ens hem anat trobant corredors/caminants (fins i tot un de 78 anys!!!) que han sortit 1 hora abans de cursa per poder arribar a dalt abans de les 12h (era una opció que facilitava l'organització i que he trobat molt bona idea per incentivar la participació dels caminants o menys corredors). Al voltant del Km 13, he començat a tenir caloreta i anava veient un corredor davant al que no podia atrapar. M'ha salvat l'avituallament d'aquest punt on teníen taronges!!! Em venien molt més de gust que un altre cop aigua :)
Entre els Km 14 i 17, el pendent tornava a suavitzar (sempre per sobre del 5% jaja) fins arribar al Xalet, punt de referència indiscutible d'aquesta cursa. En aquest tram he pogut córrer una mica més lleuger i és quan te n'adones que en una cursa d'aquest tipus, les cames troben "fàcil" rampes del 6% simplement perque vens de trams superiors al 10% jajaj. El pas pel Km 15 em marcava que portava algo més d'un minut i mig de retard però que podia arribar abans de les 2h. Aquí he aconseguit sobrepassar el corredor que havia vist abans i ens hem animat mútuament.
Al Xalet, ha estat l'únic punt on no he begut aigua perquè ja he decidit tirar amunt amb la que portava a l'ampolleta. A tots els altres, sempre he glopejat una mica perquè en curses llargues és molt important la hidratació i és un error molt comú en la gent que no hi està acostumada. Bé, els últims 2 km han estat durs per dos aspectes. Primer, per l'alçada, ja ben bé als 2000 metres. I segon, perquè et trobes a la zona més erma de l'ascens, no hi ha arbres ni protecció. Haig de dir que avui no ens ha emprenyat massa el vent. De fet, a mi m'ha anat bé que bufés una briseta fresca perquè venia força acalorat.
He anat remuntant bé fins el Km 18, veient un corredor davant meu fent ca-co. He pensat que potser l'atraparia, però l'últim quilòmetre (marcat amb una pancarta més endavant) se m'ha fet molt llarg i no ha pogut ser. Els dos últims revolts m'han costat, tot i que he acabat molt content d'arribar en 1h57'17 a dalt, complint el repte que m'havia marcat!! Les vistes eren precioses i encara hi havia força neu en direcció a la Tossa d'Alp i el Puigllançada (dues rutes que hem fet amb raquetes amb l'Astrid).
He agafat una mica d'aire, m'han donat una bossa de patates d'obsequi i m'han convidat a menjar per recuperar forces. Pà amb tomàquet, embotit bo i coques a dojo. M'han anat molt bé jeje. De seguida he agafat la càmera i he baixat una mica per la carretera per grabar l'arribada de l'Esteban i el meu tiet. El primer ha arribat de seguida (4 minuts darrera meu) i amb bona cara, però al meu tiet l'hem hagut d'esperar una mica més (16 minuts darrera meu) i ha arribat amb una bona "pàjara" a sobre, pobret jeje. Se li ha fet llarg el port, tot i que el temps està molt bé!
Li hem fet unes fotos i l'hem grabat una mica abans de reunir-nos tots a la zona d'avituallament. Ens hem abrigat mentre menjàvem una mica més i ens fèiem alguna foto de rigor amb el cartell del port, trepitjant neu! Al cap de poca estona, l'organització ha avisat de que tancava la cursa (a les 12h puntuals) i hem pujat tots a l'autobús per baixar a Bagà. Aquí és on t'adonaves de la quantitat de metres que havíem pujat corrents. Les imatges parlen per sí soles!!
Un cop al poble, ens hem acostat a veure les classificacions i hem anat al cotxe per tornar a casa. Era la 13h i teníem temps d'arribar tranquilament per dinar :) Ha estat una bonica jornada matinal d'esport en una cursa diferent que m'ha anat molt bé per calibrar les meves forces! Ara a acabar d'afinar la forma per aquest mes de juny :)
Distància oficial: 19000 m (1300 mD+)
Distància real: 19540 m (1291 mD+)
Temps oficial: 1h57'17'' (6:00 minuts/Km)
Posició: 22 de 73 (11 de la meva categoria)
L'Avi Salmó escoltant "Get Lucky" de Daft Punk
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XXXPujadaDeBagaAlCollDePal52013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada