2 mesos carregats d'aventures per acabar el 2014

Per fi va arribar el dia de viatjar cap a Menton per començar aquesta nova aventura lluny de casa, però tot el viatge ja havia començat fèia dues setmanes. Després de la boda amb l'Astrid, vam aprofitar la primera setmana de la nostra lluna de mel per venir a la Cote d'Azur a intentar buscar apartament. Sabíem que no seria fàcil, però vam buscar i classificar molts pisos a través d'Internet per facilitar la nostra tasca un cop aquí. La idea era trucar i concertar visites als apartaments i intentar lligar-ne algun. Com d'equivocats estàvem!!

Per si algú està interessat en buscar vivenda de lloguer a França ha de saber una cosa bàsicament: és impossible sense amics locals (arguments més avall)! Amb el pas del dies vam veure que no seria gens fàcil. El primer dia vam anar a Niça per intentar visitar algunes immobiliaries i veure si ens podien ensenyar algun apartament fora de la nostra llista. Després de voltar moltíssim i preguntar a varis llocs, vam descobrir que el sistema era complicat. Només podies preguntar a la persona encarregada dels lloguers, que normalment estava ensenyant pisos, així que mai es trobava a l'oficina. A tot arreu et donaven la targeta i et fèien trucar. Segon obstacle, l'idioma! Un cop vam aconseguir contactar amb alguna de les persones va aparèixer el darrer obstacle: si no tens un contracte indefinit, no et deixen llogar a llarg termini i ni tan sols t'ensenyen pisos.

Bé, per no allargar-me molt només comentaré que amb l'experiència vam aprendre a presentar directament la carta del meu contracte per a que veièssin que era un bon sou i almenys ens atenguèssin, però encara estem esperant que ens truquin de vàries immos de Niça per tan sols anar a veure algun pis (ens apuntaven a la llista i res més). Per sort, sempre hi ha excepcions i bones persones i vam poder veure 2 pisos: un de molt petit (studio) i ben situat, i un altre més gran però més lleig i amb la caldera DINS de la banyera. Tots dos força cars! D'aquesta manera, ens vam presentar al segon dia de recerca, desanimats pels pocs avenços i intentant concertar visites amb els pisos que ja havíem vist per Internet. En resum cal dir que el mercat es mou ràpid i alguns van desparèixer abans de que els poguèssim anar a visitar, mentre que a d'altres llocs directament no ens van voler atendre perquè no teníem un contracte indefinit. Surrealista.

Finalment, vam anar a parar per atzar a una petita immo de Menton, on vam veure algunes fotografies de lloguers que semblaven potables. Vam entrar i quina sorpresa al atendre'ns super bé i voler ensenyar-nos dos pisos ràpidament!! Vam veure un primer loft amb mezzanine (duplex interior) que tot i no tenir cuina estava ben acabat, però el que ens va acabar d'enamorar va ser el següent pis que ens va ensenyar al centre de Menton, en una vivenda antiga però tota reformada per dins i molt, molt gran pel que s'acostuma a trobar! Veient com havien anat les coses, va ser veure'l i sense pensar-nos-ho massa, tornar a la immo a dir que estavem interessats. Com que tancava el dia següent, vam haver d'esperar a dijous per intentar confirmar-ho tot.

Vam aprofitar el dimecres per fer la segona gestió que volíem deixar tancada: obrir un compte corrent en un banc francès. Algo tan senzill, tan trivial i a priori tan assequible, és una odissea a França!! Primer, si et presentes al banc sense cita concertada, no t'atenen, a menys que li fotis cara i per pesat aconsegueixis que t'atengui algú. Un cop superes aquest primer pas, resulta que per a que t'obrin un compte corrent no n'hi ha prou amb portar alguns dinerets, ser de la unió europea o tenir un contracte...cal presentar algun rebut d'aigua, llum i gas d'una casa a França!!! Vam intentar explicar la situació de búsqueda de lloguer i no hi havia manera, si no presentes la factura, no tens compte (ho vam inentar a 3 bancs diferents i res). En un d'ells vam trobar un assessor que parlava anglès i ens va dir que ells no hi podien fer res, o es presenten aquests papers o res. Fins i tot ens va dir que podiem viure en un hotel durant 15 dies i potser també servia. Nosaltres estàvem flipant! Finalment em vaig veure en l'obligació de molestar al meu únic contacte local per explicar-li la situació i veure com ho podíem arreglar. Vam quedar per sopar i, sense conèixe'ns pràcticament de res, van accedir a donar-me una fotocòpia del seu passaport, una factura i una carta firmada dient que residia a casa seva.

Amb tots aquests problemes, ens vam presentar dijous a la immo a veure què necessitàvem per reservar el pis i la Natalie (la gestora) va dir-nos que podíem pagar una paga i senyal i ella es fiava de nosaltres. Les dues parts havíem de confiar en l'altra. Així que immediatament vam pagar un mes en avançat i vam creuar els dits que no posès més pegues per altra paperassa. Després vam tornar al banc amb tots els papers preparats de la nit anterior i quina va ser la nostra sorpresa quan resulta que no li va agradar el format de la carta i ens va donar un formulari oficial del banc (ja ens el podia haver donat el dia anterior cullera!!). Total, que vam haver de tornar a trucar al meu contacte, reunir-nos un cop més i omplir el formulari oficial on constava que jo vivia amb ells mentre buscava pis. Tot això es necessita perquè TOTA la documentació bancària l'han d'enviar a una adreça postal. A tu no et dónen quasi res en persona!! Per sort, els del banc ja ens coneixien i ens van concedir una cita per divendres al matí tot i no tenir hores lliures. Ja que havíem estat parlant tots els dies amb el mateix gestor, ens va fer aquest favor!

Tot i reservar un pis, vam anar-ne a veure algun el dijous a la tarda i vam viure l'experiència de visitar cases amb altres parelles jeje, la nostra avantatge és que ja teníem algo més o menys lligat i anàvem per mirar només. De totes formes, cap s'assemblava ni de bon tros al que havíem pagat. Finalment, divendres al matí, esperant no tenir més problemes al banc, van poder-nos obrir el famós COMPTE corrent i donar-nos el paper que t'obre TOTES les portes a França: el RIB. El RIB és un paper imprès pel banc on hi apareix el teu número de compte bàsicament. Amb això, pots llogar pisos, contractar Internet, donar-te d'alta als serveis de gas, llum i aigua, etc. Això sí, al obrir el compte, no ens van deixar ingressar diners (ja no enteníem res) sinó que havíem d'esperar uns dies, total que vaig fer una petita transferència de diners per tenir fons i confiar que el compte s'havia obert bé. Un cop acabats els tràmits del banc, ràpidament cap a la immo, on teníem cita a les 15h per fer el contracte. Li vam presentar tota la documentació que necessitava i el famòs RIB, i vam poder signar el contracte per la casa. Nomès havíem vist la casa 5' durant la visita i vam demanar-la buida sense pensar que em tocaria viure absolutament sense res fins que poguèssim fer la mudança jeje.

Per acabar de rematar l'estrès setmanal, després de signar el contracte, la Natalie em va dir que no em podria entregar les claus quan vinguès a treballar en dues setmanes si no presentava un rebut d'una assegurança de la llar. Aquí és obligatori pels que lloguen pisos presentar un document conforme estàs pagant aquesta assegurança bàsica de la llar. Ens va recomanar un parell de llocs i vam arribar-hi uns minuts abans de l'hora de plegar. Com que el preu era força assequible i ho necessitàvem tenir tancat, no vam comparar preus i ens vam quedar aquella assegurança. Finalment estàvem a les 17h de divendres i havíem aconseguit un apartament ben xulo, un compte bancari i l'assegurança! No es pot descriure com es queda el cos quan finalment et relaxes per haver acabat amb tots els tràmits!!!!

Vam aprofitar el cap de setmana per descansar abans de tornar cap a Sabadell. Una setmana de festa preparant coses i finalment vaig agafar l'avió amb la meva maleta amb sobrepès cap a Niça. L'hostessa del check-in es va enrotllar i em va deixar combinar pes entre maletes per no pagar sobre cost jeje. La paraula resum del mes de Novembre a la Cote d'Azur és: PLUJA. Quasi cada dia va ploure i vaig passar els primers dies grisos entre l'hotel on vivia i la feina. La primera jornada vaig acabar amb un mal de cap terrible escoltant anglès, francès, italià, català i espanyol i fent moltíssima paperassa, mentre ho combinava amb un curs de formació que donàvem a uns convidats per treballar al laboratori, anàlisi de mostres i tractament de dades. Després d'uns quants dies a l'hotel, on vaig fer-me amics dels recepcionistes avis, vaig poder recollir les claus de la casa. Això sí, sota un diluvi universal, vaig haver d'esperar alguna finestra temporal per canviar les maletes de l'hotel al pis. Finalment vaig poder instal·lar el meu matalàs individual i ho vaig deixar tot a casa, excepte lo bàsic per passar la darrera nit a l'hotel.

A partir de llavors, vaig començar a viure com un Thingless (amb sostre però sense res més). Vaig comprar el més bàsic perquè no volia omplir la casa amb coses que no necessitaria quan arribèssin les nostres: alguns coberts, 3 plats, gots de plàstic, una paella, una olla, una mery, una escombra, un cubell i poca cosa més. A la feina no parava d'omplir papers i més papers i fer cursos de formació obligatoris. Em van convidar a fer algunes activitats com anar a veure algun partit de bàsquet i aprofitar els caps de setmana que fèia mal temps. Vaig intentar contractar Internet per la casa i em van facilitar el número de mòbil francès d'immediat, però la connexió a casa va ser força més complicada. Em van donar cita amb un tècnic al cap de dues setmanes perquè suposadament la immo m'havia dit que no hi havia un número de telèfon anteriorment i calia donar-ne un de nou d'alta. Quan va venir el tècnic, no va poder fer l'instal·lació i volia fer un forat per connectar-me directament a la caixa exterior. Vaig trucar a la immo per demanar permís i llavors em van dir que sí hi havia un número de telefon abans i que no calia fer la nova instal·lació! Vaia tela. Al final, vaig anar a l'oficina d'Orange i vaig parlar amb la noia que parla anglès (Patricia), que es va posar en contacte amb la Natalie (immo) per telefon per arreglar-ho tot. Al final, no va caler una segona visita del tècnic a casa, em va poder donar d'alta telemàticament i només vaig haver d'esperar que m'avisesin per connectar la Livebox! Amb tot això, vaig passar el primer mes tirant de la connexió del mòbil per parlar amb l'Astrid i familia. Per sort, ella va venir de visita al cap de 3 setmanes i em va portar el matalàs inflable de matrimoni (va ser un gran canvi en relació a l'individual que jo tenia jeje).

La segona cosa que més vaig trobar a faltar va ser una taula. No tenia on seure, ni on menjar, ni on posar l'ordinador, així que la segona setmana vaig comprar-me dos caballets cutres i una fusta primeta i ho vaig carregar tot sota la pluja des de Monaco fins a Menton, incloent el viatge en tren jeje. Un altre dia vaig comprar 2 cadires i poc a poc vaig muntar-me l'oficina :P Amb les visites de l'Astrid i la familia, em vaig poder arreglar el tema de la roba bruta/neta, ja que tampoc tenia rentadora. Vaig usar una buganderia una vegada però a part de ser cara, si tenia transportistes, millor aprofitar-los :P Cal destacar que la pobra Astrid va patir el pitjor escenari per volar que es pot viure. La vaig deixar a l'aeroport per tornar a Barcelona durant la segona visita amb una tormenta de llamps i trons important. La pobre no volia volar i al final jo també patia per si no tenia tren per tornar a Menton jaja. Finalment, tot va anar força bé.

El pont de Desembre van pujar els meus pares i l'Astrid amb el cotxe i vam fer una mica de turisme per la zona. Em van acabar de pujar algunes coses i poc a poc anava tenint el material necessari per viure millor jeje. Vam visitar Castellar, Sta. Agnès, Niça i Cannes, amb força fred i algun dia de pluja. En relació a la feina, vaig anar molt endarrerit per culpa de la paperassa i les baralles amb les coses de la casa. Per això, quan finalment a mitjans de desembre em vaig posar al dia, vaig començar a tenir alguna tarda lliure per córrer o descansar. Amb totes aquestes aventures, i la posada a punt de vàris equips a la feina, vam arribar a mitjans de desembre i per fi vam poder realitzarla mudança. L'empresa contractada va treballar super bé i en un dia i mig van empaquetar-ho tot i al quart dia, estaven descarregant-ho aquí a Menton. Vam tenir sort de que fès bon dia i sense pluja perquè ho van entrar tot per la finestra del menjador amb una grua i en un matí tenía totes les caixes dins de casa. En total més de 150 bultos (comptant mobles) per organitzar!! Oooh mon Dieu!!

Després van venir les vacances de Nadal, i com que tenia pocs dies de vacances acumulats, vaig baixar a Sabadell només el petit pont de 4 dies que teníem a la feina per acabar de carregar coses i pujar en cotxe el dia 28 cap a Menton amb l'Astrid. Vam passar junts tota la setmana i gaudint del cap d'any veient TV3 a través del portàtil connectat a la tele perquè encara no teníem decodificador jaja. Durant tots aquests dies vam estar endreçant capses i distribuint els mobles per les habitacions i el menjador fins trobar la combinació que més ens va convèncer. I per fi, a mitjans d'aquest mes de gener, he acabat de col·locar-ho tot dins d'armaris, calaixos o prestatges! Repte assolit :)

Seguiré informant de les curses, excursions i sortides en bici per explicar com és l'entorn!!

L'Avi Salmó desde Menton, França

P.D: vam anar a visitar a la meva amiga d'Orange a Menton per demanar un decodificador de la tele i una targeta per visualitzar-la just després de cap d'any, i ha durat 8 dies. Dissabte passat la vaig haver d'anar a canviar i veurem quant de temps aguanta la nova jeje.

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa: https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/2PrimersMesos