Fa dies que volíem passar un cap de setmana visitant els camps de lavanda de la zona i les famoses gorges de Verdon, al bell mig de la Provença. Porto dos mesos treballant cada dia en la tesi després de la feina i és força dur, així que un descans ens venia de gust!
Així hem sortit aquest matí direcció les Gorges de Verdon, tot passant per Grasse. És un bon trós de cotxe però hem anat fent fins arribar a Castellane, on comença la carretera cap a les gorges. La carretera s’endinsa progressivament dins dels voltants del riu, i quan hem vist una zona accessible, hem aparcat per dinar al riu. La veritat és que ha estat un dels dies més calorosos de l’any, així que ens ha sentat de conya poder remullar-nos a les gelades aigües del riu abans de dinar. Hem passat una bona estona a la llera, aprofitant les zones amb menys corrent del riu sota el sol.
Un cop tips i remullats, hem seguit la nostra ruta direcció La Palud-sur-Verdon, on uns metres abans d’arribar al poble hem prés la carretera dels miradors (D23). Aquesta és una carretera pràcticament d’un sentit que s’enfila muntanya amunt amb moltíssims miradors des d’on observar les fantàstiques gorges que forma el riu Verdon. Hem trobat també molts observadors d’aus, ja que hi ha algunes parets importants just al davant i segurament hi nien rapinyaires.
Un cop n’hem tingut prou de miradors (n’hi ha més de 10 tot i que no ens hem aturat a tots jeje), hem seguit la carretera que fa un cercle per tornar a La Palud-sur-Verdon. D’allà hem seguit la D952 direcció Moustiers-Sainte Marie, on teníem l’hotel. De camí hem arribat al final de les gorges, just quan formen el Lac de St. Croix i on es pot veure el famós pont amb un munt de patins d’aigua. Avui, amb el dia que ha fet, estava plagat de patins fent cua per entrar a les gorges, semblava una autopista :P
No ens hem aturat al llac per no fer tard a l’hotel. Un cop a Moustiers, hem tingut molta sort amb l’aparcament però ens ha costat una mica trobar l’hotel, ja que no hi havia cobertura per seguir el GPS jajaj. La veritat és que l’hotel es troba sobre un bar (mateixos propietaris) però està tot reformat i l’habitació era més que correcta per ser un 2 estrelles. Tot nou i al bell mig del poble :)
Com encara teníem temps, hem voltat pel poble. Hi ha un munt d’artesans de la ceràmica però els preus són força prohibitius jeje. Els carrerons són molt macos i al final ens hem animat a pujar a l’esglèsia, que es troba amagada entre imponents penyasegats. Cal dir que les escales no són aptes per a tothom, ja que es troben inclinades i rellisquen! Hem vist unes quantes turistes en talonets que han patit força jajaja.
Com que no teníem massa gana, fèia calor i teníem temps, ens hem animat a agafar el cotxe i acostar-nos al llac (està a 5’). Ha estat un gran acert ja que no hi havia ningú i hem pogut banyar-nos tranquilament en una aigua més que calenteta jeje. Una bona forma de refrescar-nos pel vespre! De regal m’he trobat una gorra abandonada en una roca que probablement algú ha oblidat. Pel que hem vist des del cotxe a la tarda, la zona estava a tope així que algú s’ha despistat.
Un cop de nou a Moustiers, i ara sí amb gana, ens hem adonat que seria difícil trobar lloc on menjar per l’hora i perquè estava tot reservat jaja. Hem anat voltant per decidir on preguntàvem, i per atzar hem arribat a un petit restaurant amagat, amb un preciós pati decorat. Hem preguntat si podíem sopar i tenien una taula lliure: visca!! El lloc era molt maco i els preus raonables, però haig de dir que l’abundància del plat deixava una mica buida la panxa jajaj. El més important ha estat que hem pogut menjar una mica i estava bo. A més, la decoració era molt xula i hem acabat comprant una ampolla per l’aigua home-made molt maca :)
Demà toquen els camps de lavanda a veure què trobem!!
L'Avi Salmó desde Moustiers Ste. Marie, França
Així hem sortit aquest matí direcció les Gorges de Verdon, tot passant per Grasse. És un bon trós de cotxe però hem anat fent fins arribar a Castellane, on comença la carretera cap a les gorges. La carretera s’endinsa progressivament dins dels voltants del riu, i quan hem vist una zona accessible, hem aparcat per dinar al riu. La veritat és que ha estat un dels dies més calorosos de l’any, així que ens ha sentat de conya poder remullar-nos a les gelades aigües del riu abans de dinar. Hem passat una bona estona a la llera, aprofitant les zones amb menys corrent del riu sota el sol.
Un cop tips i remullats, hem seguit la nostra ruta direcció La Palud-sur-Verdon, on uns metres abans d’arribar al poble hem prés la carretera dels miradors (D23). Aquesta és una carretera pràcticament d’un sentit que s’enfila muntanya amunt amb moltíssims miradors des d’on observar les fantàstiques gorges que forma el riu Verdon. Hem trobat també molts observadors d’aus, ja que hi ha algunes parets importants just al davant i segurament hi nien rapinyaires.
Un cop n’hem tingut prou de miradors (n’hi ha més de 10 tot i que no ens hem aturat a tots jeje), hem seguit la carretera que fa un cercle per tornar a La Palud-sur-Verdon. D’allà hem seguit la D952 direcció Moustiers-Sainte Marie, on teníem l’hotel. De camí hem arribat al final de les gorges, just quan formen el Lac de St. Croix i on es pot veure el famós pont amb un munt de patins d’aigua. Avui, amb el dia que ha fet, estava plagat de patins fent cua per entrar a les gorges, semblava una autopista :P
No ens hem aturat al llac per no fer tard a l’hotel. Un cop a Moustiers, hem tingut molta sort amb l’aparcament però ens ha costat una mica trobar l’hotel, ja que no hi havia cobertura per seguir el GPS jajaj. La veritat és que l’hotel es troba sobre un bar (mateixos propietaris) però està tot reformat i l’habitació era més que correcta per ser un 2 estrelles. Tot nou i al bell mig del poble :)
Com encara teníem temps, hem voltat pel poble. Hi ha un munt d’artesans de la ceràmica però els preus són força prohibitius jeje. Els carrerons són molt macos i al final ens hem animat a pujar a l’esglèsia, que es troba amagada entre imponents penyasegats. Cal dir que les escales no són aptes per a tothom, ja que es troben inclinades i rellisquen! Hem vist unes quantes turistes en talonets que han patit força jajaja.
Com que no teníem massa gana, fèia calor i teníem temps, ens hem animat a agafar el cotxe i acostar-nos al llac (està a 5’). Ha estat un gran acert ja que no hi havia ningú i hem pogut banyar-nos tranquilament en una aigua més que calenteta jeje. Una bona forma de refrescar-nos pel vespre! De regal m’he trobat una gorra abandonada en una roca que probablement algú ha oblidat. Pel que hem vist des del cotxe a la tarda, la zona estava a tope així que algú s’ha despistat.
Un cop de nou a Moustiers, i ara sí amb gana, ens hem adonat que seria difícil trobar lloc on menjar per l’hora i perquè estava tot reservat jaja. Hem anat voltant per decidir on preguntàvem, i per atzar hem arribat a un petit restaurant amagat, amb un preciós pati decorat. Hem preguntat si podíem sopar i tenien una taula lliure: visca!! El lloc era molt maco i els preus raonables, però haig de dir que l’abundància del plat deixava una mica buida la panxa jajaj. El més important ha estat que hem pogut menjar una mica i estava bo. A més, la decoració era molt xula i hem acabat comprant una ampolla per l’aigua home-made molt maca :)
Demà toquen els camps de lavanda a veure què trobem!!
L'Avi Salmó desde Moustiers Ste. Marie, França
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada