Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dilluns, 21 de setembre de 2015

21/09/2015 - 7eme Triathlon Roquebrune Cap-Martin -


Fèia 6 mesos que no competia. Ha estat un període molt dur des del mes de maig acabant la tesi cada dia després de la feina i sense caps de setmana lliures. A més, les primeres vacances que tenia en un any, les he passat treballant fins altes hores de la matinada per finalitzar-ho tot i fer el dipòsit. Però tot ha pagat la pena per poder començar a acabar aquest trajete tan llarg de la meva vida acadèmica :)

Encara haig d’acabar uns tràmits burocràtics la setmana vinent, però al més d’agost ens vam animar amb el Roberto (company d’oficina i laboratori) a entrenar per fer la nostra primera triatló al costat de casa. Les distàncies eren assequibles per a nosaltres, almenys per acabar, i podíem entrenar els circuits vàries vegades. Així hem estat entrenant als migdies natació, bicicleta i cursa a peu per intentar acabar decentment.

A causa dels meus viatges amunt i avall, al llarg de les darreres dues setmanes no he tocat per a res la natació, però com que és la meva pitjor disciplina, tenia assumit que no passava res. D’aquesta forma, avui ens hem plantat tots dos, inexperts i debutants, a la nostra primera triatló S (Sprint).

El dia s’ha llevat radiant, amb un mar pla i tranquil (perfecte per mi jeje). Ens hem trobat amb el Roberto al pàrquing de Solenzara, a Carnoles. Jo he anat fins allà en bici i ell ha baixat amb la seva furgoneta. Hem anat a recollir els dorsals i fèia una mica de rasca, tot i que el dia apuntava a ser calurós. L’estiu encara no s’ha acabat aquí a la Côte d’Azur, i s’ha notat al final.

Al ser el nostre debut, hem pecat una mica de tranquils i hem perdut molt temps preparant-nos al cotxe i amb la bici. Hem sortit a escalfar una mica amb la bicicleta abans de tancar-nos al parc de transicions. Hem deixat totes les coses preparades per les transicions 1 i 2 (T1 i T2), i hem anat cap a la platja, on tothom ja estava escalfant a l’aigua. Nosaltres ens hi hem fotut a fer unes petites passades, però de seguida hem hagut de sortir per anar a la platja a passar fred. Diria que formàvem part de l’únic terç que no portava neoprè. Vam decidir no invertir més diners fins a saber si ens agradava l’esport jeje, però avui hem entès que el neopré ajuda molt.

He deixat que el Roberto es situés al davant, ja que és molt bon nadador. Jo no volia patir i m’he quedat al mig del grup per intentar trobar una linia sense cops ni estrés (exteriors), ja tindria temps d’apretar amb la bici i la cursa a peu. Com dèia, hem passat una mica de fred, tot molls esperant el tret de sortida, però un cop ha començat la competició m’ho he passat molt bé.

He intentat agafar un ritme tranquil però de seguida m’han passat uns quants nedadors-flotants amb neopré, quasi per sobre jaja. La gent anava picant als meus peus però en cap moment m’he sentit estressat ni agafat o ofegat. Simplement tothom volia agafar la seva posició. Com que el circuit de natació consistia en fer dues voltes, trepitjant la platja una vegada, m’he près la primera volta d’escalfant per apretar després. S’ha fet un petit tap al gir de la primera boia, però a partir de llavors, he pogut nedar força tranquil. He pogut constatar que la gent comença molt fort i després mor. A la segona volta he anat remuntant posicions (i això que sóc un nedador pèssim), i fins i tot la tornada des de la darrera boia fins a la platja l’he fet avançant bastant. Sabia que el pitjor per mi havia passat i ara tocava gaudir :)

No he vist el temps que he fet a la natació. M’era igual ja que tampoc portava cap rellotge avui. Volia córrer per sensacions i prou. He fet una bona transició (T1) per agafar la bici i saltar en marxa com els professionals (ho havíem assajat amb el Roberto un parell de vegades). La veritat és que va molt bé i no és massa complicat. La idea és deixar la bici preparada amb una goma elàstica agafant les sabates de bicicleta amb el quadre de la bici, així quan fas la primera pedalada, es trenca la goma i ja pots arrencar amb els peus sobre les sabates. Després d’unes quantes pedalades, ja amb inèrcia, poses els peus nuus dins de la sabata de bici i a gaudir.

El primer tram de la bici ens fèia pujar Cap-Martin, seguint la mateixa ruta que faig cada dia que vaig en bici a la feina jaja. La conec a la perfecció així que he aprofitat per passar força gent que no anava tan bé amb la bici o que havien apretat massa a la natació. Després d’arribar a dalt, venia un tram força plà i amb baixada fins la “rotonda de casa el Roberto”, com l’anomenem nosaltres jaja. He recuperat la respiració perquè a partir d’aquí venia una bona pujada fins al Vista Palace. L’hem fet força vegades entrenant, així que també la teníem ben apamada!

Les primeres rampes són molt dures però és la zona més favorable per mi jeje. He anat guanyant posicions, tot i que també m’ha passat algun cohet. Hi ha gent molt forta amb la bici. Després de les primeres rampes, s’arriba a una zona plana d’uns 500 metres, abans d’encarar la llarga pujada sostinguda fins al túnel. Aquí cal conservar el ritme i guardar una mica d’energia perquè després del túnel hi ha una bona rampa abans de girar camí del Vista Palace.

La veritat és que m’he trobat molt bé tot l’ascens i anava mirant si atrapava al Roberto. En teoria amb la distància que m’havia de treure nedant, no el podia atrapar fins la cursa a peu, però jo anava mirant. Un cop hem tombat cap al Vista Palace, els darrers 2 Km de pujada són algo més suaus tot i que les cames ja van justetes. Aquí, gràcies a haver fet el circuit tantes vegades, tenia una referència clau. La senyal del darrer quilòmetre. He apretat molt fins a dalt ja que després tocava tot descens fins a la zona de transició. Just quan faltàven uns 500-750 metres per coronar, he vist baixar per l’altra banda al Roberto! Ens hem saludat i hem vist que tot anava sobre el previst.

La baixada és molt ràpida, i amb bon temps es pot córrer força. Cal vigilar amb el primer gir baixant del Vista Palace i un parell de corves després. La resta és força recte i ràpid. Cal recordar, que tot i que hi ha control del trànsit pels voluntaris, no està oficialment tancat. Així ens hem trobat un autobús a mitja baixada, però de seguida l’han fet parar jeje. A mi no m’ha afectat gens però al Roberto i el seu grupet, es veu que una mica. Un cop de nou a la rotonda on començava l’ascens, hem refet tot el circuit de retorn seguint el mateix trajecte. A la zona semi plana m’ha passat algun corredor més fort, però jo ja anava reservant energia per la cursa a peu. L’ensurt ha vingut al arribar a Cap-Martin, on els àrbitres ens han fet reduir la velocitat perquè hi ha hagut un accident. Per sort, he vist com aixecaven al corredor, així que suposo que ha quedat en un ensurt.

Hem baixat de Cap-Martin tranquils, i de nou a la recta cap a la Platja de Solenzara, tocava fer bé la maniobra de treure els peus de les sabates de bicicleta en marxa. Desenganxar velcros d’un peu, treure’l i posar-lo sobre la sabata. Repetir-ho amb l’altre peu, i tot això abans d’arribar a la línia de l’entrada a la zona de transició (hi ha un àrbitre controlant). No es pot entrar sobre la bici. Aquest cop he fet una transició (T2) encara millor, deixant la bici i posant-me les bambes de córrer molt ràpid. Com que eren només 5 Km, vam decidir córrer sense mitjons (ho vam entrenar abans) i a més, vam comprar els cordons elàstics que no necessiten ser cordats jeje.

La meva gran sorpresa ha estat sortir a córrer i veure a la distància al Roberto. He posat el mode caça “on”. Tots dos sabíem que sóc millor corredor, i més encara després de l’esforç acumulat, però reconec que el veure’l massa aviat m’ha fet apretar més del compte el primer quilòmetre. L’he atrapat prou ràpid, l’he saludat i ell m’ha insultat, entre amics jajaj. Fèia força calor, i el fet de sortir tan ràpid m’ha fet patir una mica al segon quilòmetre. Començava a picar cap amunt i he decidit afluixar el ritme per aguantar la gran pujada. Sí, el circuit no era pla i ho sabíem pequè el vam entrenar jaja. Té un ascens molt dur d’uns 500 metres, que deixa les cames seques. Allà, patint, he pogut matenir el ritme però no apretar més ja que anava tocadet. Després seguia pujant però amb molt menys desnivell fins arribar al punt de retorn (hi havia el bucle de penalització si havies fer trampes en algun lloc). Cal dir que el punt de retorn està una mica lluny, ja que al final hem acabat fent més de 5 quilòmetres.

Ja només quedava baixar i apretar els darrers 2,5 Km. Aquí he tornat a veure al Roberto, i no estava massa lluny, estava competint molt bé. Les forces han tornat, i tot i la calor, m’he decidit a apretar per anar caçant corredors. He atrapat una noia, un altre corredor i els he deixat enrera. Després he vist al davant una altra corredora jove i m’he proposat atrapar-la abans de meta. He agafat la meva velocitat de creuer i poc a poc he anat retallant distància. Anava amb un altre corredor ella i duien un bon ritme. Abans d’entrar al gir cap a la zona de transició els he atrapat, i he decidit pasar-los allà en comptes d’esperar a meta, que queda més lleig jaja. La noia era del club local, i anava tercera!! Ja només ens faltava girar a mà dreta i encarar la recta de meta posant una bona cara per la foto final :P

Quan he vist el crono, he flipat. Vam començar l’aventura dient que intentariem acabar. Amb els entrenos vam veure que podiem fer un temps per sota 1h30, però és que arribat per sota 1h20!!! A més, el Roberto ha fet una gran cursa i ha entrat només 3 minuts darrera meu. L’he esperat a l’arribada abans d’anar a l’avituallament i ho hem cel·lebrat plegats. Ha estat una gran cursa i ens ho hem passat molt bé. Ell ha patit a la natació, possiblement perquè tenia moltes espectatives o ha vist gent que anava molt ràpid jeje.

Un cop ben alimentats, ens hem quedat una estona al solet i fins i tot hem baixat a la platja a fer un banyet, ja que fèia molta calor. El darrer tram corrent ha estat dur per la solana. Hem tornat a la zona de podis i hem pogut veure les classificacions, amb uns resultats increïbles (58é i 76é)!! Un cop ben recuperats, hem anat a la fugoneta a agafar les meves coses, i ja hem tornat cap a casa. Ell en cotxe i jo en bici.

Ha estat una gran expieriència per debutar, i de ben segur que en farem més!!

Distància real: 750 m./ 19000 m. (330 mD+)/ 5250 m. (100 mD+)
Temps oficial: 1h19’15”
Temps seccions: 15’14” (2’02/100 m.)/ T1: 54”/ 40’44” (27,98 Km/h)/ T2: 42”/ 21’43” (4:08 min/Km)
Posició: 58 de 230 participants (31 de 87 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant “Can you hear me” de Singtank

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari