Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 14 d’agost de 2016

14/08/2016 - Road Bike to Col de la Bonnette -



Ens hem posat d’acord amb la Rachel i el Vlad per visitar al Roberto a Auron i fer el famós Col de la Bonnette en bicicleta. La carretera està reconeguda com la més alta (asfaltada) d’Europa, tot i que hi ha molta controvèrsia al respecte jaja. Aquesta setmana vam estar reservant habitacions d’hotel, i després de passar el dia allà ahir, hem sortit aquest matí amb la Rachel, mentre el Roberto i el Vlad feien descens de BTT i l’Astrid es quedava amb la Manu i els nens.

Després d’esmorzar, hem baixat tota la carretera d’Auron a St. Étienne de Tinée molt ràpid. Són 7 Km que haurem de pujar després de tota la dura jornada d’avui, però cap avall són molt divertits, tot i que fresquets jaja. Un cop al poble, l’hem creuat i hem enfilat la carretera que va pujant lleugerament direcció Saint-Dalmàs-Le-Selvage (uns 4 Km al 4.5% aprox.). La caloreta ja anava apareixent tot i que hem posat un ritme suau en aquest tram.

Finalment, hem arribat al trencall, després d’un pont (Pont Haut), des d’on per mi comença oficialment el Col. La carretera continua cap a Saint-Dalmàs, i trencant a mà dreta, hem enfilat cap al Col de la Bonnette. Els primers quilòmetres fins a Le Pra, van pujant però sense grans corbes ni desnivells brutals. El dia era preciós avui, i un cop passat el petit grup de cases (amb mini baixada inclosa), ha començat la part més maca (i dureta jeje). Hem deixat el riu, i hem anat pujant corbes de ferradura, tombant en direcció est i passant per les antigues casernes militars abandonades. Aquests 5 Km tenen pendents per sobre el 8% tota l’estona, i són dures però per sort es troben prou al principi per passar-les bé.

Just al final d’aquesta secció, hem aprofitat per prendre un gel i agafar energia. Poc a poc anàvem sobrepassant els 2000 metres d’alçada i el cos ho podia notar. Al final d’aquesta secció, la carretera té més rectes amb unes bones pendents puntuals que no surten als perfils jaja (8-9%), amb un pic al voltant del 10%, que amb vent de cara es pot fer molt dur. Aquí ja havíem tornat a virar en direcció oest, veient al fons el cim on ens dirigíem. Per sort la Rachel m’anava indicant el que ens esperava, ja que va fer la pujada fa dues setmanes.

Tota aquesta part final (5 Km) és molt més oberta i les vistes de la vall i les muntanyes del voltant són espectaculars. Amb el dia d’avui, sense núvols, era tot un espectacle però hem deixat les fotos per la baixada. Finalment, hem arribat als darrers 2-3 Km, i les cames ja feien una mica de mal. L’ascens té més de 20 Km des del pont, i quasi 26 si es compta des del poble, així que són gairebé 2h pujant sense parar.

Com a regal final, un cop arribes al primer col, el que permet baixar cap a l’altra vall (2704 m.), queda remuntar els darrers 750 metres de carretera asfaltada que permeten fer el cercle al cim de la Bonnette. Aquí la rampa té entre un 12 i un 15% i es fa duríssima després de tota la pujada. Hem donat tot el que ens quedava, i aprofitant la força de les cames hem arribat a dalt sense haver de baixar de la bici jajaj. Allà hi havia molta gent...cotxes, motos i moltes bicis. Realment gent molt gran amb bici que deu estar molt en forma perquè és una pujada molt exigent (tot i que he vist algunes e-bikes jajaj). Hem deixat les bicis per fer algunes fotos amb el monument i al cap d’una estona hem anat baixant per l’altra banda del cercle fins al Col original. Allà hem anat fent fotos i hem començat el llarg descens sense anar massa ràpid per aturar-nos de tant en tant.

La veritat és que ens ho hem passat molt bé baixant fins a St. Étienne, on hem parat a recollir aigua per encarar el retorn fins Auron jaja. La veritat és que ho volíem fer suaument, però un cop en plena pujada, ens hem escalfat i hem acabat competint jajaj. Per un dia que la puc deixar enrere, he aprofitat tot i que s’ha emprenyat una mica :P La pujada sembla que no hagi de ser complicada però després dels dos primers quilòmetres al voltant del 6%, agafa 4 Km més entre el 7 i el 9% que fan mal. Un cop passada aquesta secció, he decidit afluixar i esperar-la (només estava uns metres darrera meu) per entrar al poble junts.

Al final hem decidit acostar-nos fins a les pistes d’esquí (2 Km extres de suau pujada) per trobar-nos amb el Vlad abans de tornar al poble jo sol (la Rachel s’ha quedat allà). M’he reunit amb l’Astrid i la família del Roberto a la piscina i hem dinat junts.

Una pujada espectacular i molt maca si el temps acompanya com ha estat el cas, ara a afinar per les triatlons de setembre J

Distància: 73,79 Km
Desnivell: 2116 mD+/2116 mD-
Temps emprat: 4h43’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Boig per tu” de Lax’n’Busto


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari