Ens hem posat d’acord amb la
Rachel i el Vlad per visitar al Roberto a Auron i fer el famós Col de la
Bonnette en bicicleta. La carretera està reconeguda com la més alta (asfaltada)
d’Europa, tot i que hi ha molta controvèrsia al respecte jaja. Aquesta setmana
vam estar reservant habitacions d’hotel, i després de passar el dia allà ahir,
hem sortit aquest matí amb la Rachel, mentre el Roberto i el Vlad feien descens
de BTT i l’Astrid es quedava amb la Manu i els nens.
Després d’esmorzar, hem
baixat tota la carretera d’Auron a St. Étienne de Tinée molt ràpid. Són 7 Km
que haurem de pujar després de tota la dura jornada d’avui, però cap avall són
molt divertits, tot i que fresquets jaja. Un cop al poble, l’hem creuat i hem
enfilat la carretera que va pujant lleugerament direcció
Saint-Dalmàs-Le-Selvage (uns 4 Km al 4.5% aprox.). La caloreta ja anava
apareixent tot i que hem posat un ritme suau en aquest tram.
Finalment, hem arribat al
trencall, després d’un pont (Pont Haut), des d’on per mi comença oficialment el
Col. La carretera continua cap a Saint-Dalmàs, i trencant a mà dreta, hem
enfilat cap al Col de la Bonnette. Els primers quilòmetres fins a Le Pra, van
pujant però sense grans corbes ni desnivells brutals. El dia era preciós avui,
i un cop passat el petit grup de cases (amb mini baixada inclosa), ha començat
la part més maca (i dureta jeje). Hem deixat el riu, i hem anat pujant corbes
de ferradura, tombant en direcció est i passant per les antigues casernes
militars abandonades. Aquests 5 Km tenen pendents per sobre el 8% tota
l’estona, i són dures però per sort es troben prou al principi per passar-les
bé.
Just al final d’aquesta
secció, hem aprofitat per prendre un gel i agafar energia. Poc a poc anàvem
sobrepassant els 2000 metres d’alçada i el cos ho podia notar. Al final
d’aquesta secció, la carretera té més rectes amb unes bones pendents puntuals
que no surten als perfils jaja (8-9%), amb un pic al voltant del 10%, que amb
vent de cara es pot fer molt dur. Aquí ja havíem tornat a virar en direcció
oest, veient al fons el cim on ens dirigíem. Per sort la Rachel m’anava
indicant el que ens esperava, ja que va fer la pujada fa dues setmanes.
Tota aquesta part final (5
Km) és molt més oberta i les vistes de la vall i les muntanyes del voltant són
espectaculars. Amb el dia d’avui, sense núvols, era tot un espectacle però hem
deixat les fotos per la baixada. Finalment, hem arribat als darrers 2-3 Km, i
les cames ja feien una mica de mal. L’ascens té més de 20 Km des del pont, i
quasi 26 si es compta des del poble, així que són gairebé 2h pujant sense
parar.
Com a regal final, un cop
arribes al primer col, el que permet baixar cap a l’altra vall (2704 m.), queda
remuntar els darrers 750 metres de carretera asfaltada que permeten fer el
cercle al cim de la Bonnette. Aquí la rampa té entre un 12 i un 15% i es fa
duríssima després de tota la pujada. Hem donat tot el que ens quedava, i
aprofitant la força de les cames hem arribat a dalt sense haver de baixar de la
bici jajaj. Allà hi havia molta gent...cotxes, motos i moltes bicis. Realment
gent molt gran amb bici que deu estar molt en forma perquè és una pujada molt
exigent (tot i que he vist algunes e-bikes jajaj). Hem deixat les bicis per fer
algunes fotos amb el monument i al cap d’una estona hem anat baixant per
l’altra banda del cercle fins al Col original. Allà hem anat fent fotos i hem
començat el llarg descens sense anar massa ràpid per aturar-nos de tant en
tant.
La veritat és que ens ho hem
passat molt bé baixant fins a St. Étienne, on hem parat a recollir aigua per
encarar el retorn fins Auron jaja. La veritat és que ho volíem fer suaument,
però un cop en plena pujada, ens hem escalfat i hem acabat competint jajaj. Per
un dia que la puc deixar enrere, he aprofitat tot i que s’ha emprenyat una mica
:P La pujada sembla que no hagi de ser complicada però després dels dos primers
quilòmetres al voltant del 6%, agafa 4 Km més entre el 7 i el 9% que fan mal.
Un cop passada aquesta secció, he decidit afluixar i esperar-la (només estava
uns metres darrera meu) per entrar al poble junts.
Al final hem decidit
acostar-nos fins a les pistes d’esquí (2 Km extres de suau pujada) per
trobar-nos amb el Vlad abans de tornar al poble jo sol (la Rachel s’ha quedat
allà). M’he reunit amb l’Astrid i la família del Roberto a la piscina i hem
dinat junts.
Una pujada espectacular i
molt maca si el temps acompanya com ha estat el cas, ara a afinar per les
triatlons de setembre J
Distància: 73,79 Km
Desnivell: 2116 mD+/2116
mD-
Temps emprat: 4h43’
Podeu veure i descarregar
el circuit clicant aquí:
L'Avi Salmó escoltant “Boig per tu” de Lax’n’Busto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada