Títol original: Solstorm
Editorial: Seix Barral
Any: 2009
Nº de pàgines: 355
Per fi un nou viatge al territori dels escriptors nòrdics, emergents actualment en quant a fama. Després del fantàstic fenomen de Stieg Larsson (que m'he negat a llegir fins que no passi el "boom mediàtic"), han començat a arribar grans noveles pol·licíaques de grans escriptors nòrdics com Henning Mankell o Asa Larsson (que no és parenta del famós escriptor de l'arxi-coneguda trilogia de "Millenium"). En aquest viatge a la Suècia profunda (en un petit poble de Laponia situat al nord del país: Kiruna) l'autor m'ha portat pels terrenys més personals d'una comunitat força tancada i avocada a la idolatració de certes figures públiques que donen sentit a les seves vides. Arran d'un fet concret, apareix un personatge d'Estocolm (Rebecka Martinsson) que ha de tornar a reviure la seva infantesa al seu poble natal del qual en va fugir.
Personatges amb personalitats molt marcades es veuen interrelacionats per varis aspectes mentre la policia evoluciona en la investigació d'una mort controvertida. Aventures per un dels territoris més freds del planeta, on la neu i el fred són grans protagonistes de l'entorn en que es desenvolupa tota la trama. Em va costar una mica agafar el ritme de lectura ja que, personalment, no tenia la soltura d'altres autors però a partir de mig llibre, la trama agafa velocitat i poc a poc em va portar a un final trepidant. De totes formes, prefereixo continuar amb les noveles de Mankell (que vaig conèixer amb "El Chino") ja que la seva forma d'escriure em va semblar molt interessant perquè no se'm va fer gens farragosa de llegir!
L'Avi Salmó escoltant "Halo" de la Beyoncé
Editorial: Seix Barral
Any: 2009
Nº de pàgines: 355
Per fi un nou viatge al territori dels escriptors nòrdics, emergents actualment en quant a fama. Després del fantàstic fenomen de Stieg Larsson (que m'he negat a llegir fins que no passi el "boom mediàtic"), han començat a arribar grans noveles pol·licíaques de grans escriptors nòrdics com Henning Mankell o Asa Larsson (que no és parenta del famós escriptor de l'arxi-coneguda trilogia de "Millenium"). En aquest viatge a la Suècia profunda (en un petit poble de Laponia situat al nord del país: Kiruna) l'autor m'ha portat pels terrenys més personals d'una comunitat força tancada i avocada a la idolatració de certes figures públiques que donen sentit a les seves vides. Arran d'un fet concret, apareix un personatge d'Estocolm (Rebecka Martinsson) que ha de tornar a reviure la seva infantesa al seu poble natal del qual en va fugir.
Personatges amb personalitats molt marcades es veuen interrelacionats per varis aspectes mentre la policia evoluciona en la investigació d'una mort controvertida. Aventures per un dels territoris més freds del planeta, on la neu i el fred són grans protagonistes de l'entorn en que es desenvolupa tota la trama. Em va costar una mica agafar el ritme de lectura ja que, personalment, no tenia la soltura d'altres autors però a partir de mig llibre, la trama agafa velocitat i poc a poc em va portar a un final trepidant. De totes formes, prefereixo continuar amb les noveles de Mankell (que vaig conèixer amb "El Chino") ja que la seva forma d'escriure em va semblar molt interessant perquè no se'm va fer gens farragosa de llegir!
L'Avi Salmó escoltant "Halo" de la Beyoncé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada