Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dijous, 5 de gener del 2012

05/01/2012 - Dos intents d'excursió fallits i ventada dalt del Tuc deth Miei -


Avui ens hem llevat amb molt vent a les parts altes de les muntanyes. És per això que hem decidit provar d'anar a la zona del Circ de Colomers per fer una excursió menys exposada al vent. L'equip d'esquiadors ha decidit pujar a pistes i veure com estava el tema. Així, ens hem separat en 2 cotxes i cadascú ha anat en una direcció diferent.


El nostre viatge s'ha acabat ràpid. Aproximadament al fer el primer quilòmetre de la carretera petita cap a on volíem anar ens hem trobat un cartell indicant que només podien seguir els cotxes autoritzats, així que ens hem vist obligats a donar la volta. És una pena perquè no sé com d'estrictes són amb això i per tant, no sé com s'ha de fer per arribar al pàrquing 10 km més enllà per fer excursions en aquella zona :S La segona opció, per no repetir el Pla de Beret, era pujar el port de la Bonaigua (obert i sense problemes a priori) i anar a fer una excursió a l'altra banda fins un llac força gran. El tram de carretera l'hem fet sense problema i al arribar al pàrquing ens han indicat que no s'hi podia esquiar pel vent. Ens deixaven fer raquetes sense problema però tothom estava marxant i hem decidit donar la volta i evitar l'ascens per carenes de neu amb tant de vent.



Així, després dels dos intents, hem acabat pujant al Pla de Beret i fer alguna excursió als cims de davant de pistes. Ens hem enfilat xino-xano des del pàrquing fins la Cabana de Gessa, i d'allà hem fet un tram més fins divisar la Vall de Montgarri. Fèia força vent però hi havia sol, així que quan l'Astrid ha dit que ella ja estava cansadeta, hem pactat que intentaria pujar fins al cim jo solet i ens retrobaríem allà on estàvem en 30-45 minutets. Ha començat la meva crono-escalada particular! Li he fotut força canya i he començat a suar força tot pujant sense decans cap al cim. No hi havia ruta clara marcada així que m'he guiat per l'estat de la neu, les pendents i els boscos d'arbres que m'aturaven una mica l'aire que bufava. Al final, quan per fi he sortit de la darrera zona boscosa, m'he creuat amb un esquiador de muntanya i l'he deixat enrera mentre arribava al cim. El vent era molt i molt fort a dalt i m'he hagut d'estirar a terra d'esquena a la direcció del vent per poder estar comfortable. Això sí, he aconseguit fer cim en 20 minuts! (després al mapa he vist que era el Tuc deth Miei de 2250 m.).


















Després d'esperar-me 10 minuts a que deixés de bufar tan fort el vent, m'he pogut aixecar i començar el retorn. Tot just llavors arribava l'esquiador (suposo que també s'ha aturat una estona), però ell tenia l'avantatge que podia baixar per l'altra banda de la muntanya esquiant i empalmant amb una zona de pistes jeje. Jo he seguit el mateix camí de tornada aproximadament però molt més ràpid i disfrutant de les zones amb neu tova per córrer i saltar una mica. El vent ha afluixat una mica i m'he acabat reunint amb l'Àstrid als 50 minuts (dins de temps jaja). D'allà hem fet el descens plegats fins al pàrquing i hem conduit fins la zona d'Orri per reunir-nos amb l'equip d'esquiadors.

















Resulta que tan bon punt com ens hem instal·lat a la cafeteria de pistes amb la Cesca i la Dolors, han aparegut els esquiadors. Acabaven de tancar la majoria de remuntadors a causa del vent i només funcionaven 1 o 2 pistes. Total, que ens hem quedat allà esmorzant-dinant una mica i de seguida han tancat l'estació! Com que era d'hora i em vèia amb forces, he decidit que baixaria corrents des de pistes fins a Unha seguint un GR que vaig veure al mapa. M'he vestit i calçat amb les bambes de running i cap avall!

















Els dos cotxes m'han atrapat al trosset de carretera comú i m'han cridat al més pur estil dels fans jaja. Després quan he trencat pel GR, m'he trobat neu còmode per trepitjar i m'he divertit molt. El problema ha vingut ja arribant a Baguergue, on baixant un caminet que serpentejava molt a l'obaga m'he torçat fortament el turmell al trepitjar gel. M'ha fet força mal i he hagut d'aturar-me perquè no podia posar el peu a terra. Al cap d'uns minuts, el dolor era soportable i he continuat baixant corrents (més ortopèdicament) fins al poble. Allà tenia dues opcions: agafar carretera (asfalt i més segur per trepitjar) o seguir el GR (camí, més curt però més insegur). Al final he optat pel camí, i m'ha tocat vigilar molt per no tenir una rebrincada!



















En total, des de pistes a Unha he arribat en menys de 45 minuts així que no està gens malament. Allà, després de fer estiraments, me'ls he trobat al bar-restaurant de pintxos i m'he afegit al grup. Una mica de truita de patates abans de la dutxa! El peu em fèia mal però podia caminar així que suposo que no haurà estat res massa greu. Finalment, després de la dutxa revitalitzadora avui hem baixat a Vielha per veure la cabalgada de reis. Ens hem instal·lat al Bar de la Plaça i poc a poc s'ha anat acumulant la gent. El rei ha fet un discurs ben llarg i adaptat a les noves generacions (només diré que han sortit Dora la Exploradora, Bob Esponja, Doraimon, entre d'altres) i després han seguit la rúa.

Com que teníem sopar d'hora al restaurant de Unha, hem tornat a una hora prudent i ens ha enganxat la pluja. Tot arribant a la pensió ens hem trobat un gos perdut sota la pluja i les dones del cotxe s'han aturat per recollir-lo i veure d'on s'havia escapat. Després de 15 minutets voltant pel poble, l'han retornat, i amb la bona acció del dia feta, hem anat cap al restaurant. Per seguir amb la tradició, hem menjat com a porquets, amb el Xavi de nou com a convidat. A una hora decent, estàvem tots ben tips i cansat així que hem anat cap a l'habitació a recuperar energies! Queda un dia més d'activitat :)

Bona nit,

L'Avi Salmó des de la Pensió Maria Ademà, Unha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger