Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

divendres, 6 de gener del 2012

06/01/2012 - Ens tanquen les pistes d'esquí per a que pugem al Tuc deth Dossau -


Avui era el darrer dia que podiem aprofitar per fer excursió o anar a esquiar. El peu em fèia una mica de mal, però res que no es pogués aguantar. Al final, tot l'equip d'esquiadors llevat del Santi, han decidit anar a fer una visita turística a França, mentre que nosaltres 4 hem pujat a Baquèira. Abans d'anar a pistes, ens hem aturat a taquilles centrals per demanar uns adhesius i preguntar sobre l'estat de pistes: estaven tancades pel vent i hi havia certa previsió de temps ennuvolat!



Finalment, com que l'Astrid no tenia masses ganes de caminar, avui el Santi s'ha animat a provar les raquetes. Hem pujat fins al Pla de Beret, i després de comprovar que les dues dones es podien quedar a la cafeteria de l'estació (estava oberta), hem sortit sense rumb per les pistes tancades. És un luxe poder pujar-les tranquilament sense esquiadors jeje. Jo anava més pendent de que el Santi triés la ruta que volia fer i veure com s'anava trobant, així que poc a poc ens hem plantat al peu de la pista vermella que baixa des del Tuc deth Dossau i hem decidit pujar-la. Les distàncies enganyen quan canvies els esquis per les raquetes i sobretot la relació de pendents quan hi ha neu i llum de sol. Per això, el que havia de ser una pujada suau i constant, s'ha convertit en una rampa dureta i llarga amb un final inesperat!


















A mitja pujada he plantejat l'opció de baixar, però al final hem dit, per al que queda, acabem de coronar. Aquí ha vingut la part més dura de l'ascens, la darrera paret de 200 metres era molt vertical, i si bé pujar-la era relativament fàcil amb els claus de les raquetes, jo patia pensant en l'hora de baixar. Per sort, a tota la vessant de la nostra pujada només hem patit fred, amb cops de vent forts puntuals però sempre amb sol. Això sí, a la resta de paisatge només hi havia núvols i fins i tot línies de pluja jeje.





















En uns minuts hem coronat tots dos fins al remuntador i mirant el mapa hem vist que estàvem a dalt del Tuc deth Dossau a 2516 metres. El punt més alt dels voltants! Les vistes eren molt xules però fèia força fred i només hem descansat uns minuts a recer d'una cabana. Llavors ha començat la part més complicada: el descens de la primera pala de gel. Jo estic acostumat a baixar amb raquetes i no m'ha costat gens però el Santi patia perquè li fèia por relliscar i anar pista avall per culpa del gel (ho entenc perquè era força empinada!!). Per sort, baixant poc a poc i ajudant-se amb els pals hem pogut sortejar aquest primer tram difícil i després a la resta s'ha sentit més segur.

















A mitja baixada hem vist que ens seguien dos esquiadors de les pistes revisant l'estat de les mateixes i deixant-ho tot preparat per demà. Són uns cracks baixant per les pistes plenes de gel!! Hem parlat una mica amb un d'ells i hem seguit fent via cap a la cafeteria per no arribar massa tard. Com que ens hem animat pujant tant lluny, la tornada també ha estat llarga i hem arribat quasi a les 17h. Una bonica excursió per tancar la setmana d'activitat raquetera!




A la cafeteria, ens hem trobat amb l'Astrid i la Cesca, i cap al cotxe amb molta cura perquè estava tot ple de gel. No volíem lesions d'última hora jeje. Un cop a Unha, dutxa i descans a l'habitació fins l'hora de baixar a Vielha a sopar. Per acabar l'estada, hem decidit anar a un restaurant una mica high-level! El sopar estava molt bo però n'hi havia massa i jo no he estat capaç d'acabar-me el segon plat.





















Ara toca anar a dormir que demà farem les maletes i tranquilament tornarem cap a casa!

Bona nit,

L'Avi Salmó des de la Pensió Maria Ademà, Unha

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VallDAran12012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger