Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 29 de gener del 2012

29/01/2012 - XIII Mitja Marató de Terrassa -


Després de la decisió de no córrer aquesta cursa l'any passat per manca de preparació, aquest any volia tornar-la a fer i intentar baixar del famós límit de 1h30'. Per això després de la cursa de muntanya de Terrassa del desembre, vaig seguir entrenant fort 3 dies en setmana per arribar en bones condicions a finals de gener. Tot es va complicar quan durant l'estada a la Vall d'Aran de principis de gener em vaig torçar el turmell. Al tornar a fer vida normal i seguir amb els entrenaments, em va començar a fer força mal el peu. No si el detonant va ser la lesió o el volum d'entrenament, però des de llavors cada cop que acabava l'entrenament em fèia molt mal la planta del peu dret.

Vaig reduir els quilòmetres d'entrenament però no millorava molt perquè cada dia haig de caminar força fins arribar a la feina i em seguia fent mal, així que 1 setmana abans de la cursa, vaig deixar totalment de córrer. Em temia que podia ser una fascitis plantar, i no m'agradava la idea. Vaig fer teràpia de repós i anti-inflamatoris i només vaig sortir a córrer 6 km el divendres passat per almenys no fer directament la mitja marató. Va ser una bona idea!















Vaig aprofitar que el mateix divendres es podien recollir el dorsal i la bossa del corredor, i vaig anar a l'Hotel Don Cándido per evitar-me cues. Allà em vaig trobar al meu tiet, que també corria la mitja. Aquest any, com a novetat han inclós una classificació dels dorsals segons les marques en mitja marató acreditades, així es pot evitar que la gent que no corre molt surti davant i talli el ritme. La idea està molt bé, però com que jo no havia fet cap mitja marató d'asfalt als darrers mesos (ni la de Terrassa l'any passat), no tenien cap valor de referència meu i m'havien posat a l'últim calaix. Vaig estar enviant correus electrònics per arreglar-ho i justificar el meu temps de la mitja marató de muntanya, i al final ho vam arreglar. Al recollir el dorsal em van donar una pulsera de color verd per a poder entrar al calaix intermig (on jo volia).















Amb tot preparat, aquest matí m'he llevat per esmorzar bé i veure com tenia el peu. Com que encara no m'he pogut comprar les bambes de córrer per asfalt, em tocarà seguir amb les de muntanya (que són més dures i penso que poden haver causat la lesió). De totes formes, avui estrenava en competició el rellotge d'entrenament que em van regalar els pares de l'Astrid i estava ben content. He sortit a escalfar, i quan he arribat a la part més amunt del Parc de Vallparadís, m'he trobat l'Oriol que també escalfava. Hem fet un tram junts i després l'he deixat amb uns amics més mentre jo seguia corrent. Volia escalfar al màxim els peus i bessons. Més tard també m'he trobat 2 ex-companys de bàsquet, el Didac i el Jordi. Més xerrameca i al final, quan estirava encara m'he trobat un altre conegut, el Maiol, que fèia per primer cop la cursa amb un amic seu. Amb tot això, he aprofitat per preguntar com funcionaven els "calaixos" de sortida. No em fiava molt de la pulsereta que em van donar ahir, però m'han assegurat que no tindria cap problema.

















Uns 10 minuts abans de l'inici, ja ens hem anat posicionant tots, i el tema dels calaixos ha estat només una senyalització orientativa i ningú controlava on et posaves jaja. M'he situat a la zona verda i tenia aprop les "llebres" (l'altra novetat d'aquesta edició) dels temps 1h30' i 1h40'. L'ambient s'escalfava mentre esperàvem la sortida, i quan per fi s'ha produït, hem sortit ràpids per agafar posicions i ritme. No he tingut problemes d'adelantaments i durant els 2 primers quilòmetres m'he dedicat a intentar atrapar la llebre d'1h30'. Aquest any, han canviat una mica el circuit en relació al del 2010, així hem sortit des d'on sempre baixant cap a la biblioteca central, retornant fins la RENFE i baixant cap a la Mútua, d'igual forma que es fa a la cursa de Festa Major. Un cop allà, es fa tota l'Av. Jaquard i es gira pel C/Colón fins la Ctra. Montcada. Això significava que tenia uns 4 km inicials de terreny favorable i en baixada per agafar ritme. Al final he vist que anava bé i he adelantat a la llebre d'1h30' per la zona de la Mútua. He pensat que si no aguantava el ritme, m'adelantaria de nou i intentaria lluitar per arribar amb ella. En tot aquest tram (des del km 4 al 6 aprox.) m'he trobat un altre company de bàsquet, l'Alexis, però l'he acabat deixant enrera a la pujada pel barri de Ca n'Anglada i l'Av. del Vallès. Aquest any, en comptes de fer tota la pujada per l'avinguda, més exposada, l'han fet per dins de Ca n'Anglada. Al final la pujada és igual, però sense tant vent. Al arribar a l'Av. Francesc Macià, els meus bessons ja estaven força carregats. Després d'una setmana d'innactivitat, es queixaven però almenys el peu no em fèia massa mal. Per sort, aquest any la pujada on m'agafaven les davallades (entre la Pl. de l'Aigua i l'Av. Béjar) es fèia abans (km 8 aprox.) així que encara tenia forces. Fins al Km. 10-11 aprox., he anat amb un veterano adelantant-nos vàries vegades segons si era pujada o baixada, i d'aquesta forma hem pogut mantenir un bon ritme. Sabia que a partir del km. 12 teníem ben bé 4 km de baixada per recuperar així que he mantingut un ritme molt alt i he acabat passant el Km. 15 (amb control de xip) en 1h00'53''. És el temps que volia fer entre els quilòmetres 13 i 14 així que anava fantàstic. Aquí he agafat el darrer refrigeri d'aigua i m'he mentalitzat per la pujada de la Rambla. Sòl ser on la gent pateix més perquè ja portes molts quilòmetres de desgast i perquè durant 3 km. el terreny pica cap amunt. Tenia el bessó molt carregat però sabia que era de l'innactivitat, i no per manca de preparació, així que he seguit amb el meu ritme i he adelantat a molta gent a la pujada que et trobes quan gires de la Rambla cap al Passeig 22 de Juliol. Allà sabia que em quedaven 2 km i ho havia de donar tot.















Finalment, amb les cames ben cansades, he arribat de nou a passar per casa amb un temps d'1h22' més o menys i sabia que acabaria l'últim quilòmetre i poc dins de temps. A més, he vist als meus pares fent-me fotos i he pogut posar cara de felicitat i fins i tot saludar jaja. Això sí, quan m'he plantejat fer un esforç i mirar d'acabar fort per acostar-me a la llebre de 1h25', m'he trobat amb la rampa que hi ha després del pont que canvia de Ca n'Anglada cap a l'altra banda de la via de tren i m'he quedat parat. Els bessons i quàdriceps han dit prou i els 2 o 3 corredors que anàvem hem hagut d'afluixar el ritme jeje. Per acabar-ho d'adobar, tot el tram per sota del monument a la dona treballadora també pica cap amunt així que al final, he entrat a meta amb un temps boníssim per mi (marca personal amb diferència) de 1h26'07''. Els mesos de preparació han donat el seu fruit tot i la lesió del peu!















M'he trobat al Jordi a la zona de boxes, ja recollint la bossa del guarda-ropia perquè ell havia fet un temps brutal per sota d'1h20'. Hem parlat una mica i hem anat a buscar la botifarra. Aquest any em venia molt de gust així que me l'he menjat jo jeje. Com que fèia força fred, he anat ràpidament a buscar als pares i hem esperat a que arribés el meu tiet. Primer l'hem vist passar en direcció del monument de la dona treballadora amb el seu gosset, i després en direcció a meta per acabar en un temps semblant a l'any anterior amb 1h48' aproximadament. Els meus pares teníen ja molt fred i hem anat directament a casa. Estic molt content amb el resultat i a pels propers reptes!















Distància oficial: 21097 m. (180 mD+)
Temps oficial: 1h26'18''
Temps real: 1h26'07'' (4:04 minuts/km)
Posició: 177 de 1967 finishers (79 de 630 de la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "Coconut tree" de Mohombi

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/XIIIMitjaMaratoDeTerrassa12012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger