Les vacances nadalenques han constat de 4 dies a casa i un retorn en cotxe amb l'Astrid cap a Menton per passar el cap d'any aquí. Hem aprofitat per endreçar gran part de les coses pendents de la mudança i distribuir les habitacions i el menjador. Molta feina però quasi tot enllestit!
Avui és dimecres i es presentaven públicament els dos bessons del nostre estimat Príncep de Monaco, així que s'ha decretat un dia de festa al Principat. El problema és que al treballar en una empresa internacional amb múltiples agències repartides pel món, els dies de festa estan comptats i han de ser en igual número per a tothom, per això no ens han donat festa. De totes formes, hem rebut un missatge recomanant-nos "gastar" un dia de vacances personal per no assistir a la feina com a símbol de bona voluntat amb el nostre Príncep. Total, que ja que m'han obligat, he tingut visita d'un tècnic de la llar per verificar unes suposades fuites d'aigua al pis de baix i he conegut a la propietaria del pis i a la seva filla, que també han vingut!
Un cop han marxat, he decidit sortir a entrenar i fer una ruta que em va quedar pendent: Menton - Roquebrune Vieux Village - Mont-Gros. Així he sortit corrent pel passeig marítim en direcció a Carnoles, per on he anat agafant carrers fins arribar a les escales que dónen inici al vell Chemín du Menton. M'ha tocat pujar i pujar molt, amb rampes duríssimes i moltes escales fins arribar al casc antic de Roquebrune. He aconseguit fer-ho tot corrents però les cames han arribat ben cansadetes.
Un cop creuat tot el casc antic (encara amb alguns pessebres muntats), he sortit per la part més alta, just al passar l'Escola del poble. D'allà començava un corriol per dins del bosc fins un trencall on he tombat cap a la dreta per encarar un dur ascens seguint el GR-653A. Aquest camí dins del bosc m'ha dut fins al cim de Rappalin, on hi ha el Borne 452 i passen les línies d'alta tensió. D'aquí es tornava a baixar lleugerament seguint una pista cómode i corrible fins al Col de la Coupière, des d'on començava l'excursió que volia fer avui.
Des d'aquest punt, he près la pista forestal que segueix el GR-51, als peus del Mont Agel (un dels cims més alts i propers a la costa 1148 m a només 2 Km del mar). La pista dels Tres Monts permet agafar una petita desviació a l'esquerra per passar per un corriol anomenat Rossignola si no es vol seguir per un camí tan ample. Més endavant es retorna la ruta per pista fins arribar per l'obaga de la muntanya a la bifurcació on hem de triar quina direcció de la volta volem fer. Jo he seguit a la meva dreta, per l'ascens més curt per un camí ben indicat i ple d'escales. Sense deixar les marques del GR s'arriba a un trencall per assolir el cim.
La panoràmica que s'observa des del Mont-Gros és excepcional (686 m). Amb el mar als teus peus i totes les poblacions encabides entre l'aigua i la muntanya. No és d'extranyar que sigui un dels millors llocs d'Europa per practicar el parapent. Hi ha vàries pistes de sortida des del cim (segons el vent cal usar-ne de diferents) per acabar aterrant en una de les platges més avall (Plage de Cabbé). Al arribar a dalt m'he trobat alguns excursionistes més dinant i he aprofitat per descansar sota el sol. Fèia molta caloreta avui i he pogut anar en màniga curta tota l'excursió.
Un cop m'he hidratat, he deixat les estores de les pistes d'enlairament i he tornat a baixar fins al Collet del Mont-Gros, per trencar ara cap a mà esquerra en direcció sud i fer la volta al Mont-Gros. Hi ha hagut varis moments que he pensat que m'havia equivocat de camí perquè he baixat força. De seguida, però, al arribar a les cases abandonades de Fenouil he trobat el cartell que indicava la ruta. He trencat a l'esquerra per seguir quasi en horitzontal la vessant est del massís. Les vistes de Cap Martin i Menton des d'aquí són espectaculars en un dia com el d'avui. L'aigua es vèia cristal·lina i es respirava tranquilitat.
Després de baixar una mica, ha vingut la sorpresa del dia. Calia remuntar una mica part del que havia baixat i les cames ja estaven cansades. He decidit fer-ho caminant fins arribar al collet on a l'inici havia començat la volta al Mont-Gros. Allà he tornat a agafar la pista forestal dels Tres Monts i he baixat trotant fins a l'inici de la mateixa (Col de la Coupière). En comptes de tornar pel GR-653A, he tallat camí usant la petita carretera cap a La Ventaou. Al arribar a l'urbanització i unir-me a la carretera de Gorbio, he descobert un lloc d'ensinistrament de gossos i circuit d'agility! Des d'allà, he baixat uns quants metres la carretera i de seguida he trobat el trencall a mà esquerra per entrar al bosc i anar en direcció a Roquebrune de nou.
He sortit just on al matí havia començat la dura pujada a Rappalin. Així que només he hagut de seguir en direcció a Roquebrune, passar l'Escola i baixar tot el poble i el munt d'escales de nou fins a Carnoles. Ho he pogut fer trotant, tot i que les cames ja es queixaven. Un cop a Carnoles, he agafat de nou el passeig marítim i he corregut fins a Menton. He arribat a les 14:30 aproximadament i fèia un solet boníssim, així que he decidit recuperar les cames banyant-les al mar. Quina gran sensació poder-se banyar un 7 de gener jaja. Ha estat una bona manera d'acabar la ruta número 1 del llibret d'excursions del Pays Côtier!!
Distància: 18,92 Km
Desnivell: 829 mD+/827 mD-
Temps emprat: 2h50'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move49404474
L'Avi Salmó escoltant "Tomber La Chemise" de Zebda
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501TourDuMontGros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada