Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 10 de gener de 2015

10/01/2015 - Road Bike to Arma di Taggia -


Aquest cap de setmana tenia ganes d'agafar la bicicleta de carretera però no volia acabar amb moltes agulletes de cara a la darrera setmana d'entrenament per la Mitja Marató de Terrassa. Per això, quan el Roberto em va dir que a la zona italiana hi havia una via verda que resseguia la costa, ho vaig tenir clar: ja tenia pla per provar la bici. Vaig comprovar com de lluny de Menton quedava, per si necessitava anar-hi en cotxe o era factible arribar-hi amb la mateixa bici, i al veure que estava a 22 Km, m'he animat a provar la ruta per carreteres italianes. Es tracta de La Pista Ciclabile del Parco Costiero del Ponente Ligure i aprofita una antiga línia de tren desmantellada al 2001. En teoria té 24 Km de llargada, tot i que avui no l'he fet tota.



He sortit de Menton a mig matí, sense matinar i deixant que el dia anés agafant bona pinta. El que m'he oblidat és d'agafar algo de menjar i la tornada se m'ha fet llarga amb la panxa buideta jeje. He deixat Menton i França per la costa i he entrat al primer dels túnels camí de Ventimigglia. Fosc i amb poca llum, sort que tinc la meva llum vermella a la tija del sillín. Això sí, jo no hi vèia massa jaja. El tram va pujant força més del que pensava resseguint la costa i amb algun altre túnel més curt. Abans de la primera ciutat important, s'atravessa Grimaldi i Latte, i per fortuna, quan ja arribava a Ventimigglia he vist que uns ciclistes evitaven un mega túnel de 850 m trencant a mà dreta, i els he seguit. Aquesta ruta m'ha portat pel casc antic de la ciutat i he acabat sortint al centre sense tanta carretera.




Creuar els pobles italians d'aquesta regió és un caos. Si és dissabte de mercat, encara pitjor. Cotxes per tot arreu, gent obrint portes sense mirar, peatons creuant, etc. He tret els pedals de les cales perquè no volia fotre'm una nata. I menys en públic jaja. Al final he optat per passar el poble pels carrers paral·lels a la carretera i m'hi he incorporat més endavant. He atravessat Vallecrosia abans d'arribar a Bordighera, l'altre població important de la zona italiana. Seguint per la carretera principal, plena de sotracs i asfalt trinxat, he agafat direcció el meu primer objectiu: Ospedaletti. En teoria tot aquest tram no havia de ser massa dur, però hi ha unes bones pujades i baixades per la carretera.




Un cop a Ospedaletti, amb 22 Km a les cames, he pogut iniciar el recorregut de la via verda. Tot un carril bici amb espai per les dues direccions i també pels peatons, runners o patinadors. I quina ha estat la meva sorpresa al trobar, ja de bon inici, un túnel de més d'un quilòmetre atravessant tota la muntanya!! Està molt ben il·luminat i hi ha inscripcions relacionades amb el ciclisme italià al llarg de tot el tram. Això sí, al ser tot dins de la roca, he agafat una mica de fred mentre l'atravessava :)




Al sortir a l'exterior he seguit còmodament la via fins entrar a San Remo, on ja vam anar-hi de visita amb l'Astrid. La veritat és que no ens va agradar massa, però haurem de tornar-hi a veure si canviem d'opinió. La veritat és que està molt ben adequada tota aquesta via i he anat passant pel port de la ciutat, els restaurants i he deixat enrera la bahia per anar en direcció a Bussana. En aquest tram he vist un parell de restaurants-bars per aturar-se a descansar o menjar alguna cosa amb grans vistes al mar. El temps anava passant i tampoc volia tornar molt tard a casa, així que al atravessar Bussana i entrar a Arma di Taggia (Km 14 de la via verda), m'he aturat i he decidit donar mitja volta. Ja duia 36 Km i havia de tornar fins a casa!



Fent el recorregut a l'inversa les vistes són totalment diferents i he pogut anar fent alguns videos amb la Go-Pro enganchada al casc. Sí, avui tothom em mirava perquè era el freak de la càmera :P M'he aturat a beure una mica al bar-restaurant amb vistes i sense perdre massa temps he continuat camí de casa per no arribar massa tarda per dinar. Fins Ospedaletti he anat prou bé, però li he fotut força canya al túnel perquè començava a tenir gana i encara em quedaven 25 Km fins a casa. He tornat a passar per tots els pobles italians amb les corresponents pujades de la carretera i he arribat als darrers 10 Km sense massa forces. Per no tornar a pujar pel casc antic de Ventimigglia, m'he atrevit a provar la carretera, així que m'he cruspit una pujada intensa i llarga i un túnel de 850 m sense massa llum. No ho recomano! La part positiva ha estat que un cop superat això, m'he acostat força a Menton.



La sensació de tornar a "casa" al entrar pel passeig marítim de Menton Garavan ha estat el millor, visualitzant ja el dinar i el descans a casa. Una bona ruta per no fer massa muntanya passejant pel costat del mar. Això sí, si es té por als cotxes és millor arribar a Ospedaletti i començar la ruta allà.

Distància: 66,01 Km (+6 Km de túnels sense senyal)
Desnivell: 691 mD+/679 mD-
Temps emprat: 3h11'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move49670220 

L'Avi Salmó escoltant "Tout sur mon père" de Leslie


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501RoadBikeToArmaDiTaggia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari