Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 24 de gener de 2015

24/01/2015 - Road bike to Sospel and Sta Agnes -


Tot i arribar a finals de setmana cansat perquè estic anant a dormir tard, avui volia sortir en bici de carretera per provar les prestacions en ports de muntanya. Ahir vaig estar mirant les opcions que tenia, i sent jo un novatillo tampoc em volia emocionar massa. Vaig revisar els trams del Rally Montecarlo, ja que n'hi ha un parell que passen prop de Sospel, però no tocaven fins demà diumenge així que perfecte.





A diferència de la darrera vegada, avui portava entrepans, fruita i beguda per tot el trajecte. La idea era tornar a dinar a casa però un esmorzar per recuperar energia sempre va bé. He sortit de casa i he enfilat directament la pujada fins a Castellar seguint la carretera del Camping. Una mica més amunt ja m'he unit a la D-24 en direcció a Castellar. Sense escalfar ni res, 5 Km de pujada intensa per remuntar des del nivell del mar fins a 350 m, on es troba el bonic poble medieval. Hi he arribat en una mitja horeta.




Per descansar una mica les cames, la carretera de La Coletta, per on vaig passar l'altre dia per iniciar l'excursió al Rocher de la Penna, fa una mica de baixada fins que arriba a connectar amb la carretera principal de Menton a Sospel (D-2566). Allà de nou a seguir pujant en direcció a Castillon. Primer he passat pel costat de la pista de Motocross mentre seguia guanyant metres de desnivell. Després he fet uns quants "lacets" o corves de 180º admirant les parets verticals del meu voltant, incloent la Pointe de la Penna, el Rocher de la Penna, el Roc d'Orméa, etc. Una mica abans d'arribar al Viaduct du Caramel, per on passava un antic tren o cremallera, he arribat a l'entrada del Bosc de Menton, un espai verd protegit on es pot anar a passejar i fer pícnic.



M'he sentit molt còmode perquè realment no m'he trobat gens de trànsit. Em fèia por que al seguir carreteres més o menys principals hi haguès molt volum de cotxes, agreujat pel tema del Rally, però res, moltes estones he pogut escoltar el soroll de la natura i la meva pròpia bici! Finalment, després d'un nou tram de pujada intensa he visualitzat el poble de Castillon, ben il·luminat pel sol. Com que no recordava exactament per on havia de trencar per agafar la carretera vella que puja fins al Col de Castillon, he entrat al poble i he consultat el mapa. Havia de seguir uns quants metres més i abans d'agafar el tunel principal de la carretera, trencar a mà dreta.



Amb el túnel evites ben bé uns 200 mD+, però sembla molt llarg i no em volia arriscar havent-hi rutes més maques, així que he seguit amunt, fent més lacets fins arribar a Le Muret, les últimes cases abans de coronar el Col de Castillon (728 m). Duia 1h30 aprox i uns 800 mD+ ja. Aquí he atravessat un petit túnnel i ja he pogut encarar la baixada per la carretera fins a Sospel. Quina ha estat la meva sorpresa en notar dues coses: primer un canvi força abrupte de temperatura entre la vessant sud i la nord; i segon, restes de neu i gel als vorals i al mig de la carretera a només 700 m d'alçada!! He vigilat al llarg de tot el descens perquè no em volia fotre una nata però m'ha encantat el paisatge. He vist les primeres muntanyes nevades al fons i en poc temps he arribat a Sospel (350 m). Com canvia la cosa entre pujar i baixar amb la bici jeje. Al final en només 1h45 ja estava al meu destí.



Sospel és la població més gran de la zona i té un bonic casc antic amb un pont medieval que atravessa el riu Bevéra. He voltat caminant per la zona i finalment he trobat un lloc per aturar-me al solet i esmorzar. He menjat 2 entrepanets, una mandarina i he begut força per encarar la tornada per una altra ruta cap a Menton. He vist ja part de la preparació pel Rally de Montecarlo de demà, amb algunes valles i indicacions pels espectadors. Una de les etapes estrella és el famós Col de Turini, amb un munt de corves de 180º. Quan tingui més rodatge amb la bici vull anar-hi, però em manca més entrenament. 



Bé, per no repetir carretera, he aprofitat una altra carretera (D-2204) que puja fins al Col de Castillon passant per un altre port de muntanya primer. M'ha costat una mica agafar de nou el ritme després de menjar, i l'ascens al Col de St. Jean (650 m) se m'ha fet duret. Aquí ja he sumat uns altres 300 mD+ i al girar un parell de corves més, he prés el desviament que duia de nou fins al Col de Castillon per la carretera D-54. És un circuit més llarg i es fa una bona volta a tota la vall, però les vistes i la tranquilitat de la carretera no té preu. Això sí, tot aquest segon tram transcorre per l'obaga de la muntanya, i tota aquesta carretera estava ben plena de restes de neu i gel. En un parell d'ocasions m'he tret les cales dels pedals per si em patinaven les rodes jeje. Al cap d'una estona ha vingut la darrera pujada, una recta infinita que picava amunt i semblava no acabar-se mai jeje. M'ha fet suar de valent, però quan he arribat a dalt, sabia que tocava un bon tros de baixada. La carretera ha tornat a encarar-se cap al nord, i he gaudit d'unes vistes brutals!


Al arribar de nou al Col de Castillon, tocava baixar tot el que havia pujat. Postura de descens i a passar-ho bé. Encara no sé agafar molt bé la forma per no patir de l'esquena i sempre que baixo força estona m'acaba fent mal, així que vaig combinant posició ciclista professional amb posició relaxada jeje. He deixat Le Muret i he arribat a Castillon. Allà m'he incorporat a la carretera principal amb algo més de trànsit però res greu. En tota la baixada crec que no m'han passat més de 3-4 cotxes! Ara les vistes eren molt millors perquè tenia el mar i tota la costa al davant. Des del Viaduct du Caramel es veia tot molt xulo. De seguida he arribat al circuit de Motocross i estava a tope. L`he deixat enrere i he arribat al trencall per anar cap a Castellar. Per no repetir la ruta, he seguit per la mateixa carretera que anava en direcció Menton. 


 
Com que sóc un capgrós i masoca, estava tan eufòric que m'he posat a fer càlculs per ampliar la meva ruta. Així a l'alçada de l'autopista, en comptes d'entrar a Menton, he trencat a mà dreta per anar a buscar la carretera de Sta. Agnes. Ahir vaig deixar aquesta segona part a l'aire en vista de les sensacions i l'hora que fós. Com estava al límit de confort de totes dues, m'he aventurat. Ha estat un error perquè he patit força. Són 9 Km d'ascensió pura, i amb les forces tocades de tot el dia, se m'ha fet força llarg. L'única recompensa eren les vistes, però la carretera no afluixava el seu desnivell en cap moment jeje. Estic segur però, que si la faig un dia com a primer port del dia, em semblarà molt més fàcil!


Per fer aquesta segona part he agafat la carretera D-22A, que tot i tenir unes rampes matadores (he hagut de posar tot el "desarrollo" de la bici), també tenia trams plans o de baixada per les urbanitzacions. D'aquí m'he unit a la D-22, que puja desde Menton per la vall de Borrigo, i finalment he arribat al trencall del Col de Garde (200 m), per enfilar cap amunt. El meu únic entreteniment era anar trobant les fites de la carretera que indiquen el tram recorregut i el que falta fins a dalt. Anava controlant el temps que trigava entre marca i marca per saber a quina hora aproximada seria a dalt, però tot era per no pensar en el desnivell que faltava ni les rampes matadores jeje. Després de moltes corves i de passar per la zona estreta del rocam, la carretera ha fet el darrer gir i quedava un llarg Km i mig fins al poble. Des d'aquí ja es veu perfectament, però semblava que no hi arribava mai!

Al cap d'uns quants minuts eterns, he arribat al coll de la carretera (600 m). Això ja sumava un total d'uns 1800 mD+ acumulats. Estic boig! Per acabar-ho d'adobar, el sol s'ha tapat i ha començat a fer fred, però ja que havia arribat fins aquí no podia deixar de pujar fins al pàrquing-mirador de dalt del poble. He agafat el carrer principal amb una rampa més fins assolir el poble. Després de 2 lacets més, he arribat al pàrquing on vam aparcar amb els meus pares i he pogut baixar de la bici per gaudir de les impressionants vistes que hi ha. Eren ja les 14:50h i no m'he volgut entrenir massa. He fet les fotos de rigor, he begut una mica i m'he abrigat per la baixada. Començava a fer fred i no volia agafar res de pluja baixant. He fet tota la carretera avall fins al Col de Garde, on he trencat de nou per la D-22 per entrar a Menton per la Vall de Borrigo. Totes les carreteres et porten al mar, però volia optimitzar el meu retorn jaja. He entrat per l'avinguda principal d'aquesta vall, i al arribar a la costa he trencat a mà esquerra per anar cap al casc antic i arribar a casa.

Una sortida brutal per provar les cames, la bici i saber fins on puc fer en una jornada matinal :P Al final ben bé unes 5h per fer quasi 70 Km amb força desnivell. No està malament! A pensar en nous circuits :)

Distància: 68,84 Km
Desnivell: 1900 mD+/1900 mD-
Temps emprat: 4h56'
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí: http://www.movescount.com/moves/move50983270

L'Avi Salmó escoltant "Mark Ronson" d'Uptown Funk ft. Bruno Mars


Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa: https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201501RoadBikeToSospelAndStaAgnes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari