Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 18 de gener de 2015

18/01/2015 - XVI Mitja Marató de Terrassa -


Aprofitant que volia baixar a visitar l'Astrid cada 15 dies fins que vingui a viure a Menton definitivament. He pogut participar un any més a la mitja marató de la meva ciutat. Amb aquesta van ja 6/7 edicions!! És l'excusa perfecte per visitar els pares, ja que la sortida està ben bé al costat del que ha estat casa meva durant mitja vida.



Aquest any vaig baixar divendres amb l'avió del vespre per no haver de demanar-me festa. El que passa és que em va tocar patir una mica perquè van suprimir el tren que volia agafar fins l'aeroport i el següent anava una mica tard, així que finalment vaig arribar justet a l'aeroport. Sort que no és molt gran i que no hi ha mai cues al control policial. Així que tot i les combinacions (tren + caminar + bus entre terminals), vaig arribar just quan obrien les portes del meu vol.


Avui al matí, després de dormir només 6h perquè ahir vam tenir sopar, he agafat el tren de Sabadell a Terrassa ben dora aprofitant que l'organització paga el bitllet. Així a les 9 ja estava a casa els pares i he pogut deixar la roba per després de la cursa. Precisament aquest cap de setmana ha fet força fred i estàvem a menys de 5 graus al carrer. Per sort el dia apuntava a assoleiat així que m'he decidit a córrer sense manguitos, buff o guants. He sortit cap a dos quarts per escalfar i he quedat amb el meu pare a mig camí per deixar-li la jaqueta paravents. Almenys durant l'escalfament he pogut estar calentet jeje.


Uns deu minuts abans de la sortida, m'he dirigit cap a l'arc, aquest any situat 300 metres més enrera, just a la cantonada del carrer dels meus pares. He intentat col·locar-me bé però respectant el meu dorsal verd és complicat sortir davant. El primer calaix està reservat als dorsals vermells (sub 1h25) i per molt que jo rondo aquesta xifra, corrent a Terrassa mai he aconseguit baixar-la jeje. El problema del dorsal verd és que agafa temps entre 1h25 i 1h50, i la gent sempre vol anar més endavant d'on li toca. Haig de dir que no hi ha control de calaixos i si haguès volgut em podria posar davant, però m'agrada respectar les normes a mi. Bé, dit això, sense posar-se nerviós a l'inici, amb el temps he après que després hi ha molta estona corrents per buscar el teu ritme quan les curses són llargues jeje.


Hem agafat una mica de fred esperant la sortida, però un cop s'ha donat el tret hem sortit tots pel Passeig 22 de Juliol a començar l'aventura. Tot i que el xip no ho reflecteix, he passat per l'estora uns 5-6 segons després de la sortida, tot i que als temps finals m'han donat el temps com si haguès sortit de primeríssima fila jajaj. Bé, el primer Km he sortit tranquil i amb ganes de saludar els meus supporters i fotògrafs oficials (els meus pares). Un cop els he saludat al punt acordat, canvi de ritme i a rodar segons les sensacions fins el Km 5. Cada cop més miro menys el rellotge i em dedico a córrer segons com em trobo, penso que ajuda molt a descansar el cap i amb el temps conec el meu cos força bé. Això sí, he deixat enrera la llebre d'1h30 per intentar mantenir a vista la d'1h25, tot i que sabia que no la podria seguir.


La idea era mirar el rellotge als Km 5, 10 i 15 i segons les marques anar ajustant l'esforç. La meva sorpresa ha estat arribar al Km 5 i adonar-me que el rellotge se m'havia aturat al segon 14 de cursa jajaj. Mai el bloquejo perquè no he tingut mai cap problema i just avui m'ha passat (Llei de Murphy :P). Total que la meva cursa ha començat al Km 5 segons el rellotge (no el GPS per sort :P). He begut una mica d'aigua al primer avituallament i a seguir. En resum, els primers 5 Km ens han dut cap a l'estació de RENFE, la Biblioteca per fer la volta i retornar cap a la RENFE. D'allà hem baixat pel carrer del Nord cap a la Mútua de Terrassa, i sense voler-ho ja estàvem al Km 3 aprox. Ens han fet girar per la Pl. del Dr. Robert abans d'agafar un tram de l'Av. Jaquard. Al passar el pont de la Mútua, hem trencat a mà dreta per baixar fins el Parc Vallparadís i tornar a pujar cap a l'Av. Jaquard. Un cop a les escoles industrials, gir a la dreta per fer el llarg carrer de Colón fins arribar a la Crta de Martorell. En aquest tram he saludat a la casa que cada any posa la tradicional música pels corredors :)


El dia començava a despertar, i després de les petites pujades per la Crta, hem arribat al punt de control del Km 5. Aquí és quan he hagut de re-iniciar la cursa sense saber quant de temps havia guanyat/perdut al primer tram jaja. A continuació venia la part més dura de la cursa, en la que ens han fet remuntar desde la Crta per dins del barri de Ca N'anglada abans d'agafar la temuda Av. del Vallès. Aquest any no he trobat cap grupet de bon ritme i he anat patint jo solet el vent de cara a trams. Finalment hem arribat a l'Av. Francesc Macià i hem tornat a gaudir de bon públic animant a banda i banda. Remarco, com cada any, que el corriolet que es fa al final d'aquesta avinguda per pujar per la Crta de Matadepera, dóna un plus d'energia pel darrer tram de pujada fins l'Av. Bejar. Allà ja estava tot força més solitari i anàvem tots els corredors molt estirats. 


Així hem arribat al Km 10, i tot el que sabia és que havia trigat uns 21'. No estava gens malament per ser la part més dura. Després del segon avituallament, m'he unit a un noi que portava un ritme semblant al meu, però cada cop que el volia passar per fer algun relleu, canviava el ritme per no deixar-me passar. L'he deixat fer perquè he vist que s'estava picant i fins i tot un moment quan l'he passat al Km 12 ha fet un petit sprint per tornar-se a posar davant meu. A la baixada cap al Club Natació tampoc hi ha hagut manera així que quan finalment l'he pogut avançar, m'ha acabat tocant les cames per darrera i quasi em tira a terra!


M'he emprenyat una mica així que he fet un canvi de ritme per obrir espai i que em deixès tranquil. He apretat força tot aquest tram sabent que només quedava una rampa dureta a la Ronda Ponent abans d'arribar al Km 15. Em trobava molt bé de cames i cardio així que he anat atrapant corredors. Al tercer control hi he arribat en 20' clavats des de l'anterior (41' marcava el meu rellotge). Allà hi havia les meves dues tietes, que m'han animat molt i han fet alguna foto. Ha estat el darrer estímul energètic per encarar la darrera part de la cursa. He apretat les dents tot baixant la llarga Av. d'Angel Sallent (km 15-17) sabent que al arribar a La Rambla, s'havia de tornar a pujar tot. Més o menys al arribar a la Crta de Martorell, un dels bessons ha avisat de que estava cansat. M'ha preocupat perquè encara estàvem lluny de meta i no volia patir rampes així que n'he estat pendent durant una estona.


Al veure que no es queixava més, he encarat la pujada entre els Km 17 i 19 com la de la cacera. Per fortuna, he vist una gorra vermella famosa pels corredors de Terrassa, i he anat a atrapar al Pep Moliner. Sé que tenim temps de curses molt similars en general, així que sabia que anava prou bé. L'he passat tot pujant La Rambla donant-li ànims i he seguit apretant. El gir cap al Passeig 22 de Juliol és força dur, però els locals ja sabem què ens hi trobarem. Finalment, quan el terreny es posa una mica més pla a l'alçada de la RENFE, he apretat una mica més tot sabent que ja quedava poc. Al passar per costat de l'arc d'arribada, he vist que el temps oficial marcava just 1h20 i em quedava algo més d'1 Km. Podia estar al voltant del temps de l'any passat. No m'ho podia creure. Com cada any, crec que el control del Km 20 està situat massa tard (hi he arribat en 20' des de l'anterior). Probablement perquè els caigui just a sota la rotonda, però no puc haver fet el darrer Km de cursa en 3' i 20 segons amb la pujada que hi ha. Bé, he seguit corrent fort tota la baixada per sota el Monument de la Dona Treballadora, i al creuar cap a l'altra banda, he patit, com tots, amb la dura pujada que et deixa les cames clavades. Són els pitjors 20 metres de cursa jaja. A sobre, un cop ets a dalt, encara cal remuntar uns 500 metres de pujada fins tornar al Passeig 22 de Juliol. 


Aquest any he arribat a la zona final sense esprintar i super content de veure al marcador oficial que havia baixat d'1h26! Increïble. Pràcticament igual que l'any passat i entrenant molt menys específicament. Poc a poc estic baixant consistentment d'1h30 en aquesta prova tan difícil a Terrassa. De seguida m'he dirigit a la recollida de botifarres i un corredor amablement m'ha regalat el seu val, així que he pogut convidar als meus pares :P Hem estat asseguts al solet esperant a les meves tietes, que s'han animat a venir caminant per saludar-me, ja que a la tarda tornava a volar relativament dora cap a Niça. Després de parlar una mica, m'estava pelant de fred i ja hem anat cap a casa per celebrar dinar familiar amb la meva germana, el cunyat i la meva neboda!

Una gran jornada amb l'única pega d'haver de marxar relativament dora cap a França. Després d'uns dies ben acompanyat, m'espera la soletat de la feina i la vida de solter jaja.

Distància real: 21097 m. (520 mD+)
Temps oficial: 1h25'58'' (4:04 min/Km)
Temps real: 1h25'58'' (4:03 min/km)
Posició: 122 de 1635 participants (74 de 659 a la meva categoria)

L'Avi Salmó escoltant "A Place With No Name" del Michael Jackson

P.D: tots els noms dels carrers s'han escrit de memòria, que per algo és la meva ciutat :P

  
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/201502MitjaMaratoTerrasa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari