Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 14 de gener de 2017

14/01/2017 – Mont Chajol et Cime de Gratin with Rachel in snowshoes -


-->
Primer cap de setmana sol a la Côte d’Azur i he aprofitat per fer l’inici de temporada de les raquetes de neu. Vaig comprovar els nivells de neu per Internet i tot i no ser excepcionals, podien ser suficients si es començava prou amunt. Així vam quedar amb la Rachel que sortiríem d’hora cap a Casterino i un cop allà triaríem quina sortida faríem.



Hem arribat puntuals a les 9:30-9:45 al pàrquing i el dia ja es preveia molt bo. Havien avisat que faria molt fred, però hem deixat el cotxe a zero graus, que tampoc era dramàtic (1600 m.). Per assegurar la sortida, he repetit la meva favorita de l’any passat pujant cap al Mont Chajol. 



Tot el primer tram de pista forestal l’hem fet sense raquetes, tot i haver-hi neu i gel. Així hem avançat més ràpid i els peus han descansat una mica. Quan ja hem arribat a la zona de la Baisse de Peïrefique (a uns 2000 m.), ens hem aturat a fer fotos i ens hem enfundat les raquetes. 



Hem remuntat l’ascens recte però ben obert i fàcil en direcció a la cresta que precedeix el Mont Chajol. De seguida hem arribat a la fita de pedres del primer cim a 2204 m. i des d’allà ja es veu tota la cresta a seguir fins el cim (2293 m.). Al arribar, portàvem menys de dues hores però el meu cos ja em demanava menjar una mica. 




Hem fet el dinar tranquil·lament al sol i quan ja començàvem a agafar fred i anàvem a recollir, la natura ens ha regalat una de les coses més maques que pots trobar quan fas excursions: animals salvatges ben a prop teu amb un teló de fons impressionant. Dos petits isards han decidit deixar-se veure a poc menys de 200 metres i ens hem quedat en silenci observant una bona estona.



Quan ja teníem massa fred, ens hem aixecat i hem seguit una mica més per la carena per veure’ls millor. Per sort no s’han espantat i al cap de poca estona ja els hem deixat tranquils. Tocava baixar gaudint ara de les vistes del nord, amb tota la serralada que separa França d’Itàlia. Un cop hem desfet la carena i hem arribat a la baixada cap a la Base, he animat a la Rachel per fer un altre cim i així completar l’excursió. 




A priori el Cim de Gratin semblava més suau, però la pujada ha costat una mica tot i ser molt fàcil. Després mirant el mapa hem vist que no estava tant avall com pensàvem (2139 m.) jeje. Això sí, amb l’experiència de l’altra vegada, hem evitat fer la volta per darrera fins les antigues casernes militars. Realment no val la pena i allarga massa l’excursió. Nosaltres hem tornat pel mateix camí tot traçant una baixada en línia recta pel costat del Gias de Cardon (una Vaquerie d’estiu). 




Cal dir que la baixada per la pista forestal l’hem fet amb raquetes per tenir bon grip i ha anat molt bé. Això sí, els darrers 500 metres els hem fet amb les botes, i hem hagut de patinar força pel gel jaja, sense conseqüències almenys (que consti que jo no he caigut pas tot i fer 25 metres de patinatge en equilibri). Un cop al cotxe, hem anat per feina ja que així podia deixar la Rachel a l’estació de tren de Menton per a que pogués arribar a casa a una hora decent.






Un bon inici de temporada tot esperant les grans nevades!

Distància: 12,00 Km
Desnivell: 926mD+/926 mD-
Temps emprat: 4h22’
Podeu veure i descarregar el circuit clicant aquí:

L'Avi Salmó escoltant “Fading Away” de Adam Naas


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari