Com que ja vam comprar els tiquets de tren per pujar a la Jungfrau basant-nos en la predicció meteorològica, no teníem més remei que tornar a matinar per fer el trajecte en cotxe fins a Interlaken. La idea era arribar a Zweilütschinen (lloc de partida) per esmorzar tranquilament en alguna cafeteria. Al final hem sortit una mica més tard de l'hotel, i en tota la zona propera a l'estació de tren no hem pogut trobar un lloc en condicions on menjar. Han començat els conflictes perquè la gent, quan té gana, es torna agressiva xDD Al final, alguns han pogut esmorzar un café i de seguida hem anat a buscar l'estació de tren.
Pel que havíem llegit, el petit pàrquing havia de ser gratuït però es veu que han après la lliçó i han posat un preu simbòlic (molt econòmic per tot el dia). Al final, hem acabat agafant tot el material d'abric que necessitàvem i corrents hem anat a la plataforma d'espera. Gràcies a que aquest matí m'ha caigut un dels mites suïssos (el de la puntualitat màxima en els trens), hem pogut pujar al que jo tenia previst jeje. Segons per quina vall volies anar, calia esperar en una punta o en una altra de la plataforma. Nosaltres hem decidit pujar per Lauterbrunnen i baixar per Grindewald.
Després d'un primer trajecte de tren fins a Lauterbrunnen, ens ha tocat canviar a un segon cremallera que ens ha pujat lenta però constantment fins a Kleine Scheeidig, punt de trobada d'on parteix el darrer tram de tren únic fins a la Jungfrauhoch! El paisatge de l'ascens fins aquí havia estat preciós, però encara faltaven grans trossos :) Agafant els trens tal i com els tenia programats, teníem 5 minuts per canviar de tren i agafar el que pujava fins a dalt de tot, el que no sabíem és que hi hauria força gent esperant ja a l'andana el nostre tren. Al final allò ha estat una mena de campi qui pugui per obtenir alguna plaça al tren i ens hem quedat a fora. Al final, a darrera hora han obert el primer vagó del tren (en teoria reservat pels que paguen més i reserven seient) i hem pogut pujar un grupet més (els més llestos que hem corregut cap allà xD). Total, que al final hem pogut complir les previsions horaries pels pèls!
Al llarg d'aquest darrer tros de tren hi havia 3 parades. La primera era abans d'endinsar-se pel túnel excavat a la muntanya. Aquí he recordat que a la guia et recomanaven baixar-hi al tornar, i fer un tros a peu cap avall (he fet nota mental per proposar-ho després). La segona parada era a un mirador dins del túnel des d'on es vèia la vall de sota, amb núvols flotant. I la tercera a l'anomenat "Mar de Gel", un glaciar molt espectacular que pots veure a través d'unes grans vidreres. Finalment, el tren ha seguit el seu curs (teníem 5 minuts per parada per mirar i anar als lavabos jeje) fins arribar a la Jungfrauhoch.
M'ha resultat molt espectacular com està de foradada la muntanya. Quan surts del tren et trobes al seu interior, on hi ha ascensors, camins, passadissos, restaurants, etc. Per començar hem decidit anar a fer cua a l'ascensor que et puja fins al mirador més famós (la bola de vidre). Només s'hi accedeix per un ascensor que han fet foradant 80 metres verticals de pedra. Puja a uns 6 metres per segon i de seguida ets a dalt, això sí, el sistema de cues és horrorós i hem hagut d'aplicar la picardia per pujar ràpid :P Des de dalt es tenien unes vistes precioses de tot l'entorn i hem pogut constatar que fèia molt sol i no gaire fred (-4ºC a 3572 m. no està malament)! Aquí tots m'han agraït que insistís amb el tema de roba d'abric i bones sabates :)
Un cop fetes les fotos de rigor i vist el mirador, hem baixat (també fent una mica de cua) i hem decidit fer l'excursió que havia llegit per Internet. Es tracta d'atravessar la roca i seguir una pista d'esquí molt ample (preparada per turistes) que va pujant fins a la Mönchhütte (un refugi de muntanya situat a 3675 m.). A mesura que anàvem caminant i pujant, els meus pares i l'Astrid han començat a notar molt cansament (efecte de l'alçada). Al final no havíem esmorzat bé i ens hem aturat a menjar fruita per tenir sucre :) Jo m'he trobat bé però ells anaven força cansats, pobres! Després d'una pujada que se'ls ha fet força dura, per fi hem arribat al refugi i hem pogut anar a lavabos i demanar alguna cosa calenta per recuperar energies. El dia continuava sent fantàstic, ni un núvol i sense fred!
Un cop tothom s'ha recuperat, hem decidit baixar tranquilament (sense tant patiment) i al arribar a la zona de la Jungfrauhoch, hem descobert que hi havia 2 coses més per visitar. Primer una exposició-museu de gel que tots pensàvem que s'havia de pagar a part i no era així (ja s'ho cobren amb els bitllets del tren). La veritat és que era una passada, entraves en una mena de cova de gel (terra inclòs) on t'havies d'agafar a les baranes o tenir molt bon equilibri perquè el terra patinava moltíssim. Allà dins hi teníen estatues de gel i petites reproduccions o jocs (túnels, barres de bar, passadíssos estrets). Ens ha agradat molt a tots, la veritat sigui dita. Al final, quan ja anàvem cap a l'estació de tren a buscar un dels trens de baixada, hem descobert que hi havia un altre mirador (el pròpiament dit Jungfrauhoch), així que he pujat jo sol a veure si valia la pena fer les escales fins allà :P Realment estava molt bé i els he animat a pujar (han vingut tots menys la mare, que estava una mica marejada i s'ha quedat en un banc a dins). Des d'allà dalt es vèia molt bé el glaciar d'Aletsch (el de major superfície d'europa), que fa uns 25 km de llarg! Després d'estar una estona fent fotografies, hem baixat per intentar agafar el tren de les 15:30!
Hem arribat amb temps a l'estació i ja hi havia gent esperant, de totes formes, menys mal que hem anat d'hora perquè en qüestió de minuts, s'ha fet una cua descomunal que evidentment no entrava al tren d'aquella mitja hora xD Un cop s'ha fet hora d'entrar, hi ha hagut una mica d'allau de gent, però el sistema està ben muntat amb uns torniquets així que hem tingut la sort d'entrar i seure al darrer vagó del tren xDD En teoria anàvem tard pel parquímetre que hem pagat al matí, però l'experiència de la visita completa a dalt valia la pena :) Al final, a la parada d'abans de Kleine Scheeidig m'he baixat del tren per fer aquell trajecte a peu i intentar enganxar-los abans d'anar a Grindewald. Tenia 23 minuts abans de que sortís el tren, però de totes formes si no arribava, hem quedat que ens veuríem a Grindewald més tard!
La veritat és que les vistes del trajecte a peu eren brutals, camins molt marcats i preparats i muntanyes imponents per tot arreu. He baixat corrents i m'aturava a fer unes quantes fotos, mentre controlava com el trenet cremallera dels altres anava fent recorregut jaja. He passat per un llac amb una esglèsia molt maco, i un cop amb força fotografies, he decidit fer el darrer tros corrent. Tot anava de conya fins que m'he trobat amb un grup de vaques que tornaven a casa, i no m'han deixat córrer en tot aquell tram per no espantar-les jaja. Total, que un cop les he sobrepassat, anava molt just pel tren, he arribat a Kleine Scheeidig i he preguntat al primer home que he vist quin tren anava a Grindewald i he pujat d'un bot just abans de que tanquèssin portes xDD Els altres no estaven en aquest tren, i em fèien patir per si no s'aclaraven en quin tren havíen d'agafar, però per sort ràpidament els he vist passar per davant meu en un altre tren que també baixava (cap avall, posen 2 o 3 trens per horari i així s'asseguren que baixa tothom jeje).
Com anècdota final, destacaré que per una intuició personal una parada abans del previst els he trucat. Efectivament s'havien baixat allà (que no és on havíem quedat, perquè el nom s'assemblava xD). Els he trobat allà a l'andana i encara amb el telèfon mòbil a la mà, els he fet tornar a pujar al tren cap a Grindewald jajaj. Sort que els conductors ens han esperat una mica :P A Grindewald, ells ja estaven força derrotats de tot el dia, així que hem passejat una estona pel poble comprant algun souvenir i una horeta més tard hem agafat el darrer tren fins a Zweilütschinen! Circuit tancat i sense multa al cotxe (tot i que algún graciós ens ha deixat un fals paper perquè ens pensèssim que era una multa jaja).
Per acabar la jornada, hem anat a Interlaken amb el cotxe i a veure els dos llacs que toquen al poble per cada banda :) No ens hem quedat massa estona, i de seguida hem decidit anar a sopar a Lucerna, ja que tothom m'havia dit que era una de les ciutats més maques del país. Al arribar no quedava massa llum però hem pogut veure el pont més famós (Kapellebrücke) i passejar una mica abans de trobar una tratoria on sopar! Els preus eren assequibles i hem menjat perfectament :) Ens ha atès un cambrer xinès molt simpàtic així que no descartem que tornem a venir algun altre dia :P
Després de sopar, hem fet un passeig curtet pel casc antic seguint l'itinerari recomanat per la guia i hem decidit tornar un altre dia a la tarda amb més llum perquè ens ha agradat força :) D'aquí, autopista cap a Egerkingen i a descansar que ha estat un dia força llarg!
Bona nit,
L'Avi Salmó des de l'Hotel Mövenpick, Egerkingen
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VacancesASuissa82011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada