Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

divendres, 12 d’agost de 2011

12/08/2011 - Matterhorn, la muntanya del Toblerone -


Avui ens hem llevat a una hora més normal per afrontar una bona estona al cotxe. Hem baixat fins als peus del bonic poble de Zermatt, únic poble on no hi ha transport que consumeixi carburants! El viatge s'ha fet llarg perquè cal rodejar tota la serralada central i fer uns quilòmetres de carreteres petites. Finalment, cal deixar el cotxe a Täsch, des d'on surt el tren-cremallera que puja fins a Zermatt. La vall que es remunta és molt maca, i de seguida s'arriba a dalt.
















El primer impacte ha estat molt turístic. Realment és una ciutat molt popular i estava plena de gent, hotels i restaurants. Tot és negoci a Zermatt jeje. El més divertit és que realment només hi ha vehícles elèctrics petits (formes curioses) i antics carruatges de cavalls. Això sí, pels carrers hi havia molta gent i hem anat passejant cap a les afores per tenir bones vistes del famós Matterhorn (muntanya emblemàtica que dóna imatge a la xocolata de marca Toblerone). Sí, és un triangle quasi perfecte que destaca sobre les vessants de les muntanyes i prats alpins que l'envolten. Hem anat caminant fins la sortida del poble, des d'on surten els telefèrics o telecabines per pujar més amunt i tenir millors vistes. Com que ja vam fer la ruta a la Jungfrau i tampoc anàvem del tot equipats, hem decidit que avui ens quedaríem a baix :) Per tant, hem enfilat una petita carretera caminant i a mesura que pujàvem teníem millors vistes del poble i del Matterhorn. Hem vist que teníen obertes 4 pistes d'esquí i hi havia gent (i nens) baixant tot equipats, no sé en quines condicions devien estar les pistes xD
















Al tornar cap al centre, hem trobat una paradeta de frankfurts/bradwurst i derivats i hem comprat el dinar allà. Ens venia molt de gust a tots i no era excessivament car. Això sí, podien cobrar el que volguèssin perquè no hi havia pissarreta de preus jeje. Al final hem acabat fent el postre en una mena de forn-reposteria per tastar un parell de creps :P Un cop de nou al cotxe, volíem arribar amb llum a Lucerna per fer les fotos i la visita a la ciutat (ja que el primer dia vam arribar-hi de nit). De camí, hem pujat la carretera del Furkapass (amb moltes corves de 180º) per acostar-nos al Glaciar de Rhone, per mi el glaciar d'accès més fàcil del món xD Arrives en cotxe fins al mirador-hostal Belvedere i allà pagues l'entrada per caminar-hi per sobre (10 minuts caminant xD). Nosaltres només ens hem aturat al mirador per fer-hi les fotografies i ens hem trobat que hi havia 2 marmotes menjant tranquilament davant el seu cau :) D'aquí, ja hem pujat directament tot el coll i cap a Lucerna. Les vistes eren precioses durant tot el recorregut! Almenys el camí de tornada, al fer-lo fraccionat i parant, no s'ha fet tan pesat :)





















L'anècdota ha estat que la ruta fins a Lucerna passava per varis trams de valls. L'autopista atravessava moltes muntanyes i de cop ens ha començat a ploure. La cosa no tindria més importància si no fós perquè al haver-hi tants túnels, no te n'adones i com que a dins no plou, vas a la velocitat màxima permesa...i un dels cops que hem sortit d'un túnel ens ha caigut un diluvi universal de cop. No vèia absolutament res i tots els cotxes hem frenat de cop, esperant que el de darrera fés el mateix jejej. No hi ha hagut cap problema però a partir de llavors (amb cotxes apartant-se al voral de l'autopista), hem conduit a una velocitat més baixa, i sobretot vigilant cada cop que sortíem d'un túnel, perquè podia ser que en una vall quasi no plogués i a l'altra banda sí :)



















A Lucerna hem anat directament al pàrquing que coneixíem i a passejar aprofitant la darrera llum de la tarda. Ha deixat de ploure tan bon punt hem entrat a la ciutat, així que fins i tot hem pogut fotografiar un preciós arc de St. Martí. Després, hem caminat pel pont més famós de la ciutat: el Kapellebrücke. Està tot fet de fusta (ara restaurat després d'un incendi al 1993) i amb moltes flors per fora. La veritat és que fa molt goig. Al seu interior està ple d'aranyes i teranyines, així com també d'una sèrie de taulons de fusta amb pintures explicant la història de la ciutat. És molt maco tot plegat! A continuació hem entrat cap al casc antic de la ciutat, per veure les magnífiques façanes de les cases (totes pintades amb detalls i decoracions) fins que hem arribat a l'Ajuntament. Un cop allà hem decidit creuar cap a l'altra banda del riu usant l'altre pont (menys conegut), on s'hi pot observar una primera construcció que volia fer de presa però feta amb fustes. A l'altra banda del riu hi ha l'esglèsia jesuíta i hem acabat arribant al "nostre restaurant", el lloc on vam sopar el primer dia. De nou ens ha atès el cambrer xinès simpàtic i hem sopat perfectament! I és que quan trobes un lloc bo i econòmic, no es pot desaprofitar!

























Un cop amb la panxa plena, hem fet algunes fotografies més nocturnes i cap a Egerkingen. Ara ja ens sabem la ruta i els trucs, com evitar anar pel carril de la dreta els últims 5 km d'autopista perquè està molt i molt botoruda, així que em sap greu si algú tenia pressa però he fet aquest tram per l'esquerra xDD Això sí, per fer-li cas al GPS just abans d'arribar, m'he equivocat de sortida i hem hagut d'anar a donar la volta uns quants quilòmetres més avall jeje. Finalment, hem arribat a l'hotel i a descansar, que avui m'he fet un any més vell :)
















L'Avi Salmó des de l'Hotel Mövenpick, Egerkingen

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/VacancesASuissa82011


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari