Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

dissabte, 4 d’abril del 2015

04/04/2015 - Milan -


Sense matinar massa, ens hem llevat i esmorzat prop de l’hotel abans d’anar cap a Milan. Seguint les recomanacions del Roberto, hem agafat el cotxe fins a la ciutat de Sesto San Giovanni, a les afores de la corona de Milan. Allà hem pogut aparcar el cotxe sense pagar i hem agafat el metro (que comença allà) cap al centre. Així teníem el cotxe per tornar a Monza al vespre :)



El trajecte ha anat prou bé i hem decidit aprofitar el viatge de metro per passar de llarg el centre històric i anar directament a visitar el Castello Sforzesco. Hem baixat a la parada de Cairoli i de seguida hem sortit a la superfície davant del castell. El dia estava una mica gris, però així les fotos sortíen millor jaja. 



És curiós com la ment recorda coses totalment oblidades. En quant he vist el pati del castell, he recordat la visita que vam fer amb els pares. Està molt bé que es pugui visitar tota la zona oberta de patis per fotografiar les imponents estructures. A l’interior hi ha vàris museus, però com que no anàvem amb aquesta idea, no hi hem entrat. Al fer mal temps, hi havia poca gent passejant i hem pogut fer unes fotos prou decents. 



Un cop atravessada la zona del castell, anant cap al nord, hem fet una visita als grans jardins que hi ha al voltant, on s’hi troba un circ (Arena), un petit palau (Triennale) i un arc de triomf. La zona és molt maca per passejar. Després, de baixada cap al centre per la Via Dante, hem vist com estava decorada la ciutat de cara a l’EXPO que organitzen aquest any. Tots els fanals estaven plens de banderes de cada país. Hem jugat una mica a encertar-ne algunes (he perdut molta pràctica jaja).



Finalment hem arribat al que considero el més bonic d’aquesta ciutat: la Piazza del Duomo, amb l’espectacular Catedral de Milano. A la mateixa zona s’hi troba el Palazzo Reale i la famosa Galleria coberta. La veritat és que val la pena estar-s’hi una estona per gaudir dels edificis. Hem fet les visites de rigor i quan ens hem cansat, hem decidit anar a passejar una mica més lluny del centre. Volia anar a trobar unes restes romanes i hem acabat trobant un carrer de botigues alternatives que l’Astrid ha trobat perfectes jajaj. 



Hem acabat la tarda per aquesta zona, entrant a vàries botiguetes d’artistes locals i amb coses més treballades que a les grans superfícies. La veritat es que és un carrer força llarg i quan hem arribat al final, ens ha costat una mica de temps retornar a fer-lo tot direcció el centre jeje. Ens hem quedat una mica més per la Piazza del Duomo, i després ja hem agafat el metro camí del cotxe.



Un cop al cotxe, hem anat a l’hotel ja que estàvem molt cansats. Vam veure que hi havia un parell de restaurants al centre comercial del costat i un d’ells era una barra mòbil japonesa en format buffet lliure, així que hem sopat allà. No podíem haver fet una elecció millor. Fa molt, molt temps que no rèia tant com avui, us ho asseguro. I és que el sopar ha transcorregut amb normalitat, agafant platets de la barra a mesura que anaven arribant i gaudint de l’atmosfera. Al ser preu tancat, hem anat menjant amb calma i repetint tant com volíem. Quan jà estavem atacant els darrers plats per nosaltres, s’ha assegut una parella just a l’altre costat de la barra, en direcció contrària. No us podeu imaginar com ens han fet riure. I és que l’home semblava que no havia menjat en 10 dies. Passaven els plats i els agafava de 5 en 5. Girant el cos enrera de forma contorsionista per no deixar passar-ne ni un que portés gambes o marisc jajaj. Com que nosaltres ja estàvem ben tips ens hem dedicat a observar-los i ens ho hem passat d’allò més bé jajaj. El detall clau ha estat quan han agafat una safata amb salsa, de la qual se suposa que et serveixes una culleradeta al teu plat per anar sucant el teu menjar i la tornes a la barra giratòria, i l’han tastat directament de la cullera TORNANT-LA després a la barra tota xupadeta jajajaja. Espero que ningú més l’hagi agafat després. Bé, hem estat una estona més gaudint de l’espectacle, que semblava no tenir fi (l’home pixarà àcid úric durant un segle perquè es deu haver fotut 100 gambes jaaja) i hem pujat a l’habitació de l’hotel a descansar.



Ha estat un bon dia de poc cotxe. Demà, en vista de la previsió provarem d’anar a Bergamo i al Lago Iseo.

L'Avi Salmó desde Monza, Itàlia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger