Bergamo és una ciutat curiosa. Avui després d’esmorzar al costat de l’hotel, un cop més, hem agafat direcció aquesta localitat. El dia estava ben gris i fins i tot ens ha plogut una mica durant el trajecte. Al arribar, hem descobert que els accessos a la ciutat alta bàsicament es resumeixen en dos: caminar o agafar el funicular. Com que el dia era molt lleig i no sabíem la distància a peu, ens hem decantat per aparcar el cotxe a la zona de ciutat nova, i agafar el funicular.
D’aquesta forma hem arribat al casc antic, ben emmurallat, usant el millor transport jeje. Un cop a dalt, els carrers són tots peatonals i hem passejat una mica sota la pluja. No hi havia massa ambient però ja hem vist que hi havia molts restaurants així que devia ser força turístic. Hem seguit les indicacions dels planells per fer les visites més importants i així hem anat a parar a la Piazza Vechia, que estava en obres jaja. Allà s’hi troben els atractius turístics més importants: El Palazzo della Ragione, la Torre Civica, el Baptisteri, la Capella Colleoni, la Basílica de Santa Maria Maggiore i el Duomo.
Hem pogut fer unes quantes fotos abans de que arribèssin els autobusos d’estudiants jaja. Precisament eren espanyols i han ocupat totes les zones bones per fer fotos així que ens ha anat ben bé d’un pèl. Cal remarcar que les construccions són impressionants per la seva antiguitat i sobretot per com estan de treballades en uns materials espectaculars.
Quan hem acabat amb aquesta zona, hem seguit direcció nord cap a la Piazza de la Citadella, per veure la Porta de Sant Alessandro. Creuant-la hi ha un segon funicular que puja encara més cap a San Vigilio i el seu castell però ja no hi hem anat. Com que era tard, hem decidit buscar on dinar. Avui estava tot reservat, així que ens ha costat molt trobar lloc. Finalment hem vist un restaurant amb una terrassa molt arreglada i tot i el fred, hem vist que era la nostra única opció. Ens hem assegut a fora i amb les estufes hem pogut aguantar, tot i que fèia fred. El menjar per això era força bo almenys.
Per baixar, hem resseguit la muralla per fer fotos de les vistes i les grans zones ajardinades que tenen. Aquest passeig ens ha dut ala Porta de Sant Giacomo, per on hem baixat un tram de carrer adoquinat abans de remuntar-ne un altre per anar a buscar el funicular per baixar. Així ens quedava la tarda per anar a la nostra segona localització d’avui: el Lago Iseo.
Aquest llac és el més petit dels que hi ha en aquesta regió, però és veu que només hi va gent amb força poder adquisitiu. Les urbanitzacions que hem vist tot arribant-hi eren força xules. Un cop a la població principal (Iseo), hem vist que hi havia un macro-mercadillo, així que hem aparcat per passejar una mica. Encara fèia força fred però la localització vora el llac era molt maca.
Cal dir que l’estil de mercadillos és diferent al que estem acostumats. Avui hem vist com aquí, tots els venedors fan demostracions dels seus productes al més pur estil: la tienda en casa jajaj. És divertit veure com realment funciona i la gent compra coses que possiblement no necessiti o no li funcionin en el seu cas. Hem fet tot el recorregut aprofitant per fer algunes fotos del llac amb les muntanyes nevades al fons. Llàstima que el dia no acompanyava massa i fèia fred, així que el passeig ha anat prou ràpid jeje.
D’aquí ja hem decidit tornar a Monza a sopar. Ara que ja coneixem el carrer dels restaurants, cal explotar-lo. Avui però, hem aconseguit sopar a la pizzeria més famosa del centre. Sempre hi havíem vist cua així que ens hi hem acostat a preguntar si podiem sopar (era força dora). Ens han dit que sí, i ha estat genial! Realment un lloc a recomanar.
Amb la panxa plena, camí del cotxe i cap a l’hotel, demà últim dia complet a la regió per veure el Lago di Garda i les seves poblacions.
L'Avi Salmó desde Monza, Itàlia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada