Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

divendres, 5 de novembre de 2010

06/11/2010 - Cova de gel sota Longyearbreen & Caminada nocturna a Bjorndalen -


M'he llevat a les 9h. Estava una mica cansat però és el que hi ha després d'una nit de festa xD M'he fet l'esmorzar i he aprofitat per deixar la bossa que em volia endur a Bjorndalen preparada perquè no sabia amb quant temps tornaríem! A les 10h, he sortit per pujar cap a les barraques de dalt de Nybyen. Evidentment no hi havia ni deu al punt de trobada. De cop he escoltat el meu nom, i he vist a la Renata que des de la seva finestra m'estava cridant. La gent no estava llesta encara, així que m'ha dit que entrés a menjar algo jeje. Un cop a la seva cuina, m'he trobat que la Rosi i la seva amiga estaven començant a esmorzar jeje 30 minuts de posposada xD





















Un cop tots a punt, hem sortit guiats per la Kristina (Finlàndia). Sí, ja és hora d'aclarir que hi ha 4 persones amb noms similars que han sortit al blog. Existeixen la Kristin i Kristine (noruegues), la Kristen (canadenca) i la Kristina (finladesa), quin embolic xDD Total, que hem fet una excursió molt curta fins l'entrada de la cova. No sabia que es podia visitar, he passat molts cops per allà! Sort que avui m'he apuntat, sinó m'hagués perdut una activitat espectacular. L'entrada ja prometia, havies d'arrossegar-te per la neu i de cop creixia una bòveda i et podies posar dret :) Aquest era el primer tram, senzillet i que totes han fet. Només t'havies d'ajupir en algunes parts i de cop ens hem trobat a sota un forat que donava al glaciar (4 metres a sobre!!). En aquest punt, començava la segona part més intensa. Calia colar-se per una escletxa estreta i reptar entre estalactites durant uns 10 metres. Tant la Hanna com la Renathe, no ho han vist clar i han preferit esperar-nos allà. Els altres 3, ens hem introduit al corredor i era una passada. Les estalactites eren cristal·lines, hi havia prou espai com per no sentir-se massa claustrofòbic i reptar per sobre gel ha estat una experiència totalment nova per mi. Jejej, en alguns moments em sentia com una foca però almenys la roba no s'embruta tant com si és terra o fang :P






















Després del corredor, et podies tornar a posar dret i et senties com si fóssis dins una nevera que fa temps que s'ha de descongelar xD Hi havia gel penjant per les parets i encara hem pogut entrar en un corredor més arrossegant-nos. Era més curt però al seu interior no fèia gens de fred i pot ser un bon lloc de lectura perquè podies seure en una mena de banc natural xD La Kristina encara ens ha dit que es podia seguir per una mena d'obertura però era molt més estreta i com que teníem gent esperant i en teníem prou, hem desfet el camí per tornar. M'he divertit molt patinant per sobre les zones de gel i la sortida de l'escletxa ha estat espectacular. Les fotos queden molt i molt xules (són d'aquelles que les mares no volen veure mai xD).
















Amb tot això, a les 12:30h ja estàvem a casa. Hem decidit que cadascú menjaria alguna cosa i ens trobaríem amb la Renathe a les 14h per baixar cap a la UNIS. Allà ens reuniriem amb la gent que anava caminant fins a la cabana de la UNIS a Bjorndalen i sortiríem. Tothom ha vingut molt tard. La Renathe s'ha presentat 15 minutets després de les dues i hem baixat junts. Però un cop a la UNIS l'han començat a trucar perquè de la resta de gent, hi havia persones aixecant-se tot just a aquella hora després de la festa d'ahir. Vaia tela! Total que ens ha tocat esperar una hora a la UNIS i hem acabat sortint a les 15:45! Era ben fosc i jo he passat una mica d'angoixa per la poca visibilitat. Sobretot un cop passat l'aeroport, on tot i tenir algunes cabanes i llums de referència, no vèies més enllà de 20 metres!! A més, al no tenir referències, no sabies quanta estona més faltava i s'ha fet una mica llarg pel fred també jeje. Al final, hem arribat a la vall i hem decidit trucar a la gent que venia amb el cotxe (i cert material) per saber si els esperàvem per carregar o trigarien molt. Fèia massa fred per esperar molta estona i si anàvem a la cabana, algú hauria de tornar fins allà per ajudar-los a carregar!
















Resulta que el cotxe s'havia averiat però han decidit agafar un taxi així que arribarien en una horeta o així. Hem decidit anar fins la cabana i després alguns ja tornarien per ajudar. Ara a l'hivern no valia la pena entrar a la vall per creuar, així que hem creuat per la platja gelada. És curiós poder posar platja i gel a la mateixa frase, però era així jejej. Després tocava remuntar pendent amunt per la neu fins arribar a la plana on es troba la cabana. Allà ja estava més tranquil i ho hem posat tot a punt per escalfar-la! En total hem degut trigar unes 2 hores i mitja aproximadament. Només arribar, tocava decidir qui tornava a baixar. Jo he estat l'únic que he carregat amb tota la meva motxilla tot el camí, així que no tenia res meu al cotxe, però he preferit deixar la Renathe i la Laurie escalfant la casa i he sortit amb la gent de nou a creuar la vall. La baixada per la pendent de neu ha estat molt divertida i només arribar a la platja hem vist els frontals que ja venien. Ens hem trobat a mig camí perquè eren prou gent per carregar-ho tot però amb molta feina. Un cop repartits els pesos, hem tornat a pujar fins la plana de la cabana i al repartir els llocs, jo m'he agafat el llit darrera el forn. El darrer cop hi vaig dormir molt bé i l'experiència és un grau :P



































Després d'aclimatar-nos una mica, hem començat a preparar el sopar. Les cuineres oficials han estat la Rosi i la Hanna, mentre que l'Alexandre i jo hem fet de pinxes de cuina tallant verdures i més verdures per posar a l'olla jeje. El menú era una bona olla plena de vegetals amb arrós, caldo i curry, boníssim!! Mentre s'anava fent, he preparat un petit plat de pica-pica amb embutit i formatge i l'he portat a la zona de la xemeneia. Tothom ha quedat encantat i sorprès, però ja els he explicat que jo mentre cuino, haig d'anar menjant jajaj. Després del sopar, hem estat xerrant fins la 1h aproximadament i hem fet bufar una petita espelma a la Meagan (avui era el seu aniversari jeje). Després hem sortit per veure unes dèbils aurores boreals durant uns 10 minuts al final de la vall. Estaven massa lluny per fer bones fotos però les hem pogut contemplar una estona.

















Tothom estava força mort així que hem anat a dormir. Al final un havia de dormir al menjador i li ha tocat a l'Alexandre jaja, pobret. No portava sac de dormir i ha dormit amb un traje super professional del Kalle. Jo no sabia si tindria fred o no i he dormit amb els mitjons, les malles i una samarreta tèrmica dins el sac i llençol. Hem quedat de llevar-nos entre 9 i 10h per sortir cap a les 11h cap a Longyearbyen. Així no haurem de caminar en la foscor un altre cop jeje. Jo pronostico que no sortirem abans de les 12h :P






























Sweet dreams,

L'Avi Salmó des de la Cabana de la UNIS, Bjorndalen, Svablard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbardContinuacio#


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari