L'any 2007 va ser un any complicat per mi en relació a l'esport. Vaig acabar la temporada de bàsquet 2006-2007 molt cansat de jugar i amb la sensació de que tenia tots els caps de setmanes de l'any lligats i condicionats per l'equip. Per sort, el grup humà sempre va ser excel·lent i per això vam arribar fins la promoció de permanència a Copa Catalunya (que vam perdre) tots units i motivats.
Si això hi sumem que aquell any vaig començar una gran part intensa experimental del meu doctorat i les classes d'alemany de l'escola oficial, el meu cos no donava per mes i necessitava tenir temps lliure. És per això que vaig decidir plegar de bàsquet, deixant una llarga etapa de la meva vida practicant aquell esport (hi jugava des dels 6-7 anyets).
Durant quasi un any complet (en el que vaig conèixer l'Astrid i vam començar la nostra relació), vaig fer vida sabàtica esportivament parlant, i poc a poc el meu cos va començar a demanar-me de fer alguna cosa que pogués entrenar per lliure i que no se'm fés pesada ni em lligués. Es veu que la vena esportista no va morir del tot jeje. Així que després de mirar vàries opcions, vaig pensar que ja tocava comprar-me una nova bicicleta de muntanya i podria aprofitar el gran entorn natural que hi ha a la vora de Terrassa per entrenar. Tenint en compte que, tal i com ja he comentat, sempre m'ha agradat córrer, se'm va encendre la llumeta de provar sort amb alguna duatló de muntanya!
El circuit "oficial" de la Federació Catalana de Triatló em va semblar que tenia uns preus d'inscripcions molt elevats pels "no-federats" i per això, quan vaig trobar el circuit "alternatiu" de les Duatlons Terres Endins, em va semblar idoni per començar. Amb la bicicleta nova comprada al setembre, el més sensat era provar fortuna al novembre, i així va ser com em vaig inscriure a aquesta duatló de muntanya de Puig-Reig! El circuit constava de 6 km de running amb un desnivell positiu de 250 metres, seguit de 22 km de BTT amb un desnivell positiu de 450 metres i acabar els darrers 2 km de running pràcticament sense desnivell.
La motivació d'entrenaments (bici els caps de setmana i córrer entre-setmana pel Parc Vallparadís) es va veure trencada la mateixa setmana de la cursa, quan la previsió meteorològica era força dolenta pel cap de setmana! De totes formes, vaig enganyar a l'Astrid i la meva amiga Laura per venir com a públic, i després de confirmar que tot i la pluja no hi havia anul·lació (el mateix dia de la cursa al matí), vam sortir cap a Puig-Reig.
Va estar plovent tot el camí, i al arribar vam veure força participants escalfant i deixant-ho tot a punt per començar. Tenia pinta de que em tocaria patir en el meu debut. Al final, ens van reunir a tots els participants al pavelló del poble i ens van comunicar que el més important era la seguretat i que el circuit de BTT estava molt i molt malament. Per tant, la prova quedava anul·lada i l'únic que podien fer era donar-nos l'esmorzar promès, el caldo calentet i fer el sorteig de material esportiu!
Al sortir del pavelló, continuava plovent força així que el meu debut va haver d'esperar. Em va saber greu per l'Astrid i la Laura que van haver de matinar per a res, però almenys vam menjar bé, i em va tocar el segon premi al sorteig: un lot de colònia, after-shave i desodorant esportiu jaja. Ja em podia haver tocat el primer, que era una bicicleta nova :P
Tocava esperar la següent prova a Gurb!
L'Avi Salmó escoltant "I won't let you go" de James Morrison
Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquesta cursa:
https://picasaweb.google.com/oktopusgarden/DuatloDeMuntanyaAPuigReig112008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada