Curses (85) Llibres (64) Viatges (270)

diumenge, 22 d’agost del 2010

22/08/2010 - Tercera excursió del cap de setmana -


He dormit planament de 2h a 7:30h. Llavors m'ha despertat un soroll a la meva porta. Semblava que algú estava picant, i no tenia cap mena de sentit. Al final m'he aixecat perquè he recordat que no havia tancat amb balda. Efectivament s'havia obert la porta per les corrents i fèia soroll al picar amb alguna cosa. Llavors he tornat a dormir fins gairebé les 10h, quan un sms m'ha despertat. Realment, ja me l'esperava, la Lorna no venia d'excursió, li fèia molt mal l'esquena i no volia forçar avui. De totes formes, m'ha dit que si jo m'apuntava, em venien a buscar a les 11h i algo a la meva habitació. Realment m'ho he estat pensant perquè, si bé no notava un mal important a les cames, les sentia una mica pesades. Però tot això s'ha esvaït tan bon punt he esmorzat. Les noves aportacions de sucre i aliment al cos, m'han fet pensar que haig d'aprofitar totes les oportunitats, i si es podia anar d'excursió, m'havia d'apuntar tot i que no conegués a ningú amb els que anava xDD

Un cop decidit, tocava esperar a que aparegués algú a la meva habitació. Finalment cap a les 11:30h, el Thomas, un noi alemany al que més endavant li posaré sobrenom, m'ha vingut a buscar. M'ha informat que hi havia canvi de plans (això ja no m'ha agradat, ja que em venia de gust fer Sukkertopen. Al final pujaríem a Trollsteinen i Sarkofagen (era la mateixa sortida que vaig fer dissabte passat). Però bé, com dic sempre, cada excursió és diferent, així que endavant i amb ganes :) Hem pujat fins a dalt de tot de Nybyen, on es trobava la resta del grup. En total erem 7: 3 noies (Kristine, Berit i Anne) i 4 nois (Martin, Eike, Thomas i jo mateix). Així, després de les presentacions, hem començat la sortida. Als 5 minuts ja teníem els primers problemes. De cop, volien pujar a Sarkofagen per l'altra cara, seguint la glacera de Longyear (Longyearbreen). Jo no coneixia el camí i tothom m'havia dit que l'altra banda (que ja havia fet 2 cops) era la millor. Per tant, entre el Thomas i jo els hem convençut d'anar pel camí "normal". Aquí he pensat, ostres, potser els agrada això de fer excursions i volien més aventura.





















Als 5 minuts he vist que m'equivocava, quan 2 de les 3 noies ja esbufegaven, i precisament una d'elles era la que volia fer l'altra ruta. Mmm, he pensat que simplement s'havien mirat el mapa i havien triat el camí més recte (que no és sempre el més fàcil). Total, que hem enfilat la pujada per la vall "verda", just a l'esquerra del peu de Sarkofagen, fins arribar al canvi de rasant i entrar a la vall "marciana" (extrany paisatge lunar). Aquesta és la part més dura perquè no pares de pujar, i ràpidament he vist que el grup no era massa excursionista. Bé, en el cas d'avui, eren les 3 noies que anaven molt ofegades i han volgut parar massa sovint pel meu gust. Així, abans d'arribar a la glacera de Lars (Larsbreen), ens hem aturat 2 o 3 cops poca estona, i una gran aturada, per a que dinessin, abans de creuar-la. Anàvem massa lents però bé, m'ho he prés amb filosofia. La temperatura era perfecta i teníem solet, així que les fotos seran diferents :)























Avui hem creuat la glacera des de més avall i en diagonal (no està malament per tallar camí), però llavors hem arribat a l'altra banda i l'esquerda lateral (crevasse) era força gran avui. Hem anat a veure el "forat" o "tobogan" que desapareix de cop i on no t'agradaria caure, però no es vèia bé des d'aquesta banda, calia creuar. Així hem remuntat glacera amunt fins a trobar un bon pas, i hem tornat a baixar per veure bé el tobogan d'aigua. És un pou força gran així que millor saber que existeix i no caure-hi a dins :) A partir d'aquí, tocava la segona part dura de pujada. Les cames les notava una mica carregades però no em feien mal, així que de nou m'he trobat davant del grup fent l'ascens. En vista de que anava més ràpid que els altres, m'he assegut a fer el meu dinar (ara era una bona hora) i esperar-los. A partir d'aquí he vist clar que en Thomas era força "pica-pedrer". El "pica-pedrer" clàssic és aquell que es va "treballant" a una noia amb paciència però amb insistència xD S'ha passat tota l'excursió "tontejant" amb l'Anne, jaja era molt divertit veure-ho des de fora. Per tant, des d'aquell moment, ha deixat d'estar amb mi al davant xDD L'anava empentant a la pujada fent broma, explicant-li acudits, etc. És un paio simpàtic almenys, tot i que una mica flipadet :) Possiblement pugui fer algunes excursions més duretes amb ell si algú dels dos aconsegueix rifle! Bé, poc a poc, la part final l'he fet en companyia del Martin, un personatge realment molt extrany, i l'Eike, un alemany molt tranquil, amb les idees clares i molt normal xD És un bon contrast jeje.









Finalment, després de remuntar petits turons, i amb la meitat del grup força desfondat, hem arribat a la cresta final, totalment plana, que porta fins a Trollsteinen. Aquí ha succeït la cosa més inexplicable que he vist mai. La Kristin ha dit que no pujava més, que estava molt cansada i s'esperava allà. He flipat perquè estàvem a 1 minut, no us enganyo, de la roca. Es podia veure a 100 metres davant nostre. Bé, almenys s'ha pogut quedar amb la Berit (pistola de bengales en mà) a esperar-nos, tot i que les hem estat veient tota l'estona i no hi havia cap mena de risc a la cresta jeje. La resta de grup hem fet les fotos dalt la roca i els he ensenyat on estava la caixa negra per firmar (està amagada al darrera). Llavors, ràpidament hem baixat per agrupar-nos, i almenys hem tornat baixant ràpid directament per la paret de la muntanya. És una baixada molt divertida que es pot fer corrents perquè el material és tou i t'amortigua les gambades :)





















Just abans del glaciar, hem menjat una mica més, gaudint del sol que brillava sobre nostre i amb unes vistes espectacularment clares de l'Isfjorden. Al final no s'han vist amb forces d'anar a Sarkofagen (era seguir el camí pla des del glaciar), així que hem baixat directament pel terreny extraterrestre sense fer grans parades. Després hem atravessat cap a la vall "verda", i tallant camí cap a Nybyen saltant per les pedres del riu jeje. En total hem trigat 5 hores i mitja per fer una sortida que personalment penso que puc fer en 3 hores xD Ja sé amb qui no repetiré excursions si vull anar per feina ;)

























Després, cadascú ha anat a les seva barraca, i jo he parat a la 10 per saludar a la Lorna. Li hem tornat el rifle agraint-li que ens l'hagi deixat i per últim, he anat cap a casa. He entrat per la porta superior, on està la rentadora, i estava buida!! He aprofitat ràpidament per rentar-ho tot, inlosa la roba bruta de totes les excursions :) He fet la dutxa i he anat al menjador. M'he trobat amb la Mari i la seva amiga "dark", no sé com es diu. Estaven mirant pelis, i jo m'he fotut les llenties amb arrós que tenia guardades de l'altre dia (berenar jeje). Després ha marxat l'amiga i jo he anat a recollir la roba i a l'habitació.


A les 21h, he anat a fer-me la pizza tranquilament i ha vingut el David, que estava estudiant per l'examen de demà. Al cap d'una estona ha aparegut la Mari, que venia de la piscina, i hem estat xerrant fins a les 22 i poc. Llavors el meu cos ja demanava repós, així que he anat cap a l'habitació a descansar. Per completar el dia, he estat xerrant amb l'Astrid i a dormir que convé recuperar energies :P

Un gran cap de setmana!!

L'Avi Salmó des de la Barrack 4, room 211, Nybyen, Svalbard

Enllaç directe a la resta de fotografies d'aquest viatge: http://picasaweb.google.com/oktopusgarden1/ResumSvalbard#

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Arxiu del diari

Sobre el viatger